Setge i defensa de Cambrils el 1640. Cinquantenari d'una commemoració històrica / Novembre de 1981

Tots els cambrilencs d'arrel som ben conscients que el setge, la defensa i el subsegüent saqueig de la nostra vila el desembre de 1640 constitueixen, sens dubte, la pàgina més brillant i gloriosa de la nostra història local. I també la més tràgica i dolorosa. Cambrils, en aquella ocasió, va prendre decididament partit per aquella opció que reclamava el manteniment de les llibertats de Catalunya contra el poder centralista i asservidor que, a Madrid, encarnava el comte-duc d'Olivares, un personatge odiós que havia fet del rei Felip IV, un dèbil més preocupat per les caceres i les dones que pel govern de l'Estat, un titella al servei de les seves il·limitades ambicions polítiques i de domini.

Cambrils era, en aquell temps, una plaça forta degudament emmurallada, un recinte no pas massa gran, ni massa capaç de resistir indefinidament un setge seriós, més tenint en compte que les forces assaltants eren infinitament superiors i comptaven amb grans nuclis d'infanteria i cavalleria; però, més que res, aquestes tenien una forta quantitat de peces d'artilleria que, encara que no pas massa perfeccionades (estem a la primera meitat del segle XVII), sí que podien anar minant psicològicament i material la capacitat de resistència dels cambrilencs i d'aquelles tropes que, amb ells, s'havien reclòs dins del casc urbà de la vila, que era encerclat pel perímetre emmurallat.

Cambrils ha recordat sempre aquesta gesta dels seus avantpassat. Amb més o menys intensitat segons les circumstàncies, la memòria d'aquells herois que el desembre de 1640 van saber donar la vida en defensa de Cambrils i de les llibertats de Catalunya ha ocupat un lloc en el cor dels cambrilencs

El foc artiller que, amb els canons posats en ordre de combat al mig o a la vorera esquerra de la riera, fustigaven les muralles; la desfeta del convent de la Mare de Déu de Gràcia, on els pares agustins que s'havien defensat heroicament havien hagut de sucumbir, morint molts d'ells assassinats; la manca d'aliments per sostenir tanta gent encerclada; la por a les represàlies i la inseguretat o, millor, la impossibilitat d'aguantar l'empenta d'una força tan nombrosa i ben equipada, va fer que al cap i a la fi, i després de complicades negociacions, els defensors de Cambrils es rendissin i confiessin en les promeses que els havien fet els caps de l'exèrcit castellà.

Va ser quan els soldats i el paisanatge rendits sortien per les portes de la muralla quan van produir-se els fets tràgics que, per coneguts, no és necessari explicar (per a assabentar-se bé i amb detall d'aquests fets, recomanem la lectura dels llibrets Historia de los Movimientos, Separación y Guerra de Cataluña, de Francisco Melo, cronista de guerra portuguès que acompanyava l'exèrcit del comte-duc, i E1 setge de Cambrils l'any 1640, de Josep Iglésies) i que van fer que, en un curt espai de temps, més de set-cents homes morissin degollats i esbocinats; mentre, per a més escarni, aquella mateixa tarda van ser jutjats sumàriament els caps militars de la plaça, el batlle de la vila i diversos consellers, que van ser executats a la nit. "Al amanecer —són paraules textuals de Melo— aparecieron colgados de las almenas de la plaza y con ellos sus enseñas militares y políticas, para que la pena no actuase solo en las personas sino que se extendiese a las dignidades."

Cambrils ha recordat sempre aquesta gesta dels seus avantpassat. Amb més o menys intensitat segons les circumstàncies, la memòria d'aquells herois que el desembre de 1640 van saber donar la vida en defensa de Cambrils i de les llibertats de Catalunya ha ocupat un lloc en el cor dels cambrilencs, que han admirat i venerat el seu valor i la seva entrega a una causa noble, que era la causa del poble, i ens hem sentit orgullosos de la seva presa de posició enardida quan es tractava de defensar el que era nostre.

Materialitzant aquesta admíració, aquesta veneració i aquest orgull, el 1931, quan faltaven pocs anys per l'acompliment del tercer centenari de la gesta, el poble de Cambrils retia un gran homenatge als valents del segle XVII, on prengué també part Palestra, una entitat de tipus cultural fundada a Barcelona, amb la finalitat de promoure un moviment inte•ectual, social, fisic, etc. entre la joventut catalana. L'Ajuntament va tenir cura de realitzar les obres d'obertura del portal del carrer Major, que era tancat des de la darrera meitat del segle passat per tal d'evitar les inundacions que produïen els desbordaments de la riera d'Alforja i les aigües dels camins de Montbrió i dels Masos, i Palestra va aportar-hi la làpida commemorativa que va descobrir-se en aquella ocasió.

Aquests actes d'homenatge van celebrar-se el 27 de desembre de 1931, diumenge com enguany, i d'això el mes que ve s'escaurà el cinquantè aniversari. La festa organitzada va aplegar pràcticament tota la població cambrilenca, a la qual es va sumar una àmplia representació dels pobles i ciutats veïnes, que també volgueren estar presents a l'acte patriòtic amb què Cambrils honorava els seus heroics avantpassats. La gentada es concentrà primer prop del portal del carrer Major, on es descobrí la làpida que Palestra havia ofert, amb forts aplaudiments del nombrós públic, que va traslladar-se després a la plaça de la República (actual plaça d'Espanya), on es va celebrar un acte d'exaltació patriòtica, i on parlaren, des del balcó de l'Ajuntament, els senyors Josep Iglésies, Alfred Gilabert, Daniel Roig i Pruna, Dr. Riera i Puntí, Narcís Masó, Frederic Roda i Ventura i Antoni Rovira i Virgili.

Amb motiu d'aquest cinquantenari, s'ha sentit dir que l'Ajuntament prepara unes celebracions adients a aquesta commemoració històrica. No sabem res concret en aquest moment, però ens agradaria que tot arribés a plec de bé, perquè prou ho mereixen aquells herois que no van pas dubtar a fer ofrena de les seves vides per tal de defensar Cambrils i les llibertats de la nostra terra. Si ser agraïts és d'homes ben nascuts i si el poble que honora els seus fills s'honora ell mateix, només cal que obrem en conseqüència.