El mil·lenari de Catalunya / Gener 1988

El president de la Generalitat, M. Hble. Sr. Jordi Pujol, en el seu missatge de Cap d'Any, anunciava a tot el país la celebració, aquest any 1988, del mil·lenari de Catalunya. Naturalment, aquesta data puntera portarà amb tota seguretat la celebració de múltiples actes commemoratius a tota Catalunya, però d'una manera especial a la Catalunya Vella, que és on va començar a néixer la nacionalitat catalana.

Com que al llarg de l'any és segur que es parlarà i s'escriurà molt d'aquest esdeveniment, potser cal que de bon antuvi en fem una mica d'història en aquesta 'estampa', encara que als cambrilencs aquesta efemèride no ens toqui massa de prop, ja que les nostres contrades tardarien quasi dos segles a incorporar-se amb tots els drets a la nació catalana.

Cambrils va rebre la seva carta de població el 1154 i podem perfectament considerar Ramon Berenguer IV com el pare del poble, perquè la vila naixia amb la seva signatura i començava així una nova vida

Com va néixer Catalunya? És clar que parlem del naixement històric i polític. Si volguéssim esbrinar la prehistòria, seria molt llarg i embullat, i tampoc interessa tant, almenys als no estudiosos i tècnics. Es calcula que els primers poblaments van ser als darrers estadis del quaternari. Successivament va venir després la població megalítica i de l'edat de ferro, amb totes les grans transformacions de la civilització prehistòrica. Després va venir la colonització grega, de la qual l'arqueologia ha donat molts i valuosos vestigis, i més tard la conquesta romana, de la qual la història ens dóna moltes lliçons fiables. Les ciutats romanes, seguint les directrius de Roma, construïren grans muralles, bon exemple de les quals tenim a Tarragona, que mantingué durant segles la capitalitat d'una extensa `província' que abraçava una bona part del que avui coneixem com Espanya. També a Cambrils, lloc proper a la rica i important capital, s'han trobat moltes restes d'aquesta època, si bé no amb tanta riquesa com en altres llocs.

En el segle V de la nostra era els visigots ocuparen Barcino en concepte d'aliats dels romans. I a Barcelona morí assassinat, el 414, el rei Ataülf. La dominació visigòtica seria, doncs, el següent pas.

L'ocupació definitiva fou efectuada pel rei Euric, que des de la seva capital de Tolosa conquerí tota la Tarraconense. Traslladà, però, la capital a Narbona, i es decidí més tard per Barcelona. La situació no va mantenir-se amb massa força i la decadència del reialme visigot va propiciar que en pocs anys, després de la batalla de Guadalete, els sarraïns ocupessin tota la Península Ibèrica. Tarragona va ser destruïda i les poblacions, cultius i hisendes, abandonats. La reconquesta començà pels Pirineus, serralada que, com altres llocs isolats, mai no va ser ocupada, i amb la reconquesta va començar també un procés de penetració franca mentre els sarraïns reculaven.

Més de cent anys va durar aquest període de dominació franca. En un treball del tipus que estic fent ja es comprèn que no puc entrar en detalls. Per explicar fil per randa com es va formar la nació catalana s'haurien de menester moltes 'estampes'. Però ho intentarem a grans trets.

Després de tota una sèrie de comtes de nomenament franc, a finals del segle IX la persona de Guifred el Pilós aconseguí de reunir un gran bloc de territoris i inicià la tendència cap a la unificació. Guifred, nét del comte de Carcassona, Bel·ló, posseïa des d'aproximadament el 870 els comtats d'Urgell, Cerdanya i Conflent i cap el 878 rebé de Lluís el Tartamut els de Barcelona, Girona i Osona; alhora, anava afluixant els llaços que l'unien a l'Imperi Carolingi, si bé continuà reconeixent la sobirania de l'emperador franc. Dels seus successors es formaren les dinasties comtals catalanes. Passaren els anys, i en pujar al tron Hug Capet, el comte Borrell II es negà a renovar el vassallatge, i s'inicià així la independència efectiva respecte a França. Era l'any 988 quan el comte Borrell es va sentir prou fort per aprofitar la feblesa interna del regne d'Hug Capet i treure's de sobre el jou feudal dels francs. És el mil·lenari que enguany celebrem.

Posteriorment, es varen anar colonitzant les fronteres fins el camp de Tarragona i la Conca de Barberà, mentre el bloc Barcelona-Girona-Osona era ja inseparable.

Això era a començaments del segle XI. Cent anys més tard, Ramon Berenguer III incorporà al de Barcelona els comtats de Besalú, Cerdanya i Peralada i, pel seu matrimoni amb Dolça, s'annexionà també Provença i es convertí en un dels sobirans més importants de la Mediterrània.

Ramon Berenguer III moria el 1131 i el seu fill, Ramon Berenguer IV, va trobar el camí prou aplanat per començar la segona fase de la reconquesta catalana: ocupà la Catalunya Nova, amb el Camp de Tarragona, Baix Urgell, Lleida (1148) i Tortosa (1149) i, el que va ser tant o més important, mantingué una intensa activitat política i jurídica destinada a posar al servei de les viles reconquerides els instruments adequats per tal d'atreure nous pobladors. Van ser les anomenades cartes de població de la meitat del segle XII. Viles importants i poblets insignificants les rebien, i començaven una nova història o la continuaven els que ja anteriorment en tenien.

Cambrils va rebre la seva carta de població el 1154 i podem perfectament considerar Ramon Berenguer IV com el pare del poble, perquè la vila naixia amb la seva signatura i començava així una nova vida. Mentrestant, s'anava, poc a poc, desenvolupant la seva agricultura, començava a edificar-se el nucli urbà i s'anaven perfilant d'una manera incipient les activitats artesanes i comercials.

Ramon Berenguer IV, pel seu casament amb Peronella, filla de Ramir Il d'Aragó, uní els dos regnes i es formà d'aquesta manera la Corona d'Aragó. E1 seu fill, Alfons I, primer rei de Catalunya, va acabar la tasca començada pel seu pare i, quant a Cambrils, va ajudar molt al desenvolupament del poble concedint-li privilegis i especialment marcant la fitació del terme, el 1178, que el féu molt més gran que el que tenim ara.

Alfons I de Catalunya, que passà a la posteritat amb el sobrenom del Cast, va ser una de les grans personalitats de la història de Catalunya i també de la història de Cambrils. Es preocupà de mantenir l'estabilitat a la Catalunya Nord, però també, el 1170, va acudir a les nostres comarques, concretament a Prades i Siurana, per sotmetre els darrers nuclis sarraïns de Catalunya, que s'havien revoltat. Sense oblidar la política d'expansió territorial, els comtes-reis esmerçaren molts esforços a protegir l'agricultura, el comerç, l'artesania, les inversions marítimes i la cultura, una cultura fonamentalment cristiana, que expandien els grans monestirs: Ripoll, Montserrat, Poblet, Santes Creus, Scala Dei, per ells fundats, d'on provenia el cultiu de les lletres, les arts i la ciència.

Més que una data concreta, és tot això el que commemorarem aquest 1988 en celebrar el mil·lenari de la nació catalana, la terra on hem nascut i que hem d'estimar amb il·lusió, amb lleialtat, apassionadament i sense reserves.