El Centre Cultural va acollir, ahir a la tarda, la xerrada titulada "Impressions d’un fotògraf: l’obra i la persona de Francesc Català-Roca", en commemoració del centenari del naixement del fotògraf vallenc. L'activitat –patrocinada pel Servei de Biblioteques de la Generalitat– va ser una projecció de fotografies i una conversa a càrrec del fill del fotògraf, Andreu Català Pedersen i la comissària de l’any Català-Roca, Laura Terré.

Segons va explicar Laura Terré, "hi ha coses molt conegudes de Francesc Català-Roca i d'altres que són una sorpresa. Ens basarem en les seves memòries publicades l'any 1995, on explica tota la seva vida, la seva infantesa, com va començar de professional, les anècdotes amb Salvador Dalí amb Joan Miró, com pensava la fotografia –la part més conceptual i més a fons d'aquesta pràctica–, anècdotes de quan era professional i visitava els pobles d'Espanya. És una conferència biogràfica acompanyada d'una projecció de fotografies que abracen tota la segona part del segle XX".

"A Català-Roca se'l coneix com un fotògraf de blanc i negre, però ell va continuar evolucionant, igual que la fotografia va anar canviant al llarg del segle XX"

Per la seva part, el seu fill –Andreu Català– va comentar que, "era un home del Camp de Tarragona, igual que ho eren Gaudí o Miró; amb una manera de pensar i molt conseqüents en la seva manera d'actuar i de fer la seva feina. Amb motiu del seu centenari també volem introduir alguns eixos; per exemple, parlem del personatge de Pere Català Pic –fotògraf, publicista i escriptor vallenc–, una figura fonamental per entendre Francesc Català-Roca; ell feia un símil d'un castell: el castell l'havia fet Català Pic i ell tant sols era l'enxaneta".

Segons va afegir Català: "Pere Català Pic anava molt avançat i Francesc Català-Roca també se'n va aprofitar. També ens agrada introduir el tema del color: a Català-Roca se'l coneix com un fotògraf de blanc i negre, però ell va continuar evolucionant, igual que la fotografia va anar canviant al llarg del segle XX amb els canvis d'òptica o els canvis químics; les càmeres de plaques les anaven fent petites i arribem a les càmeres de rodet. Tant Català Pic com Català-Roca van estar als inicis de la propaganda".

"Tenia una implicació personal amb el que retratava"

Sobre l'estil de la seva fotografia, Laura Terré va comentar que, "tenia una implicació personal amb el que retratava: per exemple, en el retrat, els personatges sempre estan en el seu entorn, sempre participen a la vida; la gent que fotografia mira als ulls; sempre dic que és el fotògraf del bon rotllo. Té una mirada molt positiva davant de la realitat, empatia amb la gent i això li va fer entrar molt bé en la descripció dels pobles i de la gent, de les comunitats, les famílies, els nens o la gent gran. També té fotografies de gent molt important com artistes, escriptors o de l'arquitectura, ja que va ser dels grans fotògrafs de l'arquitectura moderna de tot l'Estat".

Finalment, el seu fill va afegir: "per aproximar-nos al personatges també podem dir que ell no estava tan interessant en fer art sinó que realment el que li interessava era la informació; descobrir les capacitats de la fotografia. Ell era molt observador, sabia trobar la informació, captar-la, traduir-la i transmetre-la".