Ahir al vespre, al Centre Cultural, es va fer l'acte de lliurament oficial dels plànols de l’antic celler de la Cooperativa Agrícola de Cambrils, per part de la Diputació de Tarragona a l'Ajuntament de Cambrils, restaurats per la Unitat de Conservació i Restauració de Béns Culturals de la Diputació. L'alcalde, Oliver Klein, va rebre aquests documents restaurats de part del diputat delegat dels Serveis d'Assistència al Ciutadà, Joan Josep Garcia. En aquest lliurament també hi va ser present la vicepresidenta de la Diputació de Tarragona, Camí Mendoza; la cap del Servei de Cultura i Coordinadora de l'Àrea dels Serveis d'Assistència al Ciutadà de la Diputació de Tarragona, Pilar Casas; la cap de la Unitat de Conservació i Restauració de Béns Culturals, Carme Clemente; la tècnica de la Unitat de Conservació de Béns Culturals, Maria Mauri i el director del Museu d'Història de Cambrils, Gerard Martí.

Oliver Klein: "Estem obligats a donar-li un valor excels a aquest edifici, en els propers anys, i hi invertirem perquè sigui un edifici emblemàtic"

A l'inici de l'acte, el director del Museu d'Història de Cambrils, Gerard Martí, va fer una breu presentació de com ha anat tot aquest procés i va donar pas al diputat delegat dels Serveis d'Assistència al Ciutadà, Joan Josep Garcia, qui va explicar que, "la Diputació de Tarragona té el propòsit de conservar el patrimoni cultural de la demarcació mitjançant la prestació d'aquests serveis als municipis i posem una mà estesa per poder fer arribar l'atenció d'aquests professionals. Enguany hem fet sis projectes de conservació i restauració i estem treballant des de l'any 1993". Per la seva part, l'alcalde Oliver Klein va voler destacar la importància i el llegat del celler agrícola i de la Cooperativa Agrícola com a part de la història cambrilenca. També va realçar el lloc on està situat, a la Vila, i va afirmar que "estem obligats a donar-li un valor excels a aquest edifici en els propers anys i hi invertirem perquè sigui un edifici emblemàtic. Això es farà no només al celler sinó a tot el seu entorn, juntament amb el Mercat Municipal de la Vila".

L'estat de conservació dels plànols era molt deficient a causa d'haver patit un accident que va trencar els vidres i una inundació que els va deixar completament mullats

Després de fer el lliurament dels plànols va tenir lloc la conferència titulada "Els plànols del Celler de Cambrils: salvats pels pèls, a càrrec de Maria Mauri Aragonés, tècnica de la Unitat de Conservació i Restauració de Béns Culturals". Els plànols del Celler de la Cooperativa Agrícola van ser elaborats sobre l'any 1920 per l'arquitecte gaudinista Bernardí Martorell. El suport dels dibuixos és tela de plànol, unes teles de cotó molt fines que es feien transparents mitjançant un aprest orgànic i un posterior premsat en calent. Aquest aprest les fa extremadament sensibles a la humitat. Els dibuixos i anotacions estan fets amb tintes negres cal·ligràfiques, possiblement tinta xinesa. Els plànols estaven emmarcats amb vidres i subjectats amb pinces metàl·liques. L'estat de conservació dels plànols era molt deficient a causa d'haver patit un accident que va trencar els vidres i una inundació que els va deixar completament mullats. La inundació va propiciar la seva degradació. L'aprest de les teles es va dissoldre i va quedar fortament enganxat al vidre; les teles es van deformar i la brutícia es va escampar en forma d'aurèoles. D'altra banda, encara estan mullats van patir temperatures elevades que van propiciar un seguit de reaccions químiques. Els fongs i els insectes també van començar a actuar sobre les teles.

Maria Mauri, tècnica de la Unitat de Conservació de Béns Culturals: "Estaven molt podrits i de seguida es va fer la gestió per tenir-los a la unitat i es va fer una intervenció d'urgència"

Sobre tot plegat, la tècnica Maria Mauri va detallar a revistacambrils.cat que, "els plànols estaven en molt mal estat, estaven molt podrits i de seguida es va fer la gestió per tenir-los a la unitat i es va fer una intervenció d'urgència perquè no sabíem si els fongs estaven actius o estaven estancats i, per tant, s'havia de desinfectar. I sobretot calia alliberar-los dels emmarcaments perquè havien patit humitat, s'havien podrit i els plànols estaven completament enganxats al vidre. Van estar mullats molt de temps i van sortir els fongs. Aquests materials són teles que tenen un aprest amb midó o gelatina animal que és orgànic i amb això els fongs i els insectes fan maleses".

"Desenganxar-los del vidre va ser tot un mal de cap"

Segons va explicar Mauri: "la intervenció d'urgència inicial va ser treure'ls dels emmarcaments i desinfectar-los, però el vidre no es va poder treure. El plànol de paper no va estar tan mullat perquè creiem que devia estar recolzat i només es va mullar per baix, però els plànols estaven com si haguessin passat per una banyera. Desenganxar-los del vidre va ser tot un mal de cap, però vam trobar una tècnica per fer-ho. D'altra banda, la tinta havia penetrat tant a la tela que quedava la meitat al vidre i la meitat a la tela, però es podien llegir els dibuixos; no es podia fer res més. Ho vam separar del vidre i vam fer unes intervencions curatives perquè hi havia molts estrips i s'havia de consolidar perquè allò s'agafava amb pinces, havia perdut tot l'aprest. Vam fer les intervencions de conservació preventives i es van dissenyar unes carpetes de conservació amb passe-partout, amb una finestra que evita el contacte amb qualsevol superfície a la que s'hi pugui tornar a adherir".