Una visió de Cambrils a les darreries del segle XIX / Novembre i desembre de 1979

Fa poc, i mercès a la benvolença d'uns amics que coneixen el meu gust per les coses del passat de la nostra vila, va fer cap a les meves mans la pàgina corresponent a Cambrils a l'Anuari Riera, editat a Barcelona no sabem exactament quan, però sí molt versemblantment vers el 1897. A l'esmentat Anuari, li faltaven les primeres planes, que és on normalment va l'any de l'edició, però per una sèrie de detalls vaig poder deduir la data apuntada i estic segur que, com a màxim, em puc equivocar d'un any.

La troballa és prou interessant per poder donar una visió com es desenvolupava la vida a Cambrils en aquells anys darrers del segle passat, ja que començava amb una referència general a la situació de la vila, cultius principals i una única i breu nota històrica, esmentada com de passada, i amb equivocacions importants. Segueix tota una relació de càrrecs oficials amb menció de qui els exercia i una segona relació d'oficis i activitats comercials i industrials amb expressió de qui els desenvolupava, per acabar amb una extensa llista de propietaris, els més importants, diu, que nosaltres suposem que són majoritàriament propietaris agrícoles.

Amb molt de gust oferim als nostres lectors el text de l'escrit que comentem, traduint-lo convenientment, ja que és escrit en castellà, i aprofitant per afegir-hi alguna nota aclaridora, quan convingui, per fer-ho més entenedor o clarificar algun concepte. Fem notar, però, que el que hi afegim de la nostra collita anirà sempre entre parèntesis.

Cambrils.— Vila de 2.200 habitants, amb Ajuntament de 3.000 (?); a 9 quilòmetres de Reus, amb estació de la línia ferroviària de Tarragona a València, quilòmetre 19 i carretera de Madrid a França (ens agradaria saber on era aquesta carretera), a més de la que va de Barcelona a València i la que es dirigeix a Alcolea del Pinar. Situada en una fondalada, en el Camp de Tarragona, amb port habilitat per a cabotatge. Conserva restes de les seves antigues fortificacions. A la vora de la mar hi ha el lloc de la Marina amb 800 habitants. (Ens semblen massa habitants, especialment si tenim en compte el que ens diu Salvador Rovira en el seu llibret editat el 1886 i al qual ens referíem en el nostre escrit "Les cases més velles del poble" del mes passat, sense voler dir que potser en Rovira tirava molt curt en dir que només n'hi havia 100.)

Existeix també un ampli formós santuari dedicat a la Mare de Déu del Camí. Es conreen cereals, olivers, vinya i garrofers; el vi és bo i abundant. És una població bastant estiuenca. (Pel que es veu l'influx turístic té una solera d'anys a Cambrils.)

Va jugar un important paper en la guerra de Catalunya contra Ferran (Felip) IV. (Es veu que l'autor no estava massa fort en matèria d'història.) El desembre de 1640, el marquès de Los Vélez va assetjar la població defensada pel baró de Rocafort, capitulant honrosament la vila. En sortir els assetjats, ocorregué una col·lisió de la qual s'esdevingué una infinitat de morts.

L'enllumenat públic era amb petroli.

Elements oficials.— Batlle: Joan Rovira i Martí. Secretari: Victorià Ayuso. Jutge Municipal: Pau Vidiella i Garsot. Fiscal: Josep Francesc i Borràs. Secretari: Josep Cabré i Estrany. Rector de Cambrils: Mn. Carles Espinach. Rector de la Marina: Mn. Jaume Roca. Autoritats militars: José Morales, tinent de la Guàrdia Civil; Jesús López Angel-Gran, tinent de Carrabiners; Josep Rovira i Martí, caporal del Sometent.

Establiments comercials i industrials

Adrogueries.— Maria Bieto i Bartra, Joan Conde, Maria Martí Rovira, Antoni Piqué i Solé i Josep Sans i Plana.

Premses d'oli.— Joaquim Bru, Josep Gimbernat, Eveli Planelles, Josep Roca i Fiter, Carles Roig i Rovira, Salvador Rovira, Francesc Vidal, Francesc Vidiella i Ramon Vidiella.

Fàbriques d'aiguardent.— Eugeni Rigual i Francesc Vidiella.

Baster.— Leopold Rovira.

Terrissers.— Francesc Ferré i Eugeni Rigual.

Espardenyeries.— Joan Cros i Budí, Pau Ferré i Matas i Josep Pujol i Jordi. (Convindria saber si feien les espardenyes o només les venien.)

Barberies.— Miquel Alterats, Josep Casas i Bas, Ricard Domingo, Josep Font, Llorenç Jornet i Joan Massagué.

