Cinquanta anys del Mercat Municipal (1926-1976) / Novembre 1976

En aquest any que acaba d'escolar-se s'ha acomplert el cinquantenari de la inauguració del Mercat Municipal. Mig segle de servei públic crec que bé val un comentari en aquestes planes destinades a fer relluir el passat del nostre poble. I, més encara, opino que seria imperdonable que a mi i a Cambrils ens passés per alt l'efemèride.

Trobem la gènesi del mercat en la sessió municipal del vint-i-vuit de desembre de 1922, en què s'acordà posar en marxa, a proposta de la Comissió de Foment, l'expedient per a la construcció d'una plaça-mercat en un terreny que l'Ajuntament ja havia adquirit a la partida de la Pallissa. S'acordà també que les obres es farien per administració i que el pagament dels plànols, dels projectes i de la resta de treballs, previs a la construcció; aniria a càrrec de la partida de 3.564,90 pessetes que en el pressupost d'aquell any hi havia assignades per a la construcció d'unes carnisseries que, evidentment, amb la construcció del nou mercat ja no serien necessàries. L'any 1922, quan es prengué l'acord esmentat, l'Ajuntament era format pels senyors: Josep Pujol i Jordi, alcalde; Jaume Adell i Bru i Joan Font i Font, primer i segon tinents d'alcalde, respectivament; Isidre Vidiella i Bargalló, regidor-síndic; Sebastià Teixell i Mariné, Julià Vives i Castellví, Antoni Moncusí i Rosell, Josep Mas i Carreras, Josep Bartra i Ferrando, Josep Rovira i Martí i Francesc Bru i Pedret, consellers, i Ramon Oriol i Casas, com a secretari.

Els verdulaires pagaven deu cèntims de pesseta diaris; els queviures, cinquanta cèntims diaris; les carnisseries, tres pessetes a la setmana; les gallinaires, 2,25 a la setmana, i de dos llocs per la venda de peix es pagaven també 2,25 a la setmana. Eren els anys 1930, 1931...

Ultimat l'esmentat expedient, fou aprovat en la sessió municipal de l'onze de gener de 1923, encara que amb el vot contrari del senyor Rovira i Martí. En la sessió del 15 de febrer, s'acordà demanar al Govern Civil l'exempció de la subhasta de les obres, perquè, entre altres causes, l'Ajuntament no podia realitzar les obres en un sol exercici econòmic; es va acordar que en els pressupostos de 1922-23 i de 1923-24 es consignarien unes partides de 3.564,90 pessetes cada any per tal de poder construir el mercat en diferents etapes. Segons es desprèn de l'acta de la sessió del dinou de maig, les obres ja estaven en marxa i es treballava ja en 1a construcció del nou mercat. De totes maneres, com sempre, segurament les obres s'allargarien més del compte i en els exercicis de 1924-25 trobem una nova consignacíó de 3.064,90 pessetes, i una altra en el pressupost de 1925-26, de 3.564,90 pessetes, que totalitzen la xifra de 13.759,60 pessetes. Seria aquest el cost del mercat? En realitat no ho puc assegurar, ja que la precipitació obligada amb què he hagut de redactar aquest escrit no m'ha permès d'aprofundir en els llibres de comptes de l'Ajuntament. En realitat, encara que la quantitat sembli avui irrisòria, no ho és tant si tenim en compte els preus que, tant per materials com per jornals, es pagaven a la primera meitat dels anys vint.

S'ha dit ja que les obres es feren per administració i en els llibres de comptes municipals d'aquells anys es troben nombroses i variades factures de bòviles, fusters, ferrers, electricistes, lampistes, paletes, serrallers i altres classes de mestres artesans, normalment tot gent del poble.

Finalment, en començar el 1926, s'acabà l'obra, que va ser solemnement inaugurada el nou de maig de l'any esmentat. Tenim a la vista la brevíssima crònica que d'aquest acte publicà el diari tarragoní "La Cruz" i que diu així: "També diumenge a Cambrils es celebrà la cerimònia religiosa de beneir l'espaiosa i artística plaça-mercat, millora que sens dubte serà ben rebuda per tothom, i que a part de contribuir a l'embelliment d'aquesta vila, ve a omplir un buit que es feia sentir donada la importància de les transaccions que aquí es realitzen.

Beneí el nou local el rector Dr. Isidre Fàbregas, assistit pel vicari Mn. Tomà Galve. Hi eren presents, el senyor Delegat del Partit, l'Ajuntament en corporació i altres autoritats. Després de l'acte religiós es traslladaren les autoritats a la Casa de la Vila on foren obsequiades amb un `vermouth'. Discursejaren el senyor secretari de l'Ajuntament, el senyor Delegat i el senyor rector, que es congratulà que fos norma de les autoritats civils d'aquesta Vila l'associar a totes les manifestacions de cultura i progrés per la mateixa, a l'Església Santa, que com Mare bondadosa també mira amb satisfacció els avanços materials dels seus fills."

No anomena per a res l'alcalde, però sabem que quan s'inaugurà el mercat ja no ho era el senyor Pujol i Jordi, que l'havia començat, sinó el senyor Antoni Moretó i Salvadó.

Segurament, aprofundint en el tema, es trobarien més de dues anècdotes interessants referides al mercat. Aquella precipitació de què ja he parlat m'han impedit de fer-ho. Però una sí que podré consignar-la: els preus que regien en les diverses concessions de llocs de venda. Els verdulaires pagaven deu cèntims diaris; els queviures, cinquanta cèntims diaris; les carnisseries, tres pessetes a la setmana; les gallinaires, 2,25 a la setmana, i de dos llocs per la venda de peix es pagaven també 2,25 a la setmana. Eren els anys 1930, 1931...

Poca cosa més podem dir del mercat, el cinquantenari del qual estem celebrant. Potser que, com tantes altres coses avui a Cambrils, se'ns està quedant petit. Però, a part de l'estiu, en què registra unes aglomeracions immenses, la resta de l'any encara cobreix bé el seu paper. Això ens ajuda a pensar en el sector marítim de la nostra vila, que encara no en té, tot i les dotzenes d'anys que fa que la cosa es remena. Amb les coses que avui es fan a Cambrils, totes necessàries, no cal negar-ho, és gairebé inconcebible com no s'ha fet el mercat del port. El sacrifici de tants anys (d'això en tinc una llarga experiència personal, per partida doble: de venedors i compradors) fa pensar que bé valdria la pena que s'atengués aquest servei públic en un sector d'una considerable aglomeració urbana, humana i turística com és la nostra platja. Es parla, es parla i hi ha projectes a l'Ajuntament que dormen des de fa dècades el llarg somni dels papers oblidats. Però ningú posa el fil a l'agulla...

El cinquantenari del mercat de la vila, podrà servir per fer reviure la vella aspiració de la construcció d'un mercat al port?

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques