En el marc del Cicle de Memòria de Tardor –enguany dedicat al centenari de l'antic celler agrícola–, ahir al vespre al Centre Cultural, va tenir lloc una taula rodona titulada "Del tros al celler" que va comptar amb testimonis directes de l'elaboració del vi a Cambrils. Hi van prendre part Josep Maria Vidal, Pere Bel, Paquita Ill i Joan Maria Rovira. Sota la moderació del director del Museu d'Història de Cambrils, Gerard Martí, i amb el suport d'imatges gràfiques d'arxiu es va fer una pinzellada sobre la història dels camps de vinyes que hi havia a Cambrils, com es veremava i quin era el procés d'elaboració del vi a les instal·lacions de l'antic celler.

Preguntats pel record més antic que tenien sobre aquest món, Josep Maria Vidal va explicar que ell va començar a veremar amb 12 o 13 anys, mentre que Paquita Illa també va afirmar que la primera vegada que va veremar ho va fer amb uns 14 anys i va explicar l'anècdota d'una gran tempesta que van viure. Joan Maria Rovira també va explicar que quan ell era petit a casa portaven una vinya i ell té el record d'anar a veremar i que era "tot un infern" per les vespes que s'hi acumulaven i que, cap als anys 70 van decidir plantar la seva pròpia vinya al Mas de la Mata, al terme de Vinyols i els Arcs.

Construcció del celler agrícola, inaugurat l'any 1922

En aquest punt, el director del Museu d'Història va explicar que l'any 1921 es va iniciar la construcció del celler agrícola i el maig de 1922 es van finalitzar les obres. Era en aquest espai on anava a parar tota la collita que es recollia pels camps de vinyes que hi havia repartits per tot Cambrils. Gerard Martí va donar detalls de l'arquitectura del recinte –dissenyat per Bernardí Martorell–. 

El canvi climàtic i els canvis en la verema

Després van explicar el procés que es feia abans de veremar: s'havia de podar, anar llaurant perquè no es fes herba, ensofrar i ensulfatar. També s'havia de despampolar, tal com va explicar Paquita Ill, que consistia en treure els pàmpols perquè la llum del sol arribés al raïm i madurés abans. Joan Maria Rovira també va donar detalls de com es va el procés avui en dia i va destacar que actualment la vinya va enramada. Pel que fa al moment en què s'iniciava la verema, els testimonis van coincidir que se solia iniciar pels volts de la Mare de Déu del Camí, el 8 de setembre. Ara, amb el canvi climàtic, segons va comentar Rovira, ja es pot començar gairebé un mes abans, és a dir, abans de la Mare de Déu d'agost.

"El terreny de Cambrils donava per a moltes varietats"

En un altre moment de la taula rodona també es va explicar les diferents varietats de raïm –com macabeu o garnatxa negra i blanca, entre d'altres– que es collia a Cambrils i va quedar palès, tal com va afirmar Martí, que "el terreny de Cambrils donava per a moltes varietats". Per la seva part, Pere Bel com a extreballador del celler agrícola de la Cooperativa va ser l'encarregat de fer l'explicació més acurada del procés d'abocament del raïm al celler, la maquinària que es disposava per fer tot el procés, l'emmagatzematge del vi i la seva fermentació, així com el retorn a les famílies productores. En aquest cas, es va comentar que moltes famílies venien el vi a la Cooperativa o bé se'l podien quedar per vendre'l pel seu compte.

L'última verema que va entrar al celler va ser l'any 1993

Tal com va quedar palès ahir a la taula rodona, la producció de vi a Cambrils va ser molt important sobretot cap a finals dels anys 50, quan es va arribar als quatre milions de quilos de raïm. Això va propiciar que s'haguessin d'ampliar els espais per guardar el vi. Poc a poc, amb l'arribada del turisme els camps de vinya van anar desapareixent i la producció va anar caient progressivament. L'any 1993 es recollia la darrera verema i l'any 1994 s'obtenia la darrera producció feta al celler agrícola cambrilenc.