Un llibre interessant i molt curiós / Setembre i octubre 1977

Ho dèiem en aquesta mateixa secció, el mes passat, quan ens referíem al llibre de Visites Pastorals de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria. Hauríem d'haver començat explicant què és el llibre i què representa en aquests tres-cents anys de la història del nostre poble. Ja és realment notable que les actes de les Visites Pastorals d'aquests quasi tres segles (1669-1960) estiguin escrites en un mateix llibre, un volum de paper molt antic i amb tapes de pell de bou.

Abans d'entrar en matèria, potser caldrà dir per a aquells menys assabentats que la Visita Pastoral és aquella visita canònica, podríem dir-ne oficial, que els prelats diocesans estan obligats a fer a les parròquies del seu bisbat cada determinat nombre d'anys (em penso que és facultatiu) per revisar l'estat dels temples i de les coses de l'Església i comprovar i esperonar la fe i la pràctica religiosa dels fidels. D'aquestes visites, en queda una acta escrita.

El llibre que comentem i que conté aquestes actes comença pràcticament amb les primeres referències que tenim de la parròquia de Santa Maria i més concretament encara amb l'ús del temple que avui encara tenim (meitat del segle XVII) i que es construiria, segurament, després dels estralls de la Guerra dels Segadors a Cambrils, el desembre de 1640. Inclou vint-i-tres pontificats que anem a especificar, advertint que el doble guió que posem al davant d'alguns noms correspon a aquells arquebisbes que practicaren la Visita Pastoral a Santa Maria. Al darrera, entre parèntesis, els anys de durada del seu pontificat a Tarragona i finalment, en alguns casos, la xifra entre guions vol dir el nombre de les Visites Pastorals que alguns dels arquebisbes tingueren ocasió de fer atès el seu llarg pontificat:

• Fra Josep Llinàs (1695-1710) —2
• Isidor Bertran (1712-1719)
• Miquel Joan de Taberner i Rubí (1721-1721)
• Pere de Copons i de Copons (1729-1753) —2
• Joan de Cortada i Bru (1753-1762)
• Llorenç de Despuig i de Cotoner (1763-1764)
• Juan Lario y Lancis (1764-1777) —3
• Joaquín de Santyán y Valdivieso (1777-1783)
• Fra Francesc Armany (1785-1803) —2
• Romualdo Mon y Velarde (1804-1816) —2
• Antonio Bergosa y Jordán (1818-1819)
• Jaume Creus i Martí (1823-1825)
• Antonio Fernández de Echenove y Zaldívar (1826-1854) —2
• Josep Domingo Costa i Borràs (1857-1864)
• Francesc Fleix i Solans (1865-1869)
• Constantí Bonet i Zanuy (1875-1878)
• Benet Vilamitjana i Vila (1879-1889)
• Tomàs Costa i Fornaguera (1889-1911) —4
• Antolín López Peláez (1913-1918)
• Francesc d'Assís Vidal i Barraquer (1919-1943) —2
• Manuel Arce Ochotorena (1944-1948)
• Benjamín de Arriba y Castro (1949-1971)

Com veiem, només un prelat, el Dr. Lario, va fer tres Visites i un altre, el Dr. Costa i Fornaguera, va poder-ne fer quatre en el curs dels vint-i-dos anys que va regir la Seu de Tarragona.

Per regla general les actes són escrites en català, des de bon començament. Només en alguns casos, quan els arquebisbes eren castellans, com el Dr. Samaniego o el Dr. Lario, ho feien en castellà. Això sí, amb el començament del segle XIX es generalitza l'ús de la llengua castellana i així veiem escrites les actes, incloses les de les Visites del cardenal Vidal i Barraquer el 1920 i el 1930.

