La bibliotecària cambrilenca Rosana Andreu va presentar, aquest passat divendres al Centre Cultural, la seva darrera novel·la titulada "Una taca de sang", publicada per l'editorial Llibres del Delicte. Apassionada de la novel·la negra i de terror va començar escrivint relats curts, alguns dels quals es poden llegir al seu web. L'any 2015 va guanyar el primer premi del concurs Pratdip Llegendari amb el conte "Llop busca caputxeta" i, el mateix any, també va resultar premiat el seu relat "El missatge". Posteriorment va publicar dos volums de Les aventures d'en Nic. El gener d'enguany va publicar "Història d'un llapis", un llibre il·lustrat amb Carles Gil. Ara, amb "Una taca de sang" debuta com a novel·lista de gènere negre.

Segons va explicar a revistacambrils.cat, "l'acció passa en 48 hores, és una història molt senzilla que comença amb un assassinat. A partir d'aquest fet i de la mirada de la Blanca –que és la noia que té la fruiteria– el llibre transcórrer amb la mirada dels diferents personatges que poblen aquella plaça: la biblioteca, la fruiteria, la botiga de mascotes, l'estanc... Aquesta obra està dins d'una col·lecció de novel·la negra, però la negror vindria arrel de l'assassinat en sí; el punt de vista negre sempre el tinc".

"M'agrada molt insinuar i que el lector s'ho imagini"

Com apassionada lectora i escriptora d'aquest gènere, Andreu confessa que, "tenia ganes d'escriure un llibre d'aquest estil per veure si podia fer-ho; crec que els contes els tinc dominats, doncs a veure si podia allargar una mica més la trama. Tot i això, em costa fer-ho perquè sempre vull que hi hagi alguna cosa més enllà i que no sigui una simple acumulació de frases una darrere l'altra sinó que hi hagi algun rerefons. En aquest cas, he jugat amb els punts de vista de tots els personatges. També m'agrada jugar amb una acció molt dinàmica i en ser en present dona una sensació d'agilitat; els diàlegs també intento que siguin bastant àgils i que els personatges te'ls puguis imaginar bé. Crec que tots queden força ben dibuixats. També tinc com una obsessió que en comptes de veure la novel·la de forma lineal sempre la veig com un trenca-closques, és a dir, històries relacionades; això és molt difícil de conjugar". A més, Andreu reconeix que "els assassinats sempre surten en les meves històriques. Jo sempre mato a algú. També m'agrada molt insinuar i que el lector s'ho imagini".

"A vegades en les coses senzilles també hi trobes bastanta negror"

Rosana Andreu explica que, després d'haver fet d'altres gèneres, "em quedo amb aquest. Com a lectora m'agrada molt, des de les primeres lectures d'Agatha Christie o Steven King fins les darreres novel·les actuals, tot i que algunes de les que surten ara penso que estan fetes massa amb 'tira-línies'. A vegades en les coses senzilles també hi trobes bastanta negror, no cal anar a coses tan complicades. Aquesta història potser és més quotidiana i no m'ha sortit excessivament negre per al que jo sóc. Aniria més en la línia d'aquesta negror de l'ànima". No obstant això, també reconèixer que li agrada abordar diferents gèneres i estils: "les aventures d'en Nic me'l van oferir i em va venir una mica de sorpresa i també estic molt contenta amb el llibre infantil; és bonic tenir un ventall tan diferent".

De la mà de l'editorial Llibres del Delicte té previst promocionar el llibre per diferents poblacions com Amposta, Mora d'Ebre, Tarragona, Barcelona, Premià de Dalt, així com diferents festivals de novel·la negra.