Robert Benaiges presentava, el passat divendres al vespre al Centre Cultural, el seu darrer llibre titulat "Les paraules volen dir". En aquesta presentació va comptar amb les intervencions de la poetessa Helena Martínez-Ferreruela –que n'ha fet el pròleg–, l'editor Manuel Rivera i Maria Rosa Cros. Després de la seva darrera publicació –amb la novel·la de ciència ficció "Pròxima"–, Robert Benaiges torna a publicar poesia. "És el gènere que em surt més directe i el que tinc més ganes de fer". Tal com ha explicat Robert Benaiges a revistacambrils.cat, "Les paraules volen dir" és un poemari –el cinquè que publica–. "Bé, de fet, són tres poemaris que he escrit des del 2015; l'editor em va dir 'envia'm tot el que tinguis' i li vaig enviar els tres últims llibres que havia escrit i va decidir que me'ls publicaria tots tres en un sol llibres".

"Són tres llibres amb temàtiques molt diferents"

Segons ha definit Benaiges: "són tres llibres amb temàtiques molt diferents: el primer es diu 'Quaternitat' –amb 60 poemes– i es diu així perquè fa referència a quatre colors –el blau, el negre, el vermell i el groc– i és la visió que tinc jo sobre què puc expressar amb paraules que tinguin a veure amb aquests colors, la impressió que donen aquests colors més enllà de la seva definició. És un exercici que em va fer gràcia fer i que manté una mica les meves dèries sobre el que escrit sempre: el món interior, la mort, la natura... El segon llibre es diu 'Com un cargol dins de la closca' i és un llibre 'diferent' perquè són 40 poemes de vuit versos amb estrofes de quatre i és molt interior i personal: pensaments molt propis respecte coses com el sentit de la vida, la mort, l'amor... I l'últim –amb 31 poemes–, que el vaig escriure més o menys durant el temps de la pandèmia, és un llibre que parla precisament del confinament, de la vida interior, de l'aïllament, de mirar al carrer i no veure ningú..".

Una faceta d'escriptor que no s'atura

La seva faceta d'escriptor no s'atura i segueix escrivint. "Ara, per exemple, estic escrivint un altre llibre de poesia que té a veure amb una espècie de dietari. Jo, el primer que faig és pensar en el títol –abans d'escriure el llibre– i el títol m'és un referent. Ara estic amb 'Dietari intermitent' –perquè són els 365 dies de l'any– i el títol de cada poema és el dia en qüestió. Escric sobre allò que llegeixo al diari, sobre el que penso, sobre el que m'ha passat... De moment, això ho vaig publicant el Facebook. D'altra banda, tinc un altre llibre en cartera per a la seva publicació. És un llibre de contes que es titularà 'Breus relats de la quotidianitat' i són contes de coses que m'han passat, molt de Cambrils, molt reals: anècdotes, episodis, curiositats amb una visió inquietant i algunes vegades una mica terrorífica. M'agrada molt escriure contes i sobretot si són coses que conec i coses molt pròpies. La gent podrà reconèixer els paisatges perquè parlo del Cambrils d'abans, de la pesca de la sardina, d'anar a Reus al metge..."

"Sóc una persona que no para, quan em posen un llapis a la mà no tinc remei; és una d'aquelles dèries que no m'aturen i, publicar és una mica la gràcia, perquè et dona la perspectiva d'allò que has escrit, que pot ser compartit i que la gent pot sentir el mateix o diferent en funció del que consideri amb cada lectura" ha comentat.