El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha incoat l’expedient de declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de Conjunt Històric; i de delimitació de l’entorn de protecció del Poblat Hifrensa, de l’Hospitalet de l’Infant; i ha obert un període d’informació pública. La resolució d’aquest Departament ha sortit publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) número 8795, de data 17 de novembre de 2022.

Durant un mes, a comptar de la publicació d’aquesta resolució en el DOGC, aquest expedient estarà a disposició de tots aquells que el vulguin examinar a la seu central de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura (Palau Moja, carrer de la Portaferrissa, 1, 08002 Barcelona), a la seu dels Serveis Territorials del Departament de Cultura a Tarragona (C. Major, 14, 43003 Tarragona) o electrònicament, prèvia petició, a l'adreça sttarragona.cultura@gencat.cat. Durant aquest termini, es podrà al·legar el que es consideri convenient sobre l’expedient.

Sessió informativa adreçada a les persones afectades

L’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant ha convocat una reunió informativa, adreçada especialment al veïnat afectat, per al dimarts 29 de novembre, a les 11 h, al Teatre Auditori de l’Hospitalet de l’Infant. En aquesta reunió, dos representants del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (la cap del Servei del Patrimoni Arquitectònica i el cap de la Secció de Protecció del Patrimoni Arquitectònic) explicaran què implica la tramitació d’aquest expedient de declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i de delimitació del seu entorn de protecció.

El Poblat Hifrensa

El poblat per als treballadors de la central nuclear de Vandellòs I, gestionada per l’empresa Hifrensa, va ser planejat l’any 1969 per l’arquitecte racionalista Antoni Bonet Castellana. El complex residencial es va inaugurar l’any 1975.

El complex consistia en una agrupació d’habitatges, així com d’altres equipaments com ara l’escola, el camp d’esports, places públiques… El projecte arquitectònic es va adaptar a l’orografia del terreny —el barranc de La Porrassa—, per la qual cosa es va recrear l’aparença del paisatge de l’entorn. L’arquitecte també va diferenciar els espais per als vehicles dels vianants mitjançant ponts i passeres de formigó. És una de les mostres més importants al país de l’obra de l’arquitecte Antonio Bonet Castellana, i ha estat una de les darreres colònies industrials de Catalunya.