Berta Cabré és una cambrilenca de tota la vida. Procedeix d’una família empresarial amb solera, dedicada als forns de pa i a l’explotació del càmping Joan. Enginyera Informàtica de formació. A més, des de l’any 2020 presideix la (FEHT) que és la Federació d’Empresaris d’Hostaleria i Turisme de la província de Tarragona. També és membre del Comitè executiu de la Cambra de Comerç de Reus. Amb aquesta entrevista hem volgut conèixer millor el seu perfil personal i professional.

La Berta comença la seva formació acadèmica a les germanes Vedruna, després va seguir al Col·legi del Sagrat Cor de Tarragona, que recorda com una etapa com a molt emotiva, ja que sobre els 13 anys va tenir l’experiència d’anar amb autocar a Tarragona i fer noves amistats. També recorda amb nostàlgia el seu pas pel grup Hora 3. Va ser una etapa que la va omplir molt, amb una gran colla d’amics, que organitzaven nombroses activitats pel municipi. Remarca que realment va ser molt divertit.

-Quan et planteges integrar-te als negocis familiars?

No m’ho vaig plantejar mai. Quan tens una família molt treballadora, com és la nostra, al final t’hi trobes immersa en la feina, vas assumint noves responsabilitats, cada vegada t’hi impliques més i descobreixes que el negoci familiar també forma part de la teva vida. És molt apassionant. Finalment, m’hi he dedicat al 100%.

-Quin paper ha jugat la teva família en la teva trajectòria empresarial?

Doncs tot. Nosaltres encara ens trobem sovint esmorzant tots cinc, el meus pares, la meva germana i el meu germà i mentre esmorzem planifiquem el dia, aquesta és la part bona, però també hi ha la part no tan bona que és no aconseguir deslligar mai del tot la part laboral de la familiar, però fas pinya, i treballar per a casa és molt gratificant. Junts estem construint alguna cosa important i això fa que s’activi la teva part emocional i que t’involucris plenament en els projectes. Sigui quin sigui el resultat final, hi hauràs posat tot el cor.

-Quina evolució han seguit els negocis familiars?

Hi ha hagut un creixement important. Som forners des de 1806, per tant, amb molta història al darrere. Això té molt de pes i et transmet una gran responsabilitat per continuar. En aquest sentit, el pare i la mare han fet una gran feina. I així hem passat de tenir una botiga al carrer de les Creus a tenir una zona de fabricació de pa i 14 botigues obertes, molt arrelades a Cambrils.

“Som forners des de 1806, per tant, amb molta història al darrere”

-Tu ets una persona polifacètica en el món empresarial. En quins negocis mantens més l’activitat i quin lloc ocupes en l’organigrama de l’empresa familiar?

Realment he fet moltes coses. La meva formació és en l’àmbit tècnic. Vaig estudiar enginyeria informàtica i m’hi vaig dedicar els meus primers anys de vida laboral. Després ho vaig combinar amb l’activitat del càmping. En l’àmbit familiar m’he dedicat sempre al sector turístic. La meva responsabilitat és la de gerent del càmping Joan Bungalow Park, col·laborant també en la part administrativa de l’àrea dels forns de pa.

En l’àmbit turístic també he tingut molta activitat. M’he dedicat més a la relació amb altres empresaris i això m’ha propiciat ser membre de la Associació de Càmpings de la Costa Daurada i de les Terres de l’Ebre. Aquesta és una entitat molt viva, en la que hi ha molt bona relació entre els associats.

En un moment donat un grup de l’entitat em va animar a presentar-me a la presidència de l’Associació, on vaig ser durant vuit anys. Aquesta experiència em va portar a col·laborar més intensament en l’àmbit associatiu i federatiu, ocupant la presidència de la Federació Catalana de Càmpings durant una època. També vaig ser vicepresidenta de la Federació Espanyola de Càmpings i en aquest àmbit turístic he anat evolucionant fins a l’actualitat que ocupo la presidència de la Federació Empresarial de d’Hostaleria i Turisme de la província de Tarragona. Per tant, represento el sector turístic de la demarcació.

Al final tots plegats hem de posar el nostre granet de sorra perquè, col·lectivament, siguem una destinació turística més forta i això no ho podem fer de forma individualitzada, sinó que ho hem de veure com a forma granada, perquè sinó no som ningú. És important que les associacions i les federacions siguin vives i ha d’haver-hi aquesta activitat i aquesta participació per part de tothom.

-Abans parlaves del bon l’ambient familiar en els negocis. Com ha estat aquesta transició empresarial?

La transició és el dia a dia. En un negoci familiar no defineixes quin és el moment que assumeixes una responsabilitat, sinó que hi vas entrant progressivament i de cop t'hi trobes. Això sí, sempre amb l’acompanyament dels pares que encara són molt actius, sobretot el pare que segueix sent el cap empresarial i encara pren moltes decisions. Però els temes que sempre es presenten es basen en una relació d’entesa.

-Quants anys fa que teniu el càmping i quina capacitat té actualment?

El càmping neix l’any 1978 i creix lentament. La ubicació actual està en els terrenys dels avis, que en aquell moment eren finques que estaven prop del mar i que es consideraven que tenien poc valor. Al costat d’aquests terrenys hi havia el càmping Masia Blanca que, de tant en tant, llogaven part de la nostra finca per anar posant més tendes. Això va despertar l’interès dels pares, que hi van veure una possibilitat d’activitat i van començar a construir en una part petita de la finca actual més propera a la platja. De fet, l’entrada inicial era per la part del davant. Es va començar fent la recepció, un bloc sanitari, un petit restaurant i poc més. El càmping va anar creixent amb les finques que ja eren de la família fins que van adquirir el càmping Masia Blanca, ampliant la superfície que ja tenia, així com els serveis que s’hi donaven. Actualment el Càmping Joan té una superfície de 5 ha. i acull fins a 1000 persones.

-Cambrils havia estat un dels municipis amb més càmpings de Catalunya i un model turístic d’èxit, però poc a poc aquests espais es van anar urbanitzant i convertint en habitatges. Quina va ser la raó d’aquest canvi i si creus que va ser positiu o negatiu per a Cambrils?

És cert que Cambrils tenia molts càmpings, però la pressió urbanística va arribar per a tothom. De fet nosaltres també vam tenir, en cert moment, molta pressió urbanística. Alguns càmpings que estaven més a prop del mar ho van veure en el seu moment, van fer una valoració i van decidir que la transformació els hi anava bé. Els negocis, si són familiars, no sempre són fàcils, perquè les famílies creixen i cadascú decideix dedicar-se al que vol i això fa que l’estructura no es pugui aguantar sempre i, per tant, acabin perdent-se aquests negocis, ja sigui per manca d’entesa o de suficient activitat empresarial per donar cobertura a la tota la família. Per tant, s’ha de trobar aquest equilibri i en aquest sentit, la pressió urbanística hi va fer molt perquè hi hagués aquesta transformació.

Quant a si va ser positiu o negatiu per a Cambrils, no sabem que hagués estat de Cambrils si aquella situació hagués continuat. El que sí que sabem és quin és el Cambrils que tenim avui i crec que és un municipi que ha evolucionat moltíssim i que és molt bonic. És un poble que agrada molt i que visita molta la gent. Això també ha format part d’aquesta transformació. Només cal veure els passejos que tenim, que connecten el nostre litoral, que són tan apreciats per la gent i no s’ha perdut aquella essència de poble que encara es manté en el cor de Cambrils. Aquest és precisament l’atractiu que ens diferencia de pobles veïns més turístics, que no tenen potser aquesta essència de municipi amb activitat tot l’any.

-Quin grau de fidelitat teniu amb els clients que us visiten al càmping?

El grau de fidelització és molt alt i aquest és un dels secrets que hi hagi tanta activitat. De fet, molts clients marxen amb reserva feta d’un any per l’altre. També és cert que la reserva és molt fràgil avui en dia, perquè la política de cancel·lacions permet fer-ho pocs dies abans de venir i per tant, només és una intenció del què faran, però captar la intenció del que faran a un any vista ja és molt important. Això ens fa sentir molt satisfets. És més fàcil retenir un client que sortir a captar-ne en un món tan globalitzat com el que tenim.

