Gloriem-nos de la nostra història / Desembre de 1958

Em consta que una de les seccions més discutides de la nostra revista és precisament aquesta, en què un servidor s'esforça i treballa desempolsant papers vells i groguencs, enquadernats amb pell de bou o solts a la bona de Déu, per abocar-ne després el contingut, degudament ordenat, en aquestes ratlles que suposo que vostès tenen la paciència de llegir.

Sé que molts lectors, potser, gràcies a Déu la majoria, es troben en la glòria en rememorar les gestes glorioses dels nostres avantpassats, les seves penes i treballs, les seves victòries o derrotes, els seus avatars o el seu afany constant de llegar-nos un poble gran del qual nosaltres, els seus néts, ens puguem sentir orgullosos. I sé també que alguns, els menys, i molts no fills de Cambrils, troben que la meva modesta labor és una llauna. I ho sé perquè tant els uns com els altres han tingut la noblesa de dir-m'ho a la cara.

A mi (cal que confessi sincerament el que el discret lector ja deu haver endevinat a través de la gran quantitat de Pàgines d'Història que he publicat?), m'entusiasma el passat del 'meu' Cambrils, i hem de reconèixer que la nostra vila té una història atapeïda, densa i gloriosa alhora.

Se'm pot retreure que es fa més bon servei al poble treballant per al futur que airejant el passat, però jo contestaré amb paraules de l'excel•entíssim senyor ministre d'Educació Nacional, Jesús Rubio, que "... se entiende que una de las mejores maneras de laborar para el porvenir, es reconstruir el pasado" (discurs commemoratiu del IV centenari de la mort de Carles I, Toledo, 20-X-1958).

A mi m'entusiasma el passat del 'meu' Cambrils, i hem de reconèixer que la nostra vila té una història atapeïda, densa i gloriosa alhora

Per mi, seria imperdonable que una publicació com la nostra no tingués un espai dedicat a estudiar, difondre i enaltir la història del poble que ens acull.

Aquesta idea de l'actual ministre d'Educació ha reforçat, per si encara no era prou forta, la meva opinió en el sentit que els fills de Cambrils no ens podem desentendre del passat de la nostra vila; i, encara menys, els que la representen davant del poble, els dignes edils del consistori municipal. Senzillament, és formidable que es preocupin, amb tot el seu interès, pel futur de la nostra població, que és francament esperançador. Ara, tal com ja hem dit altres vegades,  al compàs d'aquest magnífic creixement material, ha de funcionar la grandesa espiritual i cultural de la vila. I, sens dubte, dins d'aquest camp cultural, un capítol d'importància cabdal és tenir cura que la nostra història brillant i gloriosa no resti enterrada sota la llosa de l'oblit.

L'excel·lentíssim i reverendíssim bisbe de Còrdova, fra Albino Gonzàlez, l'any passat va escriure una carta pastoral dedicada a commemorar el XVI centenari de la mort d'Osio, que era un prelat cordovès molt cèlebre. Els paràgrafs següents són d'aquest document: "El patrimonio principal de que un pueblo puede gloriarse es su historia. Pero esta historia gloriosa que tiene que venir a ser maestra de la vida y como un tirón hacia la altura, hay que conocerla y darla a conocer... y en todo esto, y sobre todo en la época moderna y hasta tiempo muy reciente, hemos abandonado nuestras glorias entre el polvo de los archivos."

Quina raó que té el Dr. Gonzàlez amb aquestes paraules tan mesurades, i fins a quin punt sembla que s'hagin escrit per a nosaltres, els fills de Cambrils!

A aquestes alçades és necessari que augmenti el cabal de coneixements sobre la història local, que s'indagui en arxius i biblioteques, que es busquin, s'adquireixin i es compilin documents, que es faci un arxiu històric municipal, i que es donin les màximes facilitats a aquells que, per afecció o per sentit de responsabilitat, es cremin les celles intentant descobrir el patrimoni històric ocult de la nostra vila. És una feina ingrata i pesada, que només es pot endolcir amb la comprensió i col·laboració dels veïns, i l'estímul i l'ajut dels que regeixen els destins cambrilencs.

I que em perdoni el sofert lector si, per una vegada, he parlat de mi i de la meva feina insignificant en pro de la història de Cambrils.