El llibre que comentem és com un repàs a la història religiosa i als costums del poble en el curs del segle XVIII

I ara, després d'aquesta exposició, anem a transcriure fragments d'aquestes actes que, sobretot en el segle XVII, eren llarguíssimes (n'hi ha que tenen fins a 12 folis) i que amb el transcurs del temps s'anaren simplificant. Com és natural, anirem escollint aquelles dades que poden fer-se més interessants al lector, sigui pel fet històric o per la seva curiositat relacionada, més que res, amb els costums, sempre tan canviants a mesura que va passant el temps. I ja de bell antuvi podem dir que una de les coses curioses que reflecteixen les actes és que les transgressions als manaments dels prelats es pagaven amb imposicions de multes que eren satisfetes amb diners comptants.

I així veiem com, el 1696, l'arquebisbe Llinàs diu: "... per quant tenim entés que los que se tracten de casar en estar promesos fins abant estar esposats se tractan conversan i comunican per lo tant mana als que tracten de casar no entra lo Home en casa la dona en pena... (aquí la multa). I mana al Rector las execute irremissiblement." Fa constar també com en l'altar de Sant Pere hi ha la Confraria dels Pescadors. El mateix arquebisbe Llinàs, en la Visita de 1701, mana "... que en lo llibre dels Batismes, Confirmacions i Matrimonis al escriure lo Nom dels Pares i Mares, posie lo nom de la Mare ab lo cognom de casa que té, no sols per lo respecte de son marit, si que també per respecte de sos pares, perque los fills, en las provas de sos llinatges pateixen detriment en aquesta omisió".

El 23 de novembre de 1718, en temps de pontificat de l'arquebisbe Isidor Bertran, trobem que fa la Visita al canonge Ramon de Itarymon "designat y deputat —diu— per nostre SS. Pare Climent Para XI" i en l'acta corresponent fa un bon inventari de les possessions de la parròquia que mostren ben clar la riquesa dels objectes de culte que tenia en aquells començaments del segle XVIII. Aquest és l'inventari, a part dels ornaments: "2 creus professonals de plata, la una sobredorada, Vera Creu de plata sobredorada, un Sol a raig de plata sobredorada, 3 calzers de plata ab ses patenas tots dorats. Incenser, barquilla y cullera de plata, unes canadellas ab son plateret de plata, 2 portapaus de plata, dos candeleros grans de plata que son de la Confraria del Roser y una custodia de plata antiga sobredorada."

De la mateixa acta és la provisió següent: "Manam que ningun eclesiastich assistesca al Cor y Divinos Oficis los dias de festa sens Sobrepellis, Museta y Bonete y los de feina sens anar ab Roquet y Bonete, y que en lo Cor se estiga ab la Serietat, Devoció, Modestia y Cilenci que demana Lloch tant Sagrat y que se cantia ab lo degut espai fent pausas al mitg dels versos del Salmps, no atropellantse, ni començant lo un Cor, antes de acabar lo altre." Ens cal tenir en compte que en aquells temps a Cambrils hi havia una comunitat de preveres que, normalment, era constituïda pel rector i quatre capellans més, a part d'alguns beneficiats que gairebé mai residien a la vila. Aquests cinc sacerdots tenien l'obligació diària, com fan avui encara a les catedrals, de cantar els oficis divins de Maitines, Laudes, Prima, Tercia, Sexta, Nona, Vespres i Completes a les seves hores corresponents.

I també diu: "Item manam, que los eclesiastichs vajan per lo poble ab sotana llarga y balona y que si de nit sels ofereix anar de una casa a altre siga aiximateix ab habits llarchs i Clum i manam també que quan vajan de viatge no portian corbata y si fos cas de anar a peu y per la comoditat del camí portar espardeñes, se las llevian antes de entrar en lo Poble."

