El Centre Cultural va acollir, ahir al vespre, la conferència titulada "Les excavacions arqueològiques al voltant del Mas del Moretó" a càrrec de Carla Baumann Requena, arqueòloga d’Absis Patrimoni Cultural i directora de les intervencions promogudes per Mercadona a l’avinguda d'Adelaida. L'activitat, inclosa dins del Campus Extens de la URV i el Museu d'Història, va ser presentada pel director del Museu d'Història, Gerard Martí.

Troballa d'una galeria subterrània

Recordem que, el passat mes de maig, l'empresa Mercadona va haver d'aturar les obres de construcció del seu nou supermercat per la troballa d'unes restes arqueològiques i els treballs no es van poder reprendre fins a finals del passat mes de setembre. Tal com va explicar Carla Baumann a revistacambrils.cat: "vam començar a retirar les terres que s'havien col·locat al terreny quan es va enderrocar l'antic Mas del Moretó, perquè aquell solar va tenir un ús com a pàrquing durant tots aquests anys. Al retirar aquest primer nivell de terres –com ja esperàvem–, ens vam trobar les restes de la fonamentació d'aquest Mas del Moretó amb part del mur de tancament de la finca i a la part final d'un pou vam trobar l'accés a una galeria subterrània. Aquesta galeria estava connectada amb el pou per una banda –fent un traçat sinuós en forma de essa– i acabava per l'altra banda amb unes escales d'argila. Desconeixem en quin moment va ser construïda aquesta galeria subterrània i quina era la funcionalitat, però creiem que devia tenir algun tipus de vinculació amb el Mas del Moretó".

"En buidar els dos pous, els materials que vam treure tenien una datació d'entre meitats del segle XVII-XIX, per tant, el moment d'abandonament d'aquesta estructura es trobaria entorn el segle XIX"

Posteriorment, segons va detallar Baumann, "en retirar aquestes restes estructurals vam trobar una fase anterior d'ocupació amb una estructura de planta rectangular i un petit muret al costat, però estava molt arrasada. Si que sabem que estava feta de pedra amb morter de calç i que tenia dos pous, un dins de l'estructura i un altre fora. Per l'escassedat de materials que vam recuperar i pel fet que estigués en tant mal estat desconeixem quina seria la funcionalitat. En buidar els dos pous, els materials que vam treure tenien una datació d'entre meitats del segle XVII-XIX, per tant, el moment d'abandonament d'aquesta estructura es trobaria entorn el segle XIX".

Encara amb més antiguitat, per sota d'aquesta estructura, "ens vam trobar una altra anterior: era un conjunt de rases, de trinxeres, fetes al terra que anaven a parar a una trinxera principal. No podem determinar 100% la funcionalitat però veient que totes les rases van a parar a una principal –que és més profunda i en forma de cubeta i que totes tenen la mateixa inclinació–, sembla que podria ser una xarxa de canalitzacions d'aigua... Pels materials que hi trobem, cronològicament, podria tenir relació amb el Molí de les Tres Eres, hi trobem materials ceràmics que van des del segle XIII-XIV fins al segle XVI o XVII. Les restes més modernes que són del segle XVI o XVII ja tindrien més relació amb les fases més antigues del molí. De totes maneres, només és una hipòtesis i a partir d'aquí en base a aquests resultats arqueològics s'ha de fer molta feina de mirar possibles relacions d'aquestes canalitzacions i treure'n resultats".

Tres fases cronològiques: una xarxa de canalitzacions, una estructura amb dos pous i, el Mas del Moretó

Per tant, en aquestes restes arqueològiques hi ha tres fases diferents: "la xarxa de canalitzacions (si ho és) que pot ser d'ús agrícola o vinculat al molí; segona fase que és l'estructura rectangular amb els dos pous (un petit mas) també vinculat al món agrícola o com zona d'emmagatzematge (s'ha d'estudiar, però l'estructura estava molt arrasada) i, la tercera fase que és la del Mas del Moretó que es coneixia fins al seu enderroc" va explicar Baumann. Pel que fa als objectes més representatius trobats, l'arqueòloga va explicar que, "va sortir molta ceràmica de vaixelles de cuina i estris de cuina (olles). També ens van sortir molts metalls, la majoria vinculats a eina del camp, i també peces de vidre, sobretot en la galeria subterrània, però eren materials més moderns".

"En aquest cas, es va decidir que es desmuntarien"

Sobre el procediment dut a terme en aquests casos de troballa de restes arqueològiques, segons va indicar Baumann, "sempre que surten restes arqueològiques s'atura l'obra i és el Departament de Cultura de la Generalitat qui visita l'obra i marca les feines inicials que s'hi han de fer i, a partir d'aquí, un cop s'ha extret tota la informació possible, un consell decideix què fer amb aquelles restes. En aquest cas, es va decidir que es desmuntarien. Primer es van extreure les del Mas del Moretó i després vam trobar la segona fase i tercera fase. Es fa el desmuntatge un cop es té tota la informació que se'n pot treure; es fan els informes, hi ha una comissió que ho revisa –si cal es tira enrere– i, finalment, es decideix. Tots els materials extrets es netegen, es guarden, es posa un codi a cada peça i es fa tot l'estudi en profunditat sobre l'ús i funcionalitat. Finalment, s'entrega a l'entitat que pertoqui, en aquest cas al Museu d'Història de Cambrils. Això encara està en procés. El que presentem avui són resultats preliminars".

"Cal trobar l'equilibri entre salvaguardar al màxim el patrimoni i poder continuar amb les obres"

L'arqueòloga va explicar que, "hi ha una sèrie de patrons que ja es marquen des del Departament de Patrimoni de Cultura. Es fan reunions i es decideix què fer en cada cas. Si el valor per la seva singularitat, pel seu estat de conservació i tota una sèrie de coses és incalculable es paralitza. En aquest cas, les restes del mas són una estructura que es va enderrocar fa relativament poc; l'estructura de sota era una espai petit i molt malmès i, la fase anterior eren retalls. En aquest cas i, donada la incompatibilitat amb el projecte d'obra, que estava al mig i molt per sobre de la cota, es va decidir desmuntar-ho. Cal trobar l'equilibri entre salvaguardar al màxim el patrimoni i poder continuar amb les obres".