Ja fa uns quants anys que la Soul Machine s’entrega a la música negra en cos i ànima. La banda de Falset va celebrar ahir a la nit el seu vint-i-tresè aniversari al Teatre del Casal encetant el petit cicle hivernal de Cambrils, la Mar de Jazz, que, com sempre, acosta el bo i millor de la música americana a la població marítima del Baix Camp.

La Soul Machine va deixar el llistó ben alt en el primer dels dos concerts programats per aquestes setmanes. El recopilatori presentat circulava pels temes més coneguts del gènere, obra d’uns artistes que ja són mites de la història de la música. Les cançons dels Sis Grans s’entrellaçaven en una narrativa que va convertir el concert en un show encara més interessant que la música que es va poder escoltar en ell.  El baixista de la Soul Machine va ser l’encarregat d’explicar la història de com la banda es va trobar un dia, després d’un concert, amb Benjamin Blackwell, un antic xofer que havia conduit la furgoneta dels més grans cantants de soul. Les històries que Blackwell —personatge probablement fictici al servei de la narrativa— va explicar, entre whisky i whisky, als membres de la Soul Machine connectaven totes les cançons com si d’un conte es tractés.

En aquest context es van poder escoltar els temes de Ray Charles, Sam Cook, Otis Redding, Aretha Franklin, James Brown i Wilson Pickett. El públic, entregat des del primer moment, va acompanyar les estrofes de cançons tan conegudes com I feel good, In the midnight hour o Don’t mess with Cupid. També va haver-hi moments d’emoció en peces més lentes com Georgia on my mind, on el trompeta, Samuel Garcia, es va poder lluir en un excel·lent solo.

La secció de vents, integrada pels saxos de Raul Vinyes, Francesc Barceló i Joan Vernet, la trompeta de Garcia i el trombó de Jordi Barceló, va demostrar una notable polivalència. Càlids en els temes més lents i rítmics als més ràpids. La resta de la banda la completava Francesc Brull, el baixista-narrador, Carlos Brull a la bateria, el teclista i arranjador Pau Terol, la veu de Manu Ruiz i la guitarra d’en Phil Mahon, que s’acomiadava de la banda, visiblement emocionat, en aquest concert.

Després de la darrera cançó, el pati de butaques va agrair dempeus a la Soul Machine que, vint-i-tres anys després d’aquell concert en que sonaven “com si peguessin a un gat asmàtic” (paraules del xofer), segueix demostrant una passió inesgotable per la música negra. Cambrils, la Mar de Jazz clourà aquest petit cicle de dos concerts el proper 7 de gener, amb l’actuació de l’Anthus Quintet, també al Teatre del Casal.