El Centre Cultural va acollir, ahir al vespre, la conferència "El català avui: ús i qualitat" a càrrec del filòleg i expert en llengua catalana Josep Maria Virgili i Ortiga. L'acte va ser organitzat pel Rotary Cambrils amb el suport del Campus Extens de la URV. Tal com el va presentar la presidenta del Club Rotary, Aurora Fornos, Virgili és catedràtic emèrit d'institut de Llengua Catalana i ha esdevingut un dels principals defensors del català i, especialment, del seu ús correcte, tot aprofitant la seva presència a les xarxes socials. Actualment, aquest riudomenc compta amb més de 70.000 seguidors a Twitter i és molt actiu en aquesta xarxa social, on no dubta a corregir, sempre que pot, les moltes errades ortogràfiques que detecta. Això l'ha convertit en un emblema en la defensa tant de la correcció lingüística com de l'ús social de la llengua catalana i dels drets dels catalanoparlants.

El català "en emergència lingüística"

Sobre la situació actual del català, Josep Maria Virgili va explicar a revistacambrils.cat que, "es troba bastant en emergència lingüística pel que diuen els que investiguen amb estadístiques. Jo, sobretot em centro en observar que la gent es passa constantment al castellà; no ens en sortim de capgirar aquest costum que tenim encara de l'època franquista. Encara, quan la gent si es troba amb una persona que parla en castellà –i sap que entèn el català– es canvia. En el meu entorn veig que moltíssima gent no és capaç de mantenir el català, això pel que fa al seu ús. Això es deu a una pauta de conducta apresa –tal com diu molt bé un company meu del Cercle Vallcorba– i que, a més, ja l'aprenen els nens petits: reprodueixen el mateix que els adults del seu entorn. Si els pares fan això, el nen tendirà a fer el mateix. Si els adults quan es troben algú que parla en castellà es canvia al castellà, el nen aprèn que això és el que toca fer. És una pauta de conducta apresa. Hauríem de mirar de trencar aquesta conducta d'una vegada perquè tampoc els hi fem cap favor a aquella persona".

"Què és el més valuós que tenim com a catalans? És la nostra llengua i, en canvi l'amaguem a qui no parla la nostra llengua"

Segons va detallar Virgili fent aquests canvis de llengua, "primer, amaguem la nostra llengua, la nostra realitat –per exemple tinc una roba i unes sabates molt elegants però surto al carrer i vaig amb la roba d'anar per casa i aquella roba la guardo a l'armari–. Què és el més valuós que tenim com a catalans? És la nostra llengua i, en canvi l'amaguem a qui no parla la nostra llengua. D'altra banda, també l'excloem de la comunitat; el català és pels que som de casa i tu ets foraster, per tant, et parlem amb la llengua de forasters i els impedim que aprenguin aquella llengua. Per exemple, en botigues que són portades per marroquins o xinesos, hi ha molta gent que hi entra i, directament, els parla en castellà. Això és una cosa fora de lloc. Potser aquella persona parla una mica de català –i tots quan aprenem una llengua tenim imperfeccions fonètiques– i com que li detecten ja li parlen en castellà. Així és impossible aprendre català! I, també hem de mantenir la nostra llengua per patriotisme, l'hem de fer veure. Si no ho fem, al final, no l'aprendrà ningú. La substitució d'autòctons per immigrants és imparable; durarà uns 50 anys. La nostra natalitat és molt baixa i anirà venint gent de fora; tot depèn de naltros, ho tenim a la nostra mà. Si nosaltres no catalanitzem als que venen de fora, a la llarga s'anirà reduint".

La baixa qualitat lingüística del català

El filòleg riudomenc també va esmentar la seva especialitat i per la qual s'ha donat a conèixer a Twitter: el tema de la qualitat lingüística. Segons va dir: "no podem estar tota la vida amb un català que és una porqueria, és un català acastellanat que fa esgarrifar. No pot ser que encara a TV3 parlin un català acastellanat; la gent potser no ho nota. Per exemple dir la vivenda, fer un pols –hauria de ser estira i arronsa–, ha estat cessat en comptes de dir ha estat destituït... Tota una sèrie d'errades constants i no les esmenen de cap manera. El criteri és que s'ha de parlar un català com més acostat al castellà millor perquè així l'espectador doncs ho entèn millor. I, aleshores, el català és una porqueria. I també ens trobem que, a base de dir-ho, tot això és al diccionari. Algunes d'aquestes qüestions es van introduir en determinats moments en què no ens havíem adonat que allò era castellà perquè l'estudi de la castellanització porta una feina. I potser Fabra o lingüistes posteriors es pensaven que allò era català bo i ho van posar al diccionari, però arriba un moment, que es considera que si es pot dir amb el mot català bo; doncs fem servir el bo. Els diccionaris també haurien de fer una gran revisió. Per exemple: què hi fa solter al diccionari si en català es diu fadrí? (d'una persona que no s'ha casat, perquè el mot solter si existeix en català però vol dir desaparallat parlant de coses). Es van donar per bons i s'han quedat per sempre. O per exemple un regal existeix però no vol dir un present; o dir el mar és un castellanisme quan dir la mar és el correcte en català".