I diu també que: "Per quant havem trobat que en algunes parts so va invertir el bon ordre que hi havia en las Iglesias de estar los homens des del Altar Major a mitja Iglesia y en los banchs y desde estos en lo restant de la Iglesia las donas: lo que es molt conforme a rahó, y a la decencia ab que deu estar en lo temple de Deu, tenint molts inconvenients lo estar interpolats homens ab donas: manam que de assís en avant los homens se posian de mitja Iglesia en amunt y las donas quedian en lo restant de la Iglesia. I si lo Rector reconegués en algún repugnancia en observar aquest bon ordre li manam en pena de 3 lliures nos ne dona luego avís pera posari lo degut remei."

I continua: "I com en alguns se veja la poca reverencia ab que entran en la Iglesia portant rets (gandalles, els homes s'entén) e los cabells lligats y que altres se quedan en las portas de las Iglesias, o que en aquellas al temps de la Missa estan ab positura irreverent i recolsats sobre los banchs: manam en pena de una lliura que ningu entre en la Iglesia en temps de celebrarse Oficis Divinos ab ret o los cabells lligats. Encomanant la execució de dita pena als Batlles y deixant que disposian de ella a son arbitre. Y al Rnt. Rector, si lo Batlle fos negligent en desterrar este abus, li manam no diga la Missa si hi vol assistir algu ab ret o lligats los cabells..."

"Item manam al Rnt. Rector que de sis en sis mesos examine las llevadoras si saben la forma del Sagrament del Batisme y lo demés que deuhen saber per batejar en cas de necesitat y no permetin exarcescan este ofici si ignoran cosa tan substancial..."

"Item per quant estem informats que lo dia dels Innocents fan los fadrins Batlle y Jurats dins la Iglesia: Com lo temple del Señor sia lloch dedicat al culto de sa Divina Magestat y ahont deu estarse ab la major reverencia: perço manam en pena de 10 lliures de bens propis de quiscú dels que contrafaran a este nostre mandato, pagadoras que de assi en avant no fassan ni assistescan dins la Iglesia com a Batlle y Jurats en ningun dia del any, perque semblant abus es molt impropi del lloch sagrat que ho es de oració y no de farsas: ni tampoch quant en dits dias fan aplegas y demanan caritat als que troban per la vila, la demanian a las donas por los inconvenients que se segueixan."

"Item com hajam enter que en la present vila quant se casa algu segona vegada fan los del Poble noses o escallots en que diuhen moltas paraules profanas y injuriosas de que ne han resultat riñas y malas voluntats: desitjan llevar dels pobles aquest abus com tant perjudicial a las conciencias, perço manam al Rnt. Rector que tres vegadas cada any o mes si fos menester en lo temps que li aparega mes convenient Ilegesca al Poble en llengua vulgar la Constitució Sinodal 22 'de Sacramento Matrimonii' en que se prohibeix tant detestable abus..."

De la visita de l'arquebisbe Pere de Copons, feta el 1732, és el següent manament: "Item, pera obviar las deplorables desgracias que frequentment se experimentan de morir ofegadas las criaturas recien nadas, per ocasió de tenirlas sis Pares en sos propis llits, y lo que mes doloros es, el succehir aquestas desgracias a moltas antes de rebrer lo Sant Sagrament del Batisme, privant per esta nicuria del Pares, a las animas de dits parvulos de entrar en la eterna Benaventurança: los manam molt estretament, y per les entranyas de JesuChrist que sian mes misericordiosos ab sos fills, posant lo major cuydado pera preservarlos de semblant desgracia, y que per est fi los tingan en Bressóls, o llit separat. Y quant per sa pobresa no pugan executaro, procuren teniri el mes especial cuydado..."

