Ahir a la tarda, al Casal Municipal de la Gent Gran, va tenir lloc l'acte d'inauguració de l'Aula de Gent Gran de Cambrils d'Extensió Universitària de la URV. Un curs en el què l'Aula compleix el seu 25è aniversari. A l'inici de l'acte hi va haver uns parlaments a càrrec del president de l'Aula, Lluís Álvarez, i l'alcalde Oliver Klein. En primer lloc, Álvarez va fer un breu repàs històric d'aquest 25è aniversari i dels orígens de les Aules i va tenir un record per a les cinc persones que, en el seu moment, es van posar d'acord i la van posar en marxa. "Aquestes persones eren l'Ignasi –que va ser el tresorer–, el Josep Maria Vallès que va ser el primer president, el Josep Salceda que va ser el primer vicepresident, l'Anton Mendoza i la Teresa Mariné que va ser la primera secretària i que avui en dia segueix sent-ho. Els altres quatres ja no hi són entre nosaltres, però estan en el nostre record i sempre hi són presents. La llavor que van deixar aquestes persones i que segueix avui en dia" va dir. Per la seva part, l'alcalde va incidir en què aquests 25 anys d'història representen "una fortalesa" i va encoratjar tothom a seguir endavant amb un nou curs de formació i d'activitats. 

"La gent de Cambrils em coneixia com el xiquet gran de l'Anita de l'estació –senyor alcalde– i, ara hi ha un referent que jo no tinc. És com si jo hagués perdut la meva identitat"

Tot seguit va tenir lloc la primera conferència del curs titulada "El parlar de Cambrils. Contrast amb altres parlars del Camp de Tarragona". Aquesta va anar a càrrec del doctor en filologia catalana, el cambrilenc Pere Navarro. En primer lloc, Navarro es va presentar i va explicar que va néixer fa 64 anys "en aquest barri, el barri de l'Estació. La gent de Cambrils em coneixia com el xiquet gran de l'Anita de l'estació, ma mare era l'Anita de l'estació –senyor alcalde– i, ara hi ha un referent que jo no tinc. És com si jo hagués perdut la meva identitat". Aquesta al·lusió a la desapareguda estació de tren va aixecar els aplaudiments de moltes persones del públic.

"El vocabulari dels mariners forma part d'aquest llibre i, per tant, el Pep Lluís Savall també hi és"

Pere Navarro va seguir explicant part de la seva biografia dient que, "fa 40 anys que visc a Tarragona, però sempre torno a Cambrils per cantar a la Coral o per anar a la missa a l'Ermita de la Mare de Déu del Camí i estic molt vinculat amb el meu poble. Després de fer estudis d'alguns parlars de diverses zones de Catalunya va arribar el moment de fer alguna cosa al meu poble. Jo vaig estudiar als 'Hermanos' i anava a classe amb el Josep Lluís Savall, érem un mariner i un vilero. Després de l'escola vam estar 3 o 4 anys sense veure'ns; jo vaig anar a l'institut Gaudí de Reus i després vaig començar filologia catalana a Tarragona on em vaig tornar a trobar el Josep Lluís que també feia filologia. Perquè no sigui dit que els vileros i mariners no fan coses plegats vam decidir fer el parlar de Cambrils tots dos, però el Pep Lluís va morir abans que ho poguéssim fer. Ell va fer una tesi del vocabulari dels pescadors de Cambrils i teníem previst que quan féssim el treball més gran l'inclouríem en aquest. El vocabulari dels mariners forma part d'aquest llibre i, per tant, el Pep Lluís també hi és".

"El català és una llengua que deriva del llatí parlat i del que feia servir la gent analfabeta"

En aquest punt, Navarro va exposar que havia volgut contrastar la nostra manera de parlar amb la manera de parlar d'alguns pobles veïns; "aquest contrast el faig a partir de la llengua que parlem cada dia, no de la llengua que s'ensenya a l'escola. La llengua oral presenta una variació segons cada territori. El català es divideix en dos blocs: l'oriental i l'occidental; el Camp de Tarragona està a la banda oriental" va dir. Durant la seva conferència, Navarro va comparar el parlar d'Alforja, Vinyols, Cambrils, Vila-seca, la Canonja i Tarragona posant infinitud d'exemples de pronunciacions diverses, així com paraules pròpies de cadascun d'aquests pobles. Navarro també explicar que "el català és una llengua que deriva del llatí parlat i del que feia servir la gent analfabeta –les llengües romàniques venen del llatí que parlava la gent analfabeta–".