Del barber Ricard Domingo, n'era un bon client un popular personatge cambrilenc de primers de segle: Josep Berengué, més conegut per tothom amb el sobrenom de Pepet 'Patxec'. Es conta que, quan anava a afaitar-se, procurava anar-hi en hores en què no hi havia clients. Alguna vegada l'establiment restava obert i sense ningú, i el barber era a dalt del pis (oh! benaurada confiança i seguretat la d'aquell temps). Llavors en Pepet 'Patxec' per cridar-lo feia: "Senyor 'Ricardo', baixeu que m'afaitaràs." Difícilment d'una altra manera es poden donar tres tractaments en una sola frase. Esperem que l'anècdota no hagi trencat massa el fil de la relació.

Billar.— Agustí Massagué.

Plats i olles.— Plàcid Berengué, Maria Bieto i Bartra, Josep Doménech, Benet Ferré i Eugeni Rigual.

Cafès.— Antoni Carrillo, Josep Cassas i Bas, Joan Colom i Folch, Joan Guinart, Agustí Nolla i Josep Rovira i Martí.

Calafats.— Josep Doménech i Joan Tutusaus.

Carnisseries.— Camila Anguera, Tomàs Espolet, Francesc Mendoza i Esteve Ortoneda.

Fusteries.— Josep Baleñà, Eugeni Cabré, Francesc Garsot, Pau Rom i Munté i Amadeu Salvadó.

Carreters.— Emili Cariellas i Josep Carraté.

Serrallers.— Joan Miralles, Miguel Miralles i Joan Mulet.

Cisteller.— Josep Pallarés.

Col·legis.— Per a nenes, germanes Carmelites de la Caritat. Per a nois, germans Carmelites de l'Ensenyança.

Queviures.— Teresa Bassedas, Plàcid Berengué, Maria Bieto, Antoni Cros, Benet Ferré, Esteve Ortoneda, Josep Ribot i Eugeni Rigual.

Comissionistes.— Josep Cabré i Serra, Josep Dalmau, Francesc Ferré, Josep Francesch, Andreu Francesch, Pau Gavaldà, Agustí Nolla, Esteve Ortoneda i Josep Pallejà Vidal.

Corder.— Josep Granell.

Fàbriques de crémor tàrtar.— (Àcid de potassi, subproducte de la verema. Era emprat en medicina i en tintoreria.) Eugeni Rigual i Francesc Vidiella.

Boters.— Ferran Gené i Josep Gené i Jasans.

La llista és molt més llarga i la continuarem el mes que ve ja que creiem que, per molts motius, la cosa és força interessant per a tots: per als que tenen ja una bona col·lecció d'anys, perquè els farà reviure molts records d'un temps en el qual Cambrils era una altra cosa, més íntima i més d'estar per casa, però també més familiar i més Per als joves, perquè els ajudarà a tenir una visió més clara com era la vila dels seus avantpassats. I a mi que em plau força de poder facilitar aquesta tasca.

Una visió de Cambrils a les darreries del segle XIX (II) / Desembre 1979

Com prometíem en acabar el nostre treball del mes passat, continuem avui aquesta llista d'oficials, artesans, comerciants, industrials i mestres en les diferents branques del saber que conformaven la societat cambrilenca a les darreries del segle passat i que ens donen una bona visió com es desenvolupaven els sistemes de vida de la gent del poble en aquells moments.

Escoles municipals.— Per a nenes: Jacinta Granell, mestra. Per a nois: Joan Ardèvol i Olivé, mestre. (Un mestre que va deixar rastre a Cambrils per les seves altes qualitats de pedagog i per la seva entrega a la tasca educativa de la quitxalla cambrilenca. Avui, merescudament, porta el seu nom el centre escolar estatal que tenim a Cambrils.)

Espectacles públics.— Teatre Brú, Teatre de La Ilustración i Teatre Espanyol. (Naturalment, en aquell temps, encara no hi havia cinema a Cambrils.)

Estancs.— Josep Doménech, Benet Ferré i Eugeni Rigual. (Fixem-nos que a les darreries del segle passat i amb 2.200 habitants, segons apuntava l'autor de les dades de què ens servim, Cambrils tenia els mateixos tres estancs que hi ha actualment en una població que s'allarga a les onze mil ànimes. És que potser ara es fuma menys?)

Esparters o estorers.— Agustí Massagué i Francesc Massagué.

Farmàcia.— Joan Ferré i Vidiella. (En aquest aspecte, al nostre poble, ja hem millorat més.)

Comerciants en grans.— Josep Cabré i Serra, Agustí Nolla, Esteve Ortoneda, Josep Pallejà i Vidal i Eugeni Rigual.

Ferrers.— Josep Cabré i Parés i Josep Miralles.

Llauner.— Josep Montserrat.

Hostal.— Jaume Adell. (Recordeu els articles en què parlàvem de "L'hostal"?)

Metge.— Pau Riba i Rovira.

Comerciants en palla i cereals.— Josep Salvadó i Josep Sans i Rosals.

Pastissers, flequers.— Joan Cabré, Plàcid Cabré, Maria Cabré, Pere Gavaldà, Esteve Genovès, Josep Mulet, Josep Paradís i Josep Serra i Latorre.

Pastisser, confiter.— Joan Conde.

