Les mares dels grans homes / Octubre 1984

Darrerament he hagut de preparar un treball que m'havia encarregat la directora del Museu d'Art Matern de Sant Vicenç dels Horts i, una vegada llest, he pensat que del treball realitzat en podia gaudir també la nostra vila si el feia servir de tema d'una de les meves 'estampes cambrilenques'. No deixa de ser un tema atraient, força interessant i crec que molt o del tot desconegut en els nostres ambients. Es tracta d'un estudi sobre la figura de les senyores Antònia Arbós i Pallejà i Angelina Barraquer i Roviralta, mares respectivament d'Antoni de Gimbernat i Arbós, el gran anatòmic i cirurgià del segle XVIII, i de Francesc Vidal i Barraquer, l'arquebisbe primat de Tarragona. Evidentment, de les mares dels famosos mots poca gent se'n fa ressò, quan en realitat tenen molt a veure en la formació moral del seu caràcter, en l'esperonament de les seves qualitats innates o adquirides i en la seva orientació cultural i humana. Les mares són quelcom molt seriós en la vida dels fills: en bé o en mal.

I el que diem dels famosos ho podem dir de tothom. La funció de les mares en el desenvolupament de la vida d'un noi o d'una noia és fonamental; no ja en el sentit fisic, que també té la seva importància, sinó més encara en el saber forjar el seu esperit, la seva voluntat i el seu inte•ecte. Si ho poguéssim saber, quants fills no s'hauran perdut en l'esdevenir-se de la vida perquè amb la llet de la mare no hi han begut aquella formació integral, plena, assenyada i meditada que haurien de ser nord per a tota una vida?

Aquesta estampa ens apropa la figura de les senyores Antònia Arbós i Pallejà i Angelina Barraquer i Roviralta, mares respectivament d'Antoni de Gimbernat i Arbós, el gran anatòmic i cirurgià del segle XVIII, i de Francesc Vidal i Barraquer, l'arquebisbe primat de Tarragona

Aquestes dues dones, la vida de les quals comentarem una mica per damunt perquè tampoc no en sabem massa cosa, ens són un model de la influència materna en l'avenir d'uns homes que van arribar als cims més alts del saber i de la conducció dels pobles. Avui parlarem de la mare de Gimbernat, dins d'aquest any 1984 en què commemorem el 250è aniversari del seu naixement. Un altre dia ho farem sobre la mare de Vidal i Barraquer, el Cardenal de la Pau.

Antònia Arbós i Pallejà.— Nasqué a Cambrils el 25 de setembre de 1701, filla de Josep, notari de la vila, i de Casilda, ambdós de famílies benestants; en el llibre de baptismes de la parròquia de Santa Maria va ser enregistrada amb els noms de Josepa, Ignàsia, Francesca i Antònia, encara que familiarment i de cara a la història ha quedat amb el darrer d'aquests noms.

Naturalment es desconeixien tots els detalls de la seva infantesa, però el que sí que sabem és que, molt joveneta encara, disset anys, es casà amb Antoni Gimbernat i Mateu, quatre anys més gran que ella i fill de Sebastià i Marina, també de famílies de notaris i metges. D'aquest matrimoni nasqueren set fills: Sebastià, Marina, Antoni, Gabriel, Antoni, Agustí i Manuel, el tercer dels quals va morir d'infant, i és per això la repetició del nom en un altre noi, Antoni, que amb el temps seria el famós anatòmic i cirurgià, glòria de la medicina catalana i espanyola.

No hi va haver estretors econòmiques en el matrimoni i la senyora Antònia va poder anar criant amb tranquil•litat els seus fills, alletant-los i tenint-ne cura d'una manera especial en temps de malalties. També va esforçar-se a impartir-los les primícies educatives: les primeres lletres i les primeres pregàries. En el moment oportú els envià a l'escola pública del poble, i ja més tard els encaminà cap als estudis mitjans i a alguns fins i tot als universitaris.

Quan més bé anaven les coses es produí una greu commoció en la vida familiar, ja que el 30 d'octubre de 1740 moria sobtadament el cap de casa, i la senyora Antònia quedava vídua amb sis fills, l'hereu de dinou anys i el més petit de vint mesos. No cal fer esment del trasbals de la mare en mancar-li el puntal de la llar. Li vindrien al damunt responsabilitats i preocupacions; afortunadament la família vivia en estreta unió i els fills grans, Sebastià, Marina i Gabriel, van assistir-la i ajudar-la amb amor i dedicació. També els familiars, amics i veïns van fer-li costat i companyia. L'Antònia havia criat els seus fills en cristià, bons, humils, abnegats i altruistes, i d'una conducta de la qual mai ningú no va tenir res a dir, i això va donar els seus fruits a l'hora de la veritat. La senyora Antònia va mostrar ser sempre una dona forta i valenta.

Els fills estudiants, en arribar a casa, amb quin goig petonejarien la seva mare! No podem pas fer esment de tots els fills, que allargarien massa aquest treball. El nostre cirurgià va estudiar a Cervera i Cadis. Les visites a Cambrils escassejarien molt, ja que les comunicacions al segle XVIII no eren pas òptimes. El 1762 Gimbernat va venir a Barcelona a ensenyar anatomia, i es pot pensar que primer passaria una breu temporada a Cambrils en companyia de la mare. L'any següent, ja més ben situat econòmicament, Gimbernat va pensar a casar-se i ho va fer amb Eulàlia Grassot i Ballester, filla d'un dels metges que col·laboraven amb ell. La cerimònia va celebrar-se el 2 d'agost de 1763 en el temple dels sants Just i Pastor, de Barcelona, amb l'assistència, no comprovada però sí suposada amb fonament, de la mare i els germans.

Aquesta joia familiar no va durar pas massa, ja que l'any següent, el 30 de juny de 1764, moria la senyora Antònia, rodejada dels seus fills, que sempre l'havien estimat moltíssim; l'Antoni, l'únic metge de la família, la va atendre amb especial cura.

L'Antònia Arbós i Pallejà va ser enterrada a l'església del convent agustinià de la Mare de Déu de Gràcia, de Cambrils.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques