Antoni Gimbernat i Arbós / Gener 1984

No és la primera vegada que en aquesta pàgina hem parlat de Gimbernat. Ara, però, ultra el seu perenne valor com a figura científica de primeríssima fila, ho aconsella el fet que Cambrils celebrarà amb joia aquest mes de febrer el 250è aniversari del naixement a la vila del que és, sens dubte, el més il·lustre i rellevant dels seus fills. Gimbernat, que fins fa pocs anys va ser el gran desconegut en els ambients populars del seu poble, és en canvi un d'aquells, per dir-ho amb llenguatge d'ara, catalans universals que amb el seu esforç i la seva entrega a1 món de la ciència han sabut fer país i han enaltit el nom de la seva pàtria arreu del món.

Va néixer a Cambrils el 15 de febrer de 1734. Va aprendre les primeres lletres amb el mestre del poble i les primeres lliçons de llatí amb el rector de Santa Maria, Mn. Josep Peyrí. Va passar els anys 1747 i 1748 a Riudoms estudiant humanitats amb els pares franciscans que, en aquell temps, tenien un convent en la nostra vila veïna. Quan tenia 15 anys va marxar cap a Cervera on hi havia, llavors, l'única universitat de Catalunya; allí va estudiar Filosofia i segurament la resta d'humanitats, i als vint-i-dos anys va fer el seu ingrés en el Col·legi de Cirurgia de Cadis, fundat i dirigit per un altre il·lustre home del Camp, Pere Virgili, on estudià a fons la cirurgia i s'especialitzà en els estudis anatòmics.

El 1762 va confiar-se-li la càtedra d'anatomia del Col·legi de Cirurgia de Barcelona, que també havia fundat Virgili, on durant dotze anys va actuar amb una eficàcia extraordinària fins al punt que, atesa la seva fama, el rei Carles III, el 1774, el va enviar a París, Londres i la Haia perquè estudiés i observés els sistemes que seguien els professors d'aquelles capitals en les operacions i cures de malalts.
En el curs de la seva estada a Londres, un dia, el 27 d'abril de 1777, a la càtedra d'anatomia del Dr. Hunter, un dels més famosos metges anglesos del segle XVIII, aquest explicava la lliçó que tractava d'una gran operació d'hèrnia crural, i exposava els grans perills que oferia atesa la facilitat d'interessar òrgans importants. Gimbernat (que havia estudiat a fons el cas i l'havia assajat i practicat) restava convençut que l'arc crural no era conegut amb tota la seva exactitud i que es facilitava l'operació i s'estalviaven perills tallant l'arc crural en l'extrem de la seva part interior, i va demanar permís al professor anglès per tal d'explicar el procediment i els avantatges que tenia la seva manera de practicar l'operació. El Dr. Hunter hi va accedir i Gimbernat va explicar els seus col·legues en llengua anglesa la seva manera especial de practicar l'operació amb tota seguretat. El metge anglès restà convençut amb les explicacions del científic cambrilenc, i va assegurar que en endavant ho deixaria escrit en els seus llibres i ho aplicaria en les seves operacions, de manera que aviat va propagar-se el sistema d'operar de Gimbernat per tot el món científic, fins al punt que encara avui és coneguda amb el seu nom 'l'operació Gimbernat'. Va descobrir també en el cos humà un lligament fibrós que és conegut també amb el nom de 'lligaments de Gimbernat', essent aquest un dels pocs casos en la nostra història en què un nom espanyol hagi quedat incorporat a la nomenclatura científica universal.

De retorn de la seva estada als esmentats països, el govern va encarregar-li la fundació d'un Col·legi de Cirurgia Mèdica a Madrid i d'un museu anatomicopatològic annex al mateix museu que en pocs anys va resultar modèlic i va reunir una de les col·leccions científiques de més valor d'Espanya i fins i tot d'Europa.

Dos dels aspectes més interessants de la vida de Gimbernat van ser els d'inventor i d'escriptor. Tota una sèrie d'instruments aplicables a les intervencions quirúrgiques van ser obra de l'enginy del científic cambrilenc, entre elles un anell ocular com a instrument auxiliar per a l'operació de cataractes, en les quals es va especialitzar. Com a escriptor va deixar molts manuscrits sobre els seus mètodes de curacions i operacions, així com informes i textos de discursos d'obertura de cursos acadèmics i d'altres. De les seves obres impreses cal fer esment de les següents: "Nuevo método de operar en la hernia crural", "Disertación inaugural sobre el recto uso de las suturas", "Disertación sobre las úlceras de los ojos que interesan la córnea transparente", "Formulario quirúrgico para el uso del Hospital General de Madrid", "Ordenanzas que la Real Orden formó para el Real Colegio de Cirugía de Barcelona", "Censura a la disertación mecànico-anatómico-fisiológica en la cual se manifiesta por cuyos conductos pasan a la vejiga desde el estómago los cuerpos líquidos y sólidos deglutidos" i d'altres que no gosem afegir per no fer massa embullada la relació.

Cap a la fi de la seva vida, Gimbernat es va veure afectat per un dels mals que més havia combatut: les cataractes. Va tenir-les en els dos ulls. Tenia 78 anys quan es va decidir a operar-se. La intervenció va fer-li el catedràtic i sotsdirector del Reial de Sant Carles Dr. Josep Ribes, famós metge cirurgià, que el va operar amb èxit, però Gimbernat, amb les seves facultats intel·lectuals una mica disminuïdes, va arrencar-se la nit següent a l'operació les benes, per veure si hi veia, i desbaratà el resultat final: només li quedà una mica de visió en un ull.

A les xacres físiques d'una edat avançada va afegir-se el dolor moral de veure's calumniat i vexat injustament perquè els seus enemics van acusar-lo d'afrancesat, quan la veritat és que les poques col·laboracions de Gimbernat amb els invasors francesos havien estat obligades. Només, com diu el seu fill Agustí en la biografia que va escriure del seu pare, les seves fermes creences cristianes van fer-li suportables tantes penalitats. Gimbernat passà els dos darrers anys de la seva llarga i fecunda vida acollit a l'agradós refugi de la llar del seu fill Antoni, on va morir el 17 de novembre de 1816, als 82 anys i nou mesos de la seva vida.

Gimbernat, en opinió de acadèmic Dr. Agustí Gómez i Gómez, va ser "un savi mestre anatòmic i cirurgià, la fama professional del qual, en ambdues disciplines, va traspassar les fronteres, essent l'únic anatòmic espanyol que és esmentat en tots els texts d'anatomia Humana amb el lligament que porta el seu nom. Fill pròcer de Catalunya, la seva obra en pro de la Cirurgia ha motivat un brillant segle d'or en la història de la Cirurgia Espanyola".

És per tot això que tot el que Cambrils faci per tal d'homenatjar la memòria del seu fill il·lustre serà sempre ben emprat i profitós, perquè els pobles que honoren els seus fills s'honoren ells mateixos.