Un grup d'estudiants internacionals treballen aquests dies en el camp de treball de la vil·la romana de la Llosa
 | |
| El grup d'estudiants ahir al matí treballant en les excavacions de la vil·la romana de la Llosa |
Aquest segon torn divideix la jornada en dues parts. Al matí es fa la sessió tècnica, entre les 08:30 i les 13:30 hores, on es treballa, tal i com explicava ahir en declaracions a Revista Cambrils Diari Digital la directora del camp de treball d'arqueologia de la Llosa per la Fundació Pere Tarrés Susi Cerveró, la part més tècnica, la d'excavació, mentre que a la tarda els joves realitzen activitats culturals i lúdiques pel municipi.
Les excavacions
De la mateixa manera que va fer el primer torn, el grup de joves internacional realitza els treballs d'excavació a la zona nord del jaciment, anomenada "sector 3000". En aquesta zona van aparèixer l'any 2004 restes constructives fins llavors desconegudes i que en una campanya prèvia realitzada en les darreres setmanes del passat mes de juny, s'ha pogut ampliar encara més aquest front de recerca al jaciment. Tal i com explicava ahir l'arqueòleg i director de les excavacions -Josep Francesc Roig- , el que s'està fent aquest dies és excavar els nivells de fonamentació de l'àrea 3000 "l'any passat es van excavar els nivells d'enderroc i d'incendi i ara estem excavant els nivells fundacionals, que vol dir el nivell exacte en que es va construir aquest edifici". Segons Roig, gràcies a l'excavació de l'any passat es coneix que l'edifici es va construir a mitjans o finals del segle II d.c. "les excavacions d'aquests dies, on hem trobat restes de ceràmica, és una prova més que l'edifici va ser construït al tercer terç del segle II d.c.".
Segons l'arqueòleg, per la planta de l'edifici, que està delimitada se sap que la casa tenia un pati central, on l'accés es feia pel costat sud, mentre que pel costat est, nord i oest sembla ser que hi havia una sèrie d'estances que donaven al pati central. També s'han trobat una serie de vessaments de columna, que indiquen que probablement en l'edifici hi hauria un porticat interior, que faria d'aïllant climatològic per accedir a les habitacions.
Segons Roig les habitacions podrien estar relacionades amb una zona de magatzem o amb una zona de vivenda d'esclaus, tot i que encara no és segur. El que sí se sap segur és que l'habitatge era un lloc d'ús, on s'hi vivia, sense poder encarar determinar els usos que se li van donar a les habitacions.
En les excavacions també s'han trobat ossos d'animals, caragols marins, terrestres, fragments d'àmfores, monedes, una agulla d'os que s'utilitzava pel cabell, bronze, ferro, plom i ceràmica fragmentada. De la ceràmica que s'ha trobat es podran reconstruir un parell de gerres de l'època romana.