La música nadalenca / Desembre de 1981

A la nostra vila ningú no pot negar-li un fort i arrelat sentiment d'afició a la bona música. Els cors han desenvolupat sempre, amb més o menys encert i preparació, una gran tasca de sensibilització musical i han creat una tradició, segurament secular, de la qual avui encara bevem les essències. Per això crec que també serà oportú de dir alguna cosa sobre la música de Nadal a casa nostra.

Sembla que ja el primer i autèntic Nadal de la història va començar amb música. Sant Lluc, en el capítol segon del seu Evangeli, no ens ho deixa prou clar, però qualsevol diria que ho insinua quan diu que "a l'anunci de l'àngel s'uní un estol de la milícia celestial que lloava Déu dient: Glòria a Déu a les altures i pau als homes..." És que ho podien fer de millor manera que cantant? De llavors cap aquí prou podem assegurar que la música, en totes les seves formes expressives, ha acompanyat sempre la celebració del misteri de Nadal.

La música és consubstancial de Nadal i ja els infants més petits aprenen, quasi sense saber parlar, el Fum, fum, fum, embadalits davant del pessebre. D'aquí a extasiar-se escoltant unes nadales de Victòria o de Haendel, hi va un llarg estadi que es va fent proper a mesura que van passant, com etapes, els successius Nadals de la vida

La música nadalenca, per dir-ho d'alguna forma, té dues vessants: la popular, preciosa en la seva senzillesa, i la deguda a l'acurada inspiració dels grans genis de la música de tots els temps que han trobat en aquestes dates una font meravellosa i inesgotable on endinsar-se per donar al món un doll de perenne frescor i d'enlairats sentiments musicals. La música popular nadalenca, a casa nostra i arreu de tots els països de tradició i cultura cristianes, forma un bloc compacte d'esplèndids motius, molts dels quals s'han anat transmetent només que per tradició i ensenyament a viva veu en el curs de generacions i generacions de famílies, especialment en ambients rurals i de ciutats petites i tranquil·les. Déu me'n guard de dir de quin país o lloc és millor la música popular; jo diria que de tots els indrets és encisadora, ja que les mostres que ens arriben (el món es fa cada vegada més petit) tant dels països d'Amèrica com d'Europa són veritablement magnífiques. Cançons nadalenques nord-americanes i sud-americanes, alemanyes, franceses, austríaques, angleses i d'altres països són veritables joies de la música universal en la seva visió del Nadal del Senyor.

També en totes les nacionalitats i regions de l'Estat espanyol té unes dignes manifestacions d'encertades troballes del sentiment que inspira el Naixement de l'Infant. No pretenc fer-ne un estudi general que potser resultaria enfarfegador, però sí que voldria dir que l'expressió d'aquest sentiment ha trobat a Catalunya el terreny adobat i que la música popular catalana de Nadal constitueix tot un immens monument d'inspiració sorgit del més profund de l'ànima del poble. Qui no recorda el Noi de la Mare, EI desembre congelat, EI cant dels ocells, el rústec villancet, Fum, fum, fum, Les dotze van tocant i d'altres que allargarien massa la llista? Són melodies que ens omplen el cor d'una joia i d'una serenor incomparables. I amb un poder tan gran d'inspiració que algunes han estat harmonitzades per diferents compositors amb noms ben coneguts i homes de fama ben guanyada. Només voldríem posar com a exemple El cant dels ocells, peça cantada avui arreu del món i que ha estat harmonitzada pels mestres Jaume Padró, Millet, Ribó i Pau Casals, entre altres.

I què podem dir de la música nadalenca dels clàssics? Bach, Haendel, Brahms, la nostra Victòria i molts altres nodriren la seva finíssima inspiració en el fet de l'infant nascut a Betlem i les seves composicions, polifòniques o corals acompanyades d'orgue o d'orquestres de cambra o simfòniques, han contribuït a solemnitzar durant segles les cerimònies litúrgiques de les grans catedrals d'Europa. Els famosíssims corals i l'oratori de Nadal de Bach, posem per exemple, tenen una capacitat d'emoció que fan elevar l'esperit amb la seva bellesa insospitada. Tampoc en un comentari sobre la música nadalenca, no podríem deixar d'esmentar la nadala Santa Nit, del músic austríac Franz Gruber que, com el nostre Cant dels ocells, és avui cantada en totes les esglésies i sales de concert del món cristià.

A Cambrils, la música nadalenca, en els dos vessants que hem comentat, és bellament interpretada per la Coral Verge del Camí i per la Capella Polifònica del Port, que tenen cura de solemnitzar les misses del Gall i altres celebracions del cicle nadalenc als nostres temples parroquials. A més han ofert moltes vegades concerts d'ambient nadalenc, per festejar les diades entranyables d'aquest cicle festiu, ple de tendresa i amorosit pel somriure del Nadó, portador de pau i benaurança.

Així, doncs, la música és consubstancial de Nadal i ja els infants més petits aprenen, quasi sense saber parlar, el Fum, fum, fum, embadalits davant del pessebre. D'aquí a extasiar-se escoltant unes nadales de Victòria o de Haendel, hi va un llarg estadi que es va fent proper a mesura que van passant, com etapes, els successius Nadals de la vida.

Cantem per Nadal, cantem sempre, és expressió de joia, d'optimisme i d'amor. L'Himne, de la Capella Polifònica del Port, obra conjunta de dues grans personalitats de la nostra terra, Joan Llongueras, que en va escriure la lletra, i el mestre Antoni Planàs, que en va compondre la música, tenia en la tornada una frase ben significativa i concloent: "Cantem amb fe, que els nostres cants ens fan germans!".