-Quin canvi conceptual ha experimentat el sector del càmping en els darrers anys?

El món del càmping ha experimentat una gran transformació, sobretot perquè hem passat d’aquella estricta zona d’acampada amb molt pocs serveis i amb poca oferta, a poder fer una activitat on tens el màxim confort. Avui tothom viu més o menys bé a casa seva, on s’hi troba confortable i quan surt de vacances el que espera és poder superar el que està fent en el dia a dia o poder viure una experiència diferent. Avui el càmping ofereix això, experiències als clients que ens visiten, ja sigui perquè s’allotjaran en una caravana o una autocaravana que avui en dia són molt sofisticades i que et donen una llibertat molt gran o bé en un bungalou, que són petites casetes de fusta. Tot això es complementa amb una activitat de serveis que ofereix al càmping. Hi ha una gran activitat d’animació en tots els àmbits i també es gaudeix d’una interacció social amb els veïns. Molts clients repeteixen en les mateixes èpoques de l’any per trobar-se amb les amistats d’altres anys.

El diferencial del càmping és passar unes vacances a l’aire lliure amb molta seguretat i amb sensació d’espai per moure’s i de llibertat tant per a infants com per a adults.

-Quins projectes de futur teniu?

Mantenir l’activitat ja és un gran actiu, però nosaltres tenim una llarga llista de projectes, després el que falta és que l’Administració ens acompanyi. En aquest sentit tenim una gran dificultat, no sempre és fàcil desenvolupar tots els projectes que tenim en ment. Nosaltres tenim una premissa, quan pensem en projectes sempre pensem amb el cor, o sigui fer alguna cosa que ens agradi, que ens motivi i que veiem que és positiva, també evidentment que sigui rendible i que sigui realista. No volem fer grans transformacions, sinó que el que volem és anar millorant el que tenim. Tant en el cas del forn de pa, com en l’àmbit turístic tenim força projectes per poder anar evolucionant i transformant, això vol dir que en tenim ganes i que la família hi està implicada, ara només falta, com deia abans, que l’Administració ens acompanyi.

-Quin nivell d’Administració?

La primera que t’ha d’acompanyar és la local, perquè si no vas de la mà de l’Ajuntament no avances. Per tant, si han d’implicar els tècnics municipals, que és on de vegades et pots trobar amb més entrebancs i també els polítics. S’ha de poder parlar i arribar a consensos per trobar solucions. Després, si a nivell municipal ho superes tindràs el gran entrebanc que serà superar els estaments autonòmics. És cert que ara són uns moments complicats a nivell de la Generalitat, perquè estan fent nombrosos plans directors que han bloquejat molts projectes durant un temps, tot i això sembla que ja s’estan acabant i aprovant i per tant, hauria de ser hora de començar a desenvolupar projectes pendents.

-Quina plantilla teniu al càmping?

El nombre de treballadors i treballadores és molt fluctuant, perquè l’activitat a Cambrils varia molt, depèn de l’època de l’any. Nosaltres tenim un tipus de negoci que necessitem moltes mans. El fet de tenir diferents botigues o una activitat turística que és bàsicament de servei fa que aquest factor sigui molt canviant. Podem considerar-nos un càmping no gaire gran, tot i que acull 1000 persones. La nostra diferenciació és donar un tracte més familiar, més humà i més personalitzat i això ho aconseguim amb un equip de treballadors/res molt involucrats. Un equip humà que sigui una gran família i vagi desenvolupant aquest projecte de forma col·laborativa. Per tant, podem passar segons les èpoques de l’any d’uns 50 treballadors/res a gaire bé 200.

-Els treballadors són bàsicament de Cambrils?

Intentem treballar amb persones de molta proximitat perquè sempre és més fàcil la conciliació familiar i tot se simplifica. Si les empreses són de Cambrils i donen feina a Cambrils és perquè també volem que Cambrils sigui millor. El mateix els hi passa a les persones que formen part del grup. Si estan al seu municipi també hi tenen més estima. Tot i això, prioritzem el talent, però la localització és significativa. Si una cosa tenim clara és que les coses no les fem només els membres de la família, sinó que les fem un gran equip.

-Què caldria fer per allargar la temporada turística?

Quan nosaltres fem un projecte pensem que sigui per a tot l’any. Creiem fermament en un Cambrils de tot l’any i de fet, tota l’activitat empresarial que tenim està oberta pràcticament tot l’any, perquè pensem que Cambrils té aquest potencial. Tant al port com a la vila hi ha una activitat empresarial permanent i facilita que hi puguin venir compradors de forma continuada. A més, la climatologia és molt bona i molts clients centreeuropeus ens visiten perquè la seva climatologia és molt canviant i les nits són molt fredes. Aquí encara poden anar a la platja, a passejar, amb bicicleta, amb màniga curta i pantaló curt tot l’any. Tenim molts actius per ser

“Quan nosaltres fem un projecte pensem que sigui per a tot l’any”

Cambrils tot l’any, ara, ens cal activar més aquest concepte, ens ho hem de creure i hem de donar activitat de platja els 12 mesos. Cal que les platges estiguin sempre en condicions i oferir serveis, que Cambrils estigui endreçat sempre, perquè sinó perd una mica l’encant. Hem de pensar que Cambrils té molt potencial, la gent ve a Cambrils perquè som una vila de platja, una vila marinera, però a més té un altre gran encant que és la part antiga, amb activitat i amb vida, però encara amb possibilitats de millora molt importants i de molta transformació. Hem de ser capaços de millorar també el centre històric i poder fer créixer Cambrils més homogèniament i per tant, amb més possibilitats.

-Com veus la política turística que es fa a Cambrils?

Cambrils crec que ha fet coses molt ben fetes i de fet tenim un equip tècnic turístic molt bo a nivell municipal, molt reconegut i envejat a d’altres municipis turístics d’arreu de Catalunya. Tenim un Patronat de Turisme molt actiu i predisposat a fer coses, que té una actitud molt bona i una virtut que és que saben escoltar els suggeriments que se’ls hi fan des de l’àmbit empresarial i donar resposta a les peticions que se’ls hi presenten.

També tenim una part de gastronomia que és un llegat històric de Cambrils i que hem de cuidar molt, no podem viure només del passat. Hem de remar fort i mantenir aquest llistó ben alt.

“Podem ser Cambrils tot l’any si posem iniciatives en marxa i avancem en aquesta línia”

Per una altra part, turísticament hem obert també la porta a l’àmbit esportiu, que ens ofereix moltes possibilitats en la desestacionalització i hem de treballar encara més en aquest sentit i creure’ns que realment som turístics i que viure d’aquest sector és positiu, perquè és el nostre motor. Turísticament, podem ser Cambrils tot l’any si posem iniciatives en marxa i avancem en aquesta línia.

-Aquests serien els punts forts i els punts dèbils de Cambrils turísticament?

Diria que són uns punts en els que s’hi hauria de treballar i reforçar. Tenim moltes coses ben fetes, tota la part esportiva que hem iniciat, com els triatlons o d’altres. Hem tingut també recentment la mostra “Cambrils viu el vi”, que és una fira extraordinària, que a més ens porta clients. Per exemple, nosaltres tenim grups d’irlandesos que ja tenen posades a l'agenda les seves vacances pel mes d’octubre cridats per aquesta iniciativa. Per una altra part, no podem perdre de vista que hem de seguir mantenint el model de turisme familiar. Contínuament hem d’anar pensant i repensant què més podem fer. Cada dia hem d’intentar tenir una mirada nova per reconvertir-nos i veure com podem millorar.

És important que des de l’Administració s’escolti l’empresariat, perquè viu el dia a dia i pot aportar moltes iniciatives per saber cap on hem de caminar.

-Creus que Cambrils lidera en aquest moment la Costa Daurada?

Cambrils té un gran potencial i quan surts fora la gent ho reconeix i ens identifiquen com una vila marinera tranquil·la, reposada, on es pot fer vacances i que té un encant. Moltes vegades és el fet diferenciador del nostre entorn. Aquest ja és de per sí un punt de partida i també un llegat i això ho hem d’anar consolidant.