Practicant.— Ricard Domingo. (Recordeu que aquest senyor 'Ricardo' era el barber de l'anècdota del 'Patxec'. Fixem-nos que els barbers d'abans, almenys alguns, eren també els encarregats de llevar-te un queixal, de sagnar-te o d'obrir-te un gra i, naturalment, sense anestèsia. Això, que potser ja es feia al segle XVI, veiem que encara continuava quan ja estava a punt de començar el nostre 'il·lustrat' segle XX. És clar que ja estem a les portes del XXI i que de llavors ençà han passat moltes coses i hem avançat.)

Sastre.— Jaume Vives.

Cadirer.— Miquel Miquel.

Societat.— Casino La Ilustración. (No he tingut temps de comprovar-ho, però jo diria que en aquella època hi havia més d'una societat a Cambrils.)

Taverner.— Maria Berengué, Josep Casas i Rovira, Josepa Ferré i Matas, Josep Mulet, Josep Ortoneda, Josep Salvadó, Carles Serra, Joan Vallverdú i Jaume Vives.

Forns de teules i rajoles.— Francesc Ferré i Eugeni Rigual. Comerç de teixits.— Pius Corts i Baiges.

Cansaladeries.— Francesc Barenys, Plàcid Berengué, Josepa Capella, Josepa Espolet, Josepa Fortuny, Plàcid Massagué, Esteve Ortoneda i Josep Ribot.

Veterinari.— Josep Cabré i Parés. (És que qui ferrava el animals ja tenia 'títol' a per curar-los? Segurament passaria el mateix en les relacions barber-practicant que en les de ferrer-veterinari.)

Colliters de vi.— (És aquesta una relació, només, dels més importants.) Joan Aguiló, Josep Bassedas, Joaquim Brú, Josep Gimbernat, Caterina de March, Ferran Miró, Josep Pere Roca, Carles Roig, Salvador Samà, Francesc Vidal, Josep Vidal, Ramon Vidiella, Norbert Virgili i Josep Vivó.

Sabaters.— Miquel Bernat, Tomàs Fonolleras i Francesc Serra.

La relació de propietaris, que suposem agrícoles, no la donem perquè potser resultaria pesada ja que hi ha més de seixanta noms. Amb ella acaben les dades que ens aporta aquesta interessant pàgina d'un anuari de finals del segle passat. No voldríem, però, acabar sense afegir, pel nostre compte, algunes observacions.

La primera és que hi ha algunes firmes i cases de la precedent relació que avui encara continuen en l'ofici o en les activitats dels seus avantpassats. Per exemple, la carnisseria de la família Espolet, la cansaladeria de la família del mateix cognom o la serralleria de la família Mulet.

També cal fer notar que diversos personatges de la llista són titulars d'establiments diferents. I és que tenien diferents oficis o exercien diverses activitats, o tenien botigues on venien diverses coses, unes més o menys complementàries de les altres. Així veiem com, per exemple, Eugeni Rigual tenia fàbrica d'aiguardent, fàbrica de crémor tàrtar, una bòbila de coure rajoles, venia plats i olles i queviures, tenia un estanc i comerciava en grans. No us cregueu pas que sigui cosa dels nostres dies això de la pluriocupació.

Hem de dir, també, que algunes de les persones que figuren en la relació no són prou conegudes perquè en ella hi consten els noms, i la gent els coneixia més pels renoms personals o familiars que pels noms i cognoms propis. Així, per exemple, el barber Josep Font no era altre que l'avi Gatell, el qual fins a la seva mort es va conèixer pel Josep Barber. La botiga de queviures d'en Josep Ribot era cal 'Calor' o l'Esteve Ortoneda, que surt en diverses activitats, era el 'Tallero', nom que li venia precisament de tallar carn. Pensem que l'Agustí Massagué, el 'Rameta', encara hi ha qui el coneix per l'Agustí 'esparter', que era l'ofici -dels seus avantpassats. També a algú va quedar-li el renom de l'ofici o activitat que a casa seva o ell mateix tenien. El Jaume Adell, sempre se'l va conèixer pel Jaume 'de l'hostal' i el Joan Ortoneda pel Joanet 'de la taverna'. Al cel siguin tots, menys l'Agustí, és clar.

Finalment, direm que alguns dels oficis o quefers que aquí es relacionen, lògicament, avui s'han acabat, esventats pels canvis que ofereix la vida i les necessitats ben diferents de la gent de quasi fa cent anys, de les que tenim els homes d'avui. No cal que hi hagi basters, ni albarders, ni carreters, perquè no hi ha animals que els necessitin. Ni espardenyers perquè avui ningú no porta espardenyes. I quasi totes les altres ocupacions han sofert variacions molt sensibles en tots els ordres. Les tavernes s'han convertit en snacs o en pubs, les cases d'hostes en restaurants i hotels i les botigues de plats i olles en magatzems d'electrodomèstics. I així podríem anar dient.

Abans era corrent la dita: "A cada terra sa guerra." Ara podem dir: a cada època, unes èpoques curtes, això sí, necessitats i solucions noves. Què podran dir de la nostra època dintre de cent anys?