Centenari de l'arribada dels Germans de les Escoles Cristianes — Cinquantenari de la Casa de Sant Josep / Novembre de 1978

A punt d'escolar-se les darreres setmanes d'aquest any 1978, ple de transcendències per a l'Institut lassalià tan lligat a Cambrils, ens semblaria desatenció per a l'Institut, i poca cura de la meva tasca de fer reviure i relluir tot allò que afecta a la història, propera o llunyana, del nostre poble, si deixés passar sense el degut comentari aquesta notable efemèride de la vida local cambrilenca.

Els germans, després de dotze anys d'estira-i-arronsa entre una senyora madrilenya, Ernestina Manuel de Villena, i els superiors de l'Institut, arriben a Espanya a les darreries del febrer de 1878 per tal de fer-se càrrec de l'asil del Sagrat Cor de Jesús, que hostatjava trenta-cinc orfes a Madrid.

Potser perquè ens toca de prop, val la pena de fer un incís abans de passar endavant. I és per dir que no solament Ernestina de Villena era l'única persona que havia demanat al superior general que deixés venir els germans a Espanya. D'altres indrets havien sol·licitat la presència dels fills de Joan Bpta. de la Salle amb l'intent de posar en marxa obres assistencials i d'educació, i entre aquests Catalunya. Per cert, el germà S. Gallego, historiador de l'Institut, en el seu llibre Sembraron con amor, ens conta com: "D. Domingo de Dalmau y Amat, fue un notable catalán que, vía a Roma, hizo llegar al Superior su plan de instalar cuatro Hermanos en una escuela que funda en Montbrió, cerca de Reus y Cambrils, a media ladera. El Hermano Irlide (visitador de Bayona i futur superior general) le responde entusiasmado el 6 de Noviembre de 1876; la fundación le agrada mucho, pero le dice que vuelva a escribir el próximo Julio. ¿No escribió? ¿Era mucho retraso para sus planes?" El cas és que tots sabem que aquesta vinguda dels germans a Montbrió no es va portar a terme ni el 1876, quan els germans no eren encara a Espanya, ni mai.

El Dr. Benet Vidal i Gimbernat, canonge de Tarragona i fill il·lustre de la vila, i el seu nebot, el Dr. Francesc Vidal i Barraquer, que tot just havia cantat missa, però que tenia una gran preparació jurídica ja que estava en possessió de la carrera d'advocat, es feren el propòsit l'any 1900 que les germanes passessin al nou convent que ja els havien preparat al carrer de les Creus, i de donar tota la casa a l'Institut dels germans de La Salle

La difusió de l'Institut a Espanya va ser ràpida i explosiva. L'any següent, el 1879, anaren a Barcelona i en els primers deu anys es fundaren vint-i-vuit cases a les diferents regions entre elles, set a Catalunya. Havien de passar encara vint-i-dos anys perquè els germans arribessin a Cambrils.

Passaré l'apartat d'aquesta arribada molt lleugerament, perquè em penso que l'he tractat en ocasions anteriors. La casa ja existia des de 1886, ocupada a mitges per les germanes Carmelites de la Caritat i els pares de la Sagrada Família. Després marxaren aquests i vingueren els Carmelites de l'Ensenyança, que només hi serien uns mesos. El Dr. Benet Vidal i Gimbernat, canonge de Tarragona i fill il·lustre de la vila, i el seu nebot, el Dr. Francesc Vidal i Barraquer, que tot just havia cantat missa, però que tenia una gran preparació jurídica ja que estava en possessió de la carrera d'advocat, es feren el propòsit que les germanes passessin al nou convent que ja els havien preparat al carrer de les Creus, i de donar tota la casa a l'Institut dels germans de La Salle. El germà Lange, visitador del Districte de Barcelona, recentment creat, va acollir amb simpatia la proposició dels eclesiàstics cambrilencs i va acceptar: els germans arribaren a Cambrils el setembre de l'any 1900, pocs mesos després que Lleó XIII hagués declarat sant en Joan Bpta. de la Salle, i les classes començaren tot seguit. Eren dues 'gratuïtes', a les quals s'hi afegia una tercera. Va ser exclusivament escola fins el 1908, any en què a la casa, que era posada sota d'advocació del Sagrat Cor de Jesús, s'hi afegiria l'Aspirantat Menor del Districte de Barcelona, que hi seria sempre, llevat dels anys de la guerra i del període 1940-1957, quan en la casa només hi hagué l'escola per als nois de la vila. També en alguns intervals havia acollit els germans Escolàstics, però la casa, encara que gran, no donava per tant i el districte necessitava d'una nova casa de formació. Va ser llavors que, providencialment, va sorgir l'ocasió d'adquirir la magnífica finca coneguda com el Mas de l'Oliveró, en el terme municipal de Vinyols, encara que sota la jurisdicció parroquial de Sta. Maria de Cambrils. La compra del terreny, que més tard s'ampliaria amb l'adquisició d'una nova finca que li feia peça, va ser una de les primeres gestions del germà Pere Lluís que acabava de ser nomenat assistent general i que va ser tota una institució en la història de l'Institut a Cambrils. Les obres de la nova casa, que es posaria sota l'advocació de sant Josep, van començar tot seguit.

El mes de juny de 1928, l'Escolasticat de la casa del Sagrat Cor va passar a la de Sant Josep, que s'estrenava, i amb ell la comunitat per als serveis generals de la casa de formació, en què hi cabria també, en lloc adient, una residència per als germans vellets o impedits. E1 24 de setembre d'aquest mateix any (1928) s'hi instal·laria el Noviciat del Districte de Barcelona, amb novicis vinguts de Benicarló. En aquesta Casa de Sant Josep, que està acomplint ara les seves noces d'or, hi va haver també una Escola Normal de l'Església des de l'any 1950 fins el 1969, que actualment és l'Aspirantat Major del Districte, i que continuava també com a casa-residència de germans ancians.

Durant la darrera Guerra Civil, en la casa del Sagrat Cor van funcionar les escoles nacionals i en la de Sant Josep un Hospital de Sang. El gener de 1939 els germans van ocupar novament les dues cases, i es van restaurar les parts malmeses; entre elles, les capelles, els altars de les quals van consagrar, el de Sant Josep, el bisbe de Colofon fra Maties Solà i Farell, caputxí, que va ser el darrer prelat consagrat bisbe pel nostre cardenal Francesc Vidal i Barraquer, i el del Sagrat Cor, l'arquebisbe de Tarragona, monsenyor Benjamín de Arriba y Castro.

Aquest any, doncs, s'ha celebrat el centenari de l'arribada dels germans a Espanya, entre altres actes, amb una Assemblea d'Associacions La Salle de caire nacional el passat mes d'octubre sota la presidència del superior general germà José Pablo Besterrechea (que també va visitar les cases de Cambrils). El cinquantenari de la Casa de Sant Josep s'ha celebrat amb una reunió de tots els germans de Catalunya, amb ocasió de la diada del titular de la casa, el 19 de març, a la Casa de Sant Josep, de Cambrils.

La Revista, en fer-se ressò d'aquests esdeveniments, es complau de felicitar l'Institut per les benediccions rebudes del cel en aquests cent anys de vida a la nostra pàtria, i d'alegrar-se amb el poble de Cambrils, que ha rebut els beneficis de la sòlida educació impartida pels germans a tantes generacions de cambrilencs.