Crec que a Cambrils no s’han fet les coses malament. S’ha anat creixent i s’ha fet d’una forma ordenada i això el client ho percep. De fet, per saber si el turista ho veu així l’hem de posar en el centre com a persona. Per tant, si tu com a ciutadà aquest creixement et va bé, al turista també li anirà bé. Tot i això, no podem perdre pistonada, perquè és cert que al nostre voltant també s’estan fent moltes coses ben fetes i això ens pot restar competitivitat si perdem ritme. El que no podem fer és encantar-nos, no podem relaxar-nos.

-Com creus que ha canviat el turisme en els darrers 25 anys?

El client que ens visita diria que és una mica més sofisticat i exigent. En general tots ens hem tornat més exigents i és que som persones més viscudes, som persones que hem viatjat més, que hem conegut més coses. Per tant, quan els clients venen de vacances volen una resposta a l’alçada del que esperen. En aquest sentit, hem de saber comunicar molt bé el que tenim, amb honestedat i aleshores el client també és més receptiu. Per una altra part, el client que visita Cambrils també és més qualitatiu, sap que va a un municipi que no ve només a passejar, sinó que és un municipi que li oferirà una restauració a l’alçada de les seves expectatives, que té un comerç que s’ha anat especialitzant i que té clients de l’entorn que també venen a comprar a Cambrils, que pot asseure’s en cafeteries en un entorn agradable i això també fa que el client que ens visiti tingui un nivell una mica més alt, en el sentit que està disposat a fer una despesa superior que és el que ens interessa a nivell de municipi.

-Com dèiem abans les polítiques municipals que es prenguin són importants, però a tu particularment t’interessa la política municipal?

Si la pregunta és si em veig en un partit polític i estant a l’Ajuntament la resposta és no. No és el meu àmbit. Jo tinc molta feina a nivell empresarial i crec que puc aportar molt al municipi en aquest sentit. A la política municipal necessitem grans líders. Entenc que és difícil, perquè avui estar a la política no és una cosa agraïda, ja que la crítica és molt fàcil, però això també passa a les empreses. Per tant, has de tenir ganes de liderar un projecte i que aquest sigui el del municipi, no és el meu cas, jo participo i col·laboro sempre que se’m demana perquè crec en Cambrils, així com tota la meva família, ja que som de Cambrils, vivim a Cambrils i vivim de Cambrils, però entrar a la política municipal no m’interessa.

-Des del 2020 ets la presidenta de la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de Tarragona. La primera dona que l’ostenta. Quin és el teu projecte a la Federació i quants associats teniu?

La Federació està composta per associacions empresarials. En aquest cas són 5: l’Associació de Càmpings de la Costa Daurada i de les Terres de l’Ebre; l’Associació d’Hotels, també sota la mateixa marca; l’Associació d’Apartaments també del mateix àmbit; l’Associació d’Agències de Viatges receptives de la Costa Daurada i també tenim un soci estratègic que és Port Aventura World. Representem el 90% de les places d’allotjament de la província de Tarragona i a nivell de pernoctacions, més del 95% de les places que es generen. L’any 2019, que podem considerar un any normal, es van generar unes 20 milions de pernoctacions.

El nostre objectiu és que conjuntament puguem veure quines són les nostres preocupacions a nivell turístic, les polítiques turístiques que s’haurien de desenvolupar a la província de Tarragona i poder influir en elles.

A part, també liderem un projecte de promoció conjunta, que és un projecte públic-privat que es finança amb els recursos provinents de la taxa turística que reverteixen als municipis de Cambrils, Salou i Vila-seca. Aquests pobles van fer una aposta per una bossa comú de diners que ve complementada per la Diputació de Tarragona. Amb aquests recursos gestionem un pla de promoció, centrat principalment en aquest àmbit municipal, però evidentment de forma intrínseca també es promociona tota la província de Tarragona. Al final el que ens fa forts és que som una destinació molt complerta. A una hora de distància ho tenim tot, Barcelona, Delta de l’Ebre o muntanyes de Prades. Això fa que es complementi molt l’activitat de sol i de platja.

