L’historiador Jaume Borràs, col·laborador de Revista Cambrils, va ser el convidat a fer el parlament de l’acte de commemoració del Setge de Cambrils que l’ANC va celebrar ahir al matí a la plaça del Setge. Davant d’una cinquantena de persones, Borràs va fer una exposició força didàctica del que va ser el Setge de Cambrils i en va situar el context històric amb el preàmbul del Corpus de Sang, que havia tingut lloc a Barcelona el juny d’aquell mateix anys 1640, “la revolta popular es converteix en una insurrecció política encapçalada per Pau Claris, president de la Generalitat”. Posteriorment, “el conde-duque fa entrar a Catalunya un enorme exèrcit invasor comandat pel Marquès de los Vélez. L’objectiu era sotmetre Catalunya a les lleis castellanes i fer possible el projecte centralista que Olivares havia suggerit al rei en aquell famós memorial de 1624: “Reducir estos reinos de que se compone España al estilo y leyes de Castilla sin ninguna diferencia, que si vuestra majestad lo alcanza será el príncipe mas poderoso del mundo”.

Borràs va explicar els detalls ja coneguts de com van actuar els soldats mercenaris de les tropes reials i la matança perpetrada a Cambrils. Borràs també va dir que “la immolació d’aquests avantpassats nostres, segons les cròniques, que les tropes catalanes aliades amb les franceses tinguessin temps per preparar-se. Així va ser que el 26 de gener de 1641, aquest exèrcit sanguinari, amb civils desarmats va ser derrotat de manera clamorosa a la batalla de Montjuïc”

Jaume Borràs: "I res d’arronsar-se o claudicar davant dels successors del Marquès de los Vélez que voldrien de nou, silenciar-nos i sotmetre’ns”

Després del repàs històric, Jaume Borràs va reclamar que “caldria fer justícia històrica i brindar un reconeixement col·lectiu”, com fan els estats seriosos que “tenen uns espais per a la memòria i el reconeixement de les generacions futures envers aquells ciutadans anònims que mai sortiran a cap llibre i que van sacrificar-se en bé del seu país”. Borràs també va dir que abans de projectar grans monuments, però, “caldria difondre i donar a conèixer aquest episodi arreu de Catalunya” i en aquest sentit va dir que ell mateix, durant la carrera d’Història que va cursar a Tarragona, “mai vaig sentir a parlar dels fets del Setge de Cambrils”. Finalment, va dir que “som nosaltres, els cambrilencs del 2022, qui hem de reivindicar amb legítim orgull aquest llegat. I res d’arronsar-se o claudicar davant dels successors del Marquès de los Vélez que voldrien de nou, silenciar-nos i sotmetre’ns”.

L’acte es va cloure amb la col·locació d’una ofrena floral guarnida amb una estelada a la muralla i, tot seguit, amb el cant dels Segadors.