La biografia "Antoni de Gimbernat i Arboç (1734-1816)" escrita pel doctor cambrilenc Pere Mestres i Ventura ja ha arribat a les llibreries. De moment s’hi pot trobar l’edició en català i l’editorial Arola preveu que a mitjans de mes també tinguin la versió castellana. La publicació, que compta amb el suport de l’Ajuntament de Cambrils, és una completa biografia sobre el famós cirurgià cambrilenc, enriquida amb molts aspectes com un capítol sobre les relacions que aquest fill il·lustre va mantenir al llarg de la vida amb el seu poble natal.  

La propera presentació del llibre serà el proper 20 de febrer a les 19 hores a la sala Dr. Santiago Mallafré del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (Via de l'Imperi Romà, 11 bis) i anirà a càrrec de la doctora Rosa Jorba, cap del servei de cirurgia de l'Hospital Joan XXIII. La primera presentació del llibre es va realitzar el passat 13 de desembre al Centre Cultural de Cambrils, en el marc de la Festa Major de la Immaculada, i va comptar amb la participació de l’alcalde de Cambrils, Oliver Klein; l’excap de cirurgia de l'Hospital del Mar, Antoni Sitges; i el director d’Arola Editors, Alfred Arola. Posteriorment, el 2 de febrer, es va presentar a la Fundació Reddis de Reus, on el doctor Pere Mestres oferir una conferència sobre Gimbernat i els avenços mèdics del segle XVIII, juntament amb el doctor Lluís Colomés, patró de la Fundació, i Antoni Pont, president de la filial reusenca de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears. 

La idea del llibre va sorgir el 2016 arran de l’organització dels actes de l’Any Gimbernat amb motiu dels 200 anys de la mort del cirurgià. El doctor Pere Mestres va ser el president de la comissió organitzadora que va impulsar les diverses activitats per donar a conèixer i posar en valor la figura d’aquest fill il·lustre de Cambrils. 

Pere Mestres i Ventura

Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Saragossa, el 1970 acaba la tesi doctoral, iniciada a Sevilla, a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat professor d’histologia a la UAB des del 1968. El 1971 s’incorpora al Departament d’Anatomia de la Universitat Ruhr de Bochum (Alemanya), on el 1978 l’habiliten en Anatomia. 

El 1981 és nomenat catedràtic d’Anatomia a la Universitat de Saarland (Alemanya) i, el 1984, director de l’Institut d’Anatomia. El 1992 és elegit vicepresident primer de la Universitat de Saarland, càrrec que exerceix fins el 1998. 

El 1997 crea una unitat de microscòpia electrònica i, amb la Fundació Steinbeis (Stuttgart, Alemanya), funda un spin off, el Laboratori de Microscòpia Electrònica. El 1999 és elegit president de la Societat Alemanya de Microscòpia Electrònica. 

Com a jubilat, ha continuat investigant uns anys fora d’Alemanya. Actualment viu retirat a Cambrils i es dedica a escriure sobre història local i de la ciència. 

Antoni de Gimbernat i Arbós

Va néixer a Cambrils, on va anar a l’escola, i va continuar els estudis a Riudoms i Cervera. Va cursar els estudis superiors de Cirurgia al Reial Col·legi de Cirurgia de l’Armada de Cadis. Mentrestant, a Barcelona es va fundar un nou Reial Col·legi de Cirurgia, al qual es va incorporar com a professor d’Anatomia, i també com a cirurgià de l’Hospital de la Santa Creu, on va gaudir d’un gran renom.

El rei Carles III el va enviar a conèixer els hospitals més famosos d’Europa amb la idea de crear un nou col·legi a Madrid, un viatge que va durar quatre anys. Una tècnica d’operar les hèrnies el va fer famós a tot Europa. 

És un gran personatge de la Il·lustració espanyola, va saber conduir la medicina i la sanitat espanyoles de l’endarreriment en què es trobaven (edat mitjana) a la modernitat, amb una gran influència en l’organització i els continguts dels estudis de Medicina fins als nostres dies.