Com a Federació també formem part de la Federació Catalana, de la qual en sóc vicepresidenta i també formem part de la Confederació espanyola, on també tenim representació a la junta. Això ens permet tenir una interlocució directa, a la vegada que poder incidir i conèixer tota la informació del sector i transmetre-la als nostre associats ràpidament.

-Quin paper juga Port Aventura World en l’atracció turística de la zona?

Port Aventura és una peça clau a la zona i per a nosaltres és un soci estratègic i per tant, forma part de la Federació. A la nostra destinació hi ha un abans i un desprès de Port Aventura. El parc ens ha ajudat a posicionar-nos a nivell europeu. Tenim molts clients que ens visiten perquè coneixen què és Port Aventura i a més, és un gran complement d’activitat de la nostra destinació. Quan la gent fa vacances el què vol és relaxar-se, viure una experiència diferent i en aquest cas el parc t’aporta aquest valor. A part, Port Aventura ens ha ajudat a desestacionalitzar, que és el gran repte que sempre hem tingut a nivell de destinació. És un motor de la zona i és important que col·laborem perquè ens complementem.

-Amb la pandèmia hem passat uns anys molt convulsos tant en el sector turístic com en la resta de sectors. Com ha anat aquesta darrera temporada quant a ocupació i a recuperació del mercat?

El Covid va ser un trastorn que mai ens haguéssim pogut imaginar i el sector es va aturar completament, però també és cert que hem vist una recuperació més ràpida del que esperàvem. Enguany hem aconseguit 17,5 milions de pernoctacions enfront dels 20 milions d’un any normal. Això ens ha donat molt de coratge i ens ha animat moltíssim. Acabat el Covid, la gent ha tornat a tenir ganes d’anar on anava abans, de fer el que feia abans, de gaudir, de sumar-se a altra gent. Em general, ens agrada socialitzar i gaudir en grup i per tant, hem tornat a veure restaurants amb taules plenes. La gent ha reaccionat bé a la destinació. Hem estat preparats i els establiments han continuat invertint, malgrat el Covid. A la demarcació de Tarragona s’han invertit més de 70 milions d’euros durant la pandèmia i en conseqüència, la persona que ens ha visitat s’ha trobat amb sorpreses agradables i noves experiències. Això és molt gratificant. Estem contents de com ha evolucionat el mercat. Caminem en la direcció de recuperar les xifres d’un any normal.

-A part de la Federació també estàs a la Cambra de Comerç de Reus. Quina responsabilitat hi tens?

Estic al Plenari i també al Comitè Executiu de la Cambra de Reus. Coneixia al President, Jordi Just, de quan vam coincidir com a Senadors de la Joves Cambra de Reus i en un moment donat em va fer la proposta d’integrar-me al seu equip, proposta que vaig acceptar, dedicant-hi el temps que puc. Jo no coneixia a fons la Cambra i he de dir que m’ha sorprès gratament, disposa d’un un equip humà molt implicat i amb moltes ganes de desenvolupar projectes.

Actualment, els empresaris de Cambrils poden anar dos dies a la setmana a l’espai de la Torre del Llimó a fer gestions de la Cambra. Per tant, les empreses locals s’hi poden apropar i conèixer de primera mà les accions que porta a terme i/o recollir o lliurar documentació sense haver-se desplaçar a Reus.

La Cambra ha fet també una gran feina desplegant-se en el seu territori. Representa 5 comarques de la demarcació de Tarragona. Particularment estic molt satisfeta de pertànyer-hi i d’haver conegut gent molt diversa i disposar de tanta informació, el que fa que tinguis una mirada més oberta.

-Vols afegir alguna cosa més?

Només que és molt bonic poder tirar projectes endavant, fer-ho en família i contribuir a fer créixer el que han creat els teus avis i els teus pares, a més que contribueixes a fer que el Cambrils d’avui sigui un Cambrils diferent al que hi havia i que esperem que sigui més qualitatiu. Aquest és el nostre granet de sorra a la societat.