En la segona Visita efectuada a la parròquia de Santa Maria per l'arquebisbe Juan Lario el 29 de novembre de 1771, quedà de manifest en l'acta corresponent la següent preocupació del prelat: "Item. Per cuanto havemos entendido con dolor que en algunas festividades se hacen Bayles públicos en la Plaza de esta vila con tanta desemboltura que no reparan los bayladores darse mutuamente las manos, correr y saltar con indecencia azidos o encadenados de los braços: Por tanto debiendo evitarse semejantes escàndalos los prohibimos y mandamos que en manera alguna puedan darse las manos ni azirse de los braços en tales bayles, por ser contra la honestidad y modestia Chrystiana y en su consequencia encargamos y exortamos al Bayle y Ayuntamiento de esta Villa, que con zelo de gloria de Dios y honor del nombre Chrystiano procuren aplicar sus oficios con eficacia para impedir los expresados excesos, multando los contraventores con aquellas penas que estimen congruentes y proporcionadas, lo que confiamos de su integridad y vigilancia".

De la primera Visita de l'arquebisbe fra Francesc Armatià, el 18 de maig de 1787, són els següents manaments, assenyalats amb els números 9, 14 i 38 de l'acta que diuen: "Encarregam ab tot nostre afecte al Rnt. Rector, Vicari, Sacerdots y Eclesiastichs que apliquen tot son zel en corregir y extirpar lo vici horrendo de blasfemar, malehir, perjurar, proferir paraulas escandalosas, valentse dels pares de Republica que dehuen zelar ab lo major cuidado un punt en que tant interesa la gloria de Deu y lo servei del Rey."

"Constantnos la inmodestia ab que moltas donas aixi solteras con casadas van ab los pits descuberts y ab modo verdaderament escandalós, manam al Rnt. Rector, Vicari, Confesors y Predicadors apliquen com deuhen son zel en desterrar tan perniciós abús, ponderant a las culpables los molts gravisims danys de las animas de que se fan responsables y per ningun titol se admetian a la Sagrada Mesa de la Santa Comunió, mentras no es presentian ab la deguda modestia y procure impedir eficasment entren y estigan així en la casa del Señor."

"Havent vist ab molta pena lo estat del Hospital, que ni serveix apenas per los Pobres malalts, ni te per aixo renda alguna que sapiam: Exortam ab nostre paternal afecte y esperam de la christiana pietat del Magnifich Ajuntament y vehins de aquesta vila que procuren tenir un hospital decent ab los emoluments necesaris per lo socorro dels pobres malalts, que sera una obra tan agradable al Señor com propria de la christiana misericordia. Entretant encarregam lo major cuidado peraque los peregrins que se hospedan en lo dit hospital estigan ab la deguda decencia separats totalment los homens de las donas."

I de la segona Visita d'aquest mateix prelat, el dia 1 de juny de 1791, són els següents decrets que en l'acta corresponent porten els números 2, 5 i 12: "Enterats del abus de alguns pobles del nostre Arquebisbat ahon portan misteris, tabernacles o andas en certas professons de donas y tal vegada (lo que es mes reparable) acompañadas y mescladas ab los homens, manam que per ningun motiu ni pretext se permetia a las donas casadas, viudas ni donsellas portar en las professons misteris, tabernacles o andas y que las que vagen a las professons, vagen precisament separadas dels homens y ab la modestia y recato que correspon a las sagradas funcions".

"Per quant estem informats per personas verdaderament zelosas dels manifestos perills ab que se acostuma fer lo ball que diu ball de Cambrils, ja per acostumarse ha fer de nit, ja per la mescla y confusió de un y altre sexo, ja per altras circunstancias que han fet lo dit ball notable y abominable als forasters: encarregam ab las majors veras al Batlle y Magnifich Ajuntament que apliquian tot son zel para privarlo y desterrarlo del tot, tenint presents las superiors disposicions y piadosa voluntat del Rey Nostre Señor, lo decoro de la Villa y la responsabilitat en lo tribunal de Deu, en que sens dupte seran responsables del escandols y perniciosos efectes que resultan..."

"En la capella subterranea de Ntra. Sra. del Camí (ja s'havia acabat en aquest temps l'església actual) no se enterrian cadavers sens compondrer cada vegada lo pis y deura tenir-se ab més limpiesa, orde y decencia."

És com un repàs a la història religiosa i als costums del poble en el curs del segle XVIII.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques