75è aniversari de l'arribada dels germans de les escoles cristianes / Octubre 1976

Amb uns mesos de retard, els germans i les associacions lligades a l'obra i al col·legi s'apressen a commemorar la data jubilar de l'arribada dels fills de Sant Joan Baptista de la Salle a Cambrils. Una data doblement memorable, perquè aquell mateix any de 1900, en què els germans de les Escoles Cristianes posaven el peu a Cambrils, la santedat de Lleó XIII canonitzava, el 24 de maig i en presència de més de vuitanta mil fidels, l'ínclit fundador de l'Institut lassalià.

Els germans nouvinguts passaren a ocupar la casa recentment acabada. S'havia construït entre els anys 1880 i 1886 i el seu cost, de 240.000 pessetes, s'havia fet efectiu amb les deixes testamentàries de Pere Martí i Sangenís i de l'il.lustre Josep Clanxet i Sanmiquel, canonge lectoral de Tarragona, amb la col·laboració de l'il.lustre Benet Vidal i Gimbernat, canonge mestrescola de la mateixa Seu, que aportà la major part de la quantitat i que va ser l'inspirador de l'obra, pensada, en principi, per donar ensenyament a nens i nenes. És aquest el sentit pel qual es donà la meitat de l'edifici a una comunitat religiosa masculina i l'altra meitat a una comunitat femenina. Vegeu, si us interessa, més detalls sobre aquest tema de la construcció del convent en el número 18 de la primera època de la nostra revista, febrer de 1955.

En el document de donació, l'Institut s'obligava a sostenir dues classes gratuïtes i a destinar la resta a casa de noviciat. Si els germans deixaven de regentar les esmentades dues classes gratuïtes, la fundació retornaria als hereus del fundador

Segurament la meitat de la casa seria insuficient per al desenvolupament de les activitats respectives i sorgirien dificultats. Els pares de la Sagrada Família marxaren de Cambrils (sembla que no arrelà una nova comunitat religiosa) i les germanes Carmelites de la Caritat, que era l'institut femení encarregat de l'educació de les nenes, anaren a ocupar el nou local que la mateixa família Vidal, oncle i nebots, havien preparat per a elles al carrer de les Creus. El convent quedava lliure, era entregat tot sencer als germans de les Escoles Cristianes; per una part, firmaren l'escriptura de donació, l'any 1900, el doctor Benet Vidal i Gimbernat i els seus nebots el Dr. Francesc d'Assís Vidal i Barraquer, recentment ordenat sacerdot i més tard arquebisbe i cardenal, i el seu germà Josep; per l'altra, el germà Gabriel Maria que, des de feia tres anys, era superior general de l'Institut. Diguem de passada que el nou superior general, germà Gabriel Maria, era el famosíssim matemàtic Edmond Brunhes, a qui es va donar com a nom de religió el nom de la reconeguda editorial Bruño, que acostuma a editar els llibres de text escolar dels germans.

En el document de donació, l'Institut s'obligava a sostenir dues classes gratuïtes i a destinar la resta a casa de noviciat. Si els germans deixaven de regentar les esmentades dues classes gratuïtes, la fundació retornaria als hereus del fundador, encara que avui suposem, tal com estan les coses, que aquesta clàusula haurà sofert modificacions. La casa fou oberta pel germà Pere Lluís (tots els que tenen més de cinquanta anys el recorden molt bé, retirat a la Casa de Sant Josep, vellet, conservant, però, la seva naturalesa immensa, i que voltava tot el terme de Cambrils sempre acompanyat d'un altre germà) i els germans Odiló i Lluís Marçal. Més tard el germà Pere Lluís seria director, visitador del districte a Barcelona i el primer assistent espanyol.

Vint-i-un anys després, atesa l'afluència d'alumnes, es posà en marxa una tercera aula i s'augmentaren els graus. Les dues classes primitives eren les que vénen enfront de les escales que baixen del carrer de Sant Josep, i formen part de l'edifici original. Més tard, el temps i les necessitats obligarien a engrossir aquest casal allargant-lo fins al passeig en la seva part frontal i eixamplant també la part nord fins el carrer de Sant Plàcid, i deixant un ample pati interior. Encara més tard, es construïren les tres aules que ocupaven el que avui és el saló-teatre, lloc on aprengueren les primeres lletres milers de cambrilencs, ja que eren les úniques que serviren des del començament de la dècada dels anys vint fins a la guerra i després d'aquesta.

El que en aquell temps es deia Noviciat Menor començà a funcionar el 1905, i allí iniciaren els seus estudis cinc noiets aspirants a portar un dia l'hàbit dels fills del sant de La Salle. L'escolasticat, ja per a alumnes més grans, es posà en marxa l'any 1910. Els dos centres continuaren la seva vida d'estudi i formació en aquesta casa, dedicada al Sagrat Cor de Jesús, fins que, el 1926, començà el funcionament del nou edifici construït en terrenys del Mas de l'Oliveró: la Casa de Sant Josep. La llavor sembrada donà aviat nombrosos i bons fruits; poc temps després d'iniciar-se la tasca del Noviciat eren ja 110 els adolescents aspirants a germà de les Escoles Cristianes.

També el col·legi continuà creixent i prosperant. L'ensenyament, dins de les naturals deficiències de tota obra humana, era tot el complet i avantatjós que aquells dies, sense massa aspiracions ni, potser, necessitats, reclamaven. De llavors a avui hi ha, naturalment, diferències essencials en tots els nivells: d'aspiracions, de necessitats i fins i tot d'urgències i exigències. Cambrils ha sofert un canvi total, com també el món i les formes de viure i això ha de reflectir-se necessàriament en l'àmbit docent; criant avantatges, però també generant inconvenients i dificultats.

Hem d'acabar amb un breu, però obligat, record per a la Congregació Mariana, obra d'aquells temps fundacionals (1907) que tant de bé reportaria a la nostra vila, fruit d'una espiritualitat viva i actuant al llarg de més de cinquanta anys; i ara, més modernament, per a l'Associació La Salle, mare i inspiradora de la nostra revista, que també ha desenvolupat una missió ben concreta i específica en els darrers anys.

És el nostre petit homenatge a l'Institut de Joan de la Salle i a la multitud de germans que, en el curs d'aquests setanta-cinc anys, han viscut l'amor a Cambrils i s'han sabut i volgut sacrificar pels infants i els joves cambrilencs. Déu els ho pagui!

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques