La sala d'actes del Centre Cultural es va omplir, ahir al vespre, per a la presentació del llibre "Antoni de Gimbernat i Arboç (1734-1816)" que de manera minuciosa ha elaborat el metge cambrilenc Pere Mestres i Ventura. El llibre és "l'obra definitiva i, a més, molt extensa" sobre la biografia de l'il·lustre cirurgià cambrilenc, segons paraules d'Antoni Sitges-Serra, ex-cap de cirurgia de l'Hospital del Mar, que ahir va participar en la presentació del llibre. Pere Mestres porta uns quants anys de feina en l'elaboració d'aquesta biografia d'Antoni de Gimbernat, un dels fills il·lustres de Cambrils. El mateix Pere Mestres va explicar que la idea de fer el llibre li va venir arran dels actes de celebració dels 200 anys de la mort d'Antoni de Gimbernat, que es van celebrar l'any 2016. El llibre ara ha vist la llum i es va presentar ahir com un dels actes destacats de la programació festiva de la Festa Major de la Immaculada.

Antoni de Gimbernat, "el mestre de l'anatomia de l'engonal"

La presentació del llibre va comptar amb la presència de l'alcalde, Oliver Klein, que en va fer la introducció i va fer de mestres de cerimònies fent la presentació de la resta de ponents. Després de les paraules de l'alcalde, va ser l'editor, Alfred Arola de l'editorial Arola Editors, qui va destacar la relació que havia establert amb Pere Mestres per a la publicació del llibre, "estava molt il·lusionat i tot plegat, ens hem entès molt bé en l'edició del llibre".

A continuació va ser Antoni Sitges-Serra qui va ser l'encarregat de fer un comentari crític del llibre. Sitges-Serra va destacar l'enorme feinada feta per Pere Mestres i va destacar que el llibre conté fins a 364 notes i referències biogràfiques. A part de destacar el llibre com l'obra definitiva va dir que "és el millor que s'ha publicat sobre Gimbernat". Sitges-Serra també va situar el context històric que va viure Gimbernat, "uns anys convulsos", va dir. Gimbernat va ser una persona inquieta i va visitar diferents països europeus per conèixer altres maneres de fer i d'aplicar els coneixements sobre cirurgia i Sitges-Serra va destacar "la passió de Gimbernat per la recerca in vivo" i el va definir com a "mestre de l'anatomia de l'engonal", per ser pioner en aquest àmbit de la cirurgia i haver donat nom a un lligament corporal en aquesta zona del cos. Sitges-Serra va definir Gimbernat com un home ambiciós, que va tenir una relació ambigua i difícil amb els poders de l'època. Gimbernat va ser un "afrancesat" i va arribar a fer acords amb Pepe Botella però quan va caure el règim napoleònic, Gimbernat va ser reprimit i va acabar a la misèria els darrers anys de la seva vida. Finalment, Sitges-Serra va lamentar que el llibre de Pere Mestres no hagués aconseguit cap suport de les actuals institucions acadèmiques, "en volia deixar constància", va dir.

Pere Mestres: "El llibre ha suposat un esforç molt gran però també m'ha donat molts moments de satisfacció"

Pere Mestres va fer la darrera intervenció i va començar explicant quan havia sentit a parlar per primera vegada de Gimbernat, "va ser mentre estudiava batxillerat, en un llibre d'anatomia vaig veure que hi havia el lligament de Gimbernat". Mestres va poder aprofundir molt més en els detalls de la vida de l'il·lustre cambrilenc l'any 2016 en la celebració dels 200 anys de la mort de Gimbernat i va explicar que les aportacions que es van fer en aquell simpòsium es van publicar en una revista especialitzada, en anglès. Després d'això és quan es va decidir a fer el llibre. Segons va explicar Pere Mestres, "el llibre ha suposat un esforç molt gran però també m'ha donat molts moments de satisfacció".

El llibre és un repàs extens a la biografia de Gimbernat. Pere Mestres en va voler destacar el fet d'haver trobat un document a l'Arxiu de la Corona d'Aragó en el que el rei Carles IV va concedir el privilegi de noblesa a Gimbernat, als seus fills i als descendents, l'any 1790.

En un altre apartat del llibre s'analitza l'aspecte físic de Gimbernat, al que hem vist en bustos diversos. L'únic que se li va fer en vida, però, és un que es va trobar casualment fa pocs anys, al fer uns treballs de manteniment i restauració de l'edifici de la Facultat de Medicina de la UCM. D'aquest bust se'n va fer la rèplica que ara fa sis anys es va col·locar al vestíbul de l'hospital lleuger de Cambrils.

Finalment, Pere Mestres va fer esment al fet que Gimbernat va marxar de Cambrils amb 22 anys i no consta que hagués tornat mai més a la nostra vila. Tot i això, fa uns anys, gràcies a una recerca feta per l'arxiver Pedro Otiña, es va poder saber que Gimbernat havia aconseguit dues llicències per explotar una parella de barques de pesca, de bou, "tot fa pensar que va mantenir bona relació amb el seu poble", va concloure Mestres.