Quatre centenaris per a 1986 / Gener 1986

Cada any (se'ns acaba el calendari i n'hem d'encetar un de nou) és qüestió de donar un cop d'ull al calendari i confrontar els esdeveniments de commemoracions històriques que els dotze mesos que tenim al davant comporten. Cada any té els seus, més o menys 'sonats' segons sigui el caire popular de la cosa i la importància que en l'ordre social i col·lectiu té pel passat, pel present o pel futur de la comunitat cambrilenca.

Aquest any, sense voler dir que no pugui restar algun fet desapercebut, ja que tampoc jo no ho sé tot i també en algun aspecte puc anar 'despistat', seran quatre els esdeveniments històrics que d'alguna manera caldrà commemorar, i tots per un mateix espai de temps: el primer centenari del fet que es tracta. I encara que de cada un, en el seu moment oportú, en farem la glosa corresponent d'una manera més extensa, en volem fer avui, en el primer mes de l'any, el seu anunci col·lectiu a fi que les persones o entitats interessades en la respectiva commemoració puguin preparar-la, si els sembla que cal fer-ho, amb coneixement de causa i adequadament.

Centenari de l'"Opúsculo Histórico" de Salvador Rovira

Ens hem dolgut moltes vegades de la pobresa bibliogràfica que pateix la nostra vila, un mal endèmic que ve arrossegat des de sempre i que certament no està gens en relació amb la importància, sempre relativa però mai no pas minsa, que històricament ha tingut Cambrils, ni amb la seva demografia. Hi ha poblacions moltíssim més petites que Cambrils i jo no recordo, de temps enrere, més que dos treballs editats sobre Cambrils: un és l'"Opúsculo Histórico" editat el 1886 en el Establecimiento Tipogràfico de José A. de Tarragona, i l'altra és la història de la Congregació Mariana, de Mn. Ramon Quintana i Argilés, editada el 1932 en complir-se el vint-i-cinquè aniversari de la seva fundació. Això, a part de les moltes biografies editades sobre els cambrilencs universals: el Dr. Antoni de Gimbernat i el Dr. Francesc Vidal i Barraquer. Ara l'Ajuntament, amb molt bon criteri, ha creat els Premis d'Assaig, dels quals ja portem dos, i amb l'edició dels quals és evident que s'aniran compensant aquestes carències de bibliografia.

No és que l'"Opúsculo Histórico" de Salvador Rovira tingui una importància fonamental com a document, però sí que la té en tant que va ser el primer pas històric que es va donar en aquest sentit a Cambrils i el primer esforç que va quedar reflectit en una edició (avui esgotada, no cal dir-ho), la possessió d'un exemplar de la qual, per a un cambrilenc, és un vertader tresor bibliogràfic. I és evident que això bé mereix el record d'una commemoració adient.

Centenari de la capella de Sant Josep de l'Hospital

Té la seva importància històrica perquè l'Hospital de Cambrils, que avui és només una relíquia del passat, encara que la capella tingui actualment un ús social ple de noblesa i dignitat, el seu dia va ser tota una institució de caire sanitari i benèfic, segurament amb totes les deficiències imaginables, amb unes instal·lacions elementals i primàries, però que cobrien unes necessitats d'urgències per un costat i d'acolliment i estatge per un altre. Quants remeis i quantes consolacions hauran presenciat les parets venerables d'aquesta santa casa! Aquest centre benèfic va poder donar nom popular a un carrer molt abans que els organismes oficials poguessin donar-li un retotant-lo amb una placa, i el fet que hagi tingut la virtut d'arribar fins avui és una mostra de la seva importància dins l'esperit de la ciutadania.

Centenari de la inauguració del convent

Les coses de l'ensenyança han canviat avui tan radicalment que se'ns fa realment difícil fer-nos una composició de lloc com estava aquest aspecte tan important de la vida ciutadana cent o més de cent anys enrere. A Cambrils, en aquell temps, hi hauria un o dos mestres, sacrificats i segurament amb dificultats per viure, que feien classe a uns infants, fills, en la seva immensa majoria, d'uns pares despreocupats en absolut per aquest tema, analfabets en la seva quasi totalitat i als quals el fet que llurs fills sabessin llegir o escriure els relliscava força: en la seva teoria, això no tenia cap importància per a unes vides que ja en una primera infantesa eren dedicades a anar plegant fems pels carrers i camins i, poc després, a partir dels nou o deu anys, a anar a aixafar terrossos al tros o de mosset a una barca. I no parlem de les condicions en què s'impartien les classes: golfes, cellers o baixos sense finestres, ni claror natural, ni lloc per esplaiar-se, ni per satisfer amb un mínim de dignitat les més elementals necessitats fisiològiques. Per això, d'una cosa descurada, bruta o sense condicions, la gent en deia que "semblava la comuna d'estudi".

Per això, davant d'aquesta panoràmica, un benemèrit fill de Cambrils, el Dr. Benet Vidal i Gimbernat, un home a qui Cambrils no ha fet justícia, ni li ha reconegut els mèrits eminents, es va decidir, eficaçment ajudat pel Dr. Clanxet i Sanmiquel i pel senyor Martí i Sangenís, a emprendre la tasca gegantina de dotar Cambrils d'un centre escolar digne i amb unes condicions que faria que poques poblacions o cap, dins l'àmbit geogràfic del Camp, poguessin gaudir de cap de semblant. Es posava fil a l'agulla el 14 de desembre de 1880, quan es col·locava la primera pedra de l'edifici que, sis anys més tard, el 17 de desembre de 1886, era solemnement beneït i inaugurat.

Centenari de l'arribada a Cambrils de les germanes Carmelites de la Caritat

A aquesta benedicció i inauguració que ara esmentàvem va assistir-hi ja la mare provincial de les 'Hermanes', mare Carme Romaguera, amb la secretària provincial i altres religioses de l'Institut fundat per la que avui és santa Joaquima de Vedruna, tota vegada que a aquestes religioses s'havia confiat l'ensenyança de les noies; es destinà per a aquest afer la casa, per residir-hi la comunitat, i la meitat de l'edifici, que era dividit per la capella.

L'altra mitja casa era destinada a l'ensenyança dels nois.

Cent anys de presència a Cambrils de les monges 'Vedrunes' és un fet que ha marcat època en la història de la docència a la nostra vila.

Però de cada un d'aquests centenaris, com dèiem, parlarem amb detall en el temps més immediat a la seva celebració. Avui en donem només la primera campanada.