El Centre Cultural va acollir, ahir al vespre, una nova conferència del cicle "Cambrils Pensa", organitzat per les associacions Banc del Temps i el Club de Cinema ACTE de Cambrils. En aquesta ocasió, la xerrada va portar per títol "Els maquis a Catalunya. Una història oblidada" a càrrec de Raül Valls, filòsof i president d'AMICAL, Antics Guerrillers de Catalunya. A l'inici de l'acte, Salvador Matas i Montse Mañé –representants d'ambdues associacions– van fer una breu presentació de l'acte i van donar pas a un fragment del documental "La guerrilla de la memoria" de Javier Corcuera per contextualitzar la temàtica de la trobada. En aquest film es dona veu a alguns dels maquis que, després de la victòria de Franco a la Guerra Civil, es van llançar a les muntanyes i els boscos per exercir la resistència al règim i al fascisme. Posteriorment, Raül Valls va mantenir un diàleg amb Jordi Barberà per desgranar la història de la lluita dels maquis.

Com a president d'AMICAL Antics Guerrillers de Catalunya, Raül Valls va explicar a revistacambrils.cat que, "fa uns 3 anys vam encetar una nova època amb un grup de persones de diferents llocs de Catalunya –molt centrat sobretot en comarques gironines– per fer un treball de recuperació d'històries concretes que van passar a llocs, sobretot, a partir de les rutes que feien els maquis i a partir d'un guerriller que era d'Olot –Francesc Serrat Pujolar "Cisquet"–; això ens va permetre posar cara i vida a aquesta història. El nostre objectiu és que es conegui tot això i recuperar-ho. Donar a conèixer que aquí també vam tenir la nostra pròpia resistència durant molts anys i hi ha hagut un oblit –com molts d'altres oblits–; intentem que arribi, sobretot, a les noves generacions".

"Recuperem històries personals, biografies de guerrillers però, tot plegat, amb un sentit del que representaven com a moviment"

Per a Valls, "la nostra idea és que aquesta història i aquest sacrifici d'aquesta gent –alguns van estar molts anys lluitant a les muntanyes– no quedi en l'oblit i que els seus noms no s'oblidin de la història. Recuperem històries personals, biografies de guies, biografies de guerrillers però, tot plegat, amb un sentit del que representaven com a moviment. Nosaltres volem que es vegi que hi havia persones concretes però que formaven part d'un moviment molt més ampli que tenien uns objectius polítics que era acabar amb el franquisme, restaurar la democràcia i retornar la república". Evidentment, aquest oblit es va fer més palès "al ser una lluita derrotada". Segons va explicar al president d'AMICAL: "ja als anys de la dictadura i quan arriba la democràcia, malauradament, aquestes lluites i aquests lluitadors queden tapats per aquella 'obligació' que tothom es va autoimposar de silenci i de mirar endavant i no enrere. Nosaltres pensem que cal mirar enrere, que cal recordar-los i que més avui en dia quan l'extrema dreta a Europa torna a avançar; aquells lluitadors antifeixistes es mereixen ser restaurats en el nostre record".

"La gent que els hi donava suport era la gent més humil i treballadora; era una qüestió de lluita de classes"

Tots aquells anys de lluita i de molts lluitadors van deixar "moltes anècdotes i moltes curiositats". Valls va destacar: "sobretot la relació que tenien amb els masovers, amb la gent de les cases que vivia a les muntanyes, la gent que els hi donava suport; com ho feien d'una forma desinteressada, que tinguessin menjar; gent molt pobra. Hi ha l'anècdota d'uns guerrillers a la Garrotxa que li van comprar –tot i ser els més pobres– un vestit a la filla d'una família; però el dia que li portaven van haver de desviar-se per no trobar-se amb la Guàrdia Civil, van haver d'amagar el vestit en un lloc per després recollir-lo i ens agradaria saber si aquell vestit al final va arribar o no. Sembla una tonteria, però demostra tota la gent que hi havia al darrere i que els hi donava suport i tenien aquesta solidaritat. Era la gent més humil, la gent treballadora, perquè eren els seus i també era una qüestió de lliuta de classes per a una societat diferent. D'aquest tipus d'històries te'n trobes moltes arreu de Catalunya, de bones i de no tan bones. Si algun dia trobem la nena a qui anava el vestit doncs seria molt bonic; a vegades hem trobat històries i aquestes connexions".

Uns 6.000 o 7.000 maquis arreu de l'Estat

El president d'AMICAL, Antics Guerrillers de Catalunya va apuntar que es calcula que hi ha haver uns 6.000 o 7.000 maquis operatius a finals dels anys 40 arreu de l'Espanya. A Catalunya també n'hi havia i diferents grups estables, però potser no en tanta quantitat perquè es considerava un lloc de pas. "Era un lloc en el què s'intentava que no hi hagués una gran situació de conflicte perquè el que es volia és que les rutes estiguessin el més tranquil·les possible perquè alimentaven tota la resta de l'Estat: des de la frontera francesa fins a Cuenca, era com un passadís. Sempre diem que volem recuperar aquesta ruta; ja l'estem fent a la Garrotxa i al Ripollès. De fet tenim una ruta que va de Prats de Molló a Manlleu. A la pagina web maquis.cat, es pot descarregar i hi ha tota la informació sobre què va passar en els diferents punts".

La demarcació de Tarragona, un punt important

Pel que fa a la zona de la demarcació de Tarragona, Valls va comentar que, "la zona de les muntanyes de Prades va ser un punt molt important i forma part del sector 27 de l'Agrupación Guerrillera de Levante y Aragón. De fet, l'interior de les muntanyes de Tarragona era la zona més important juntament amb el Bages des del punt de vista on hi ha grups establerts". Des de l'entitat AMICAL, Antics Guerrillers de Catalunya –amb seu a Olot– es vol seguir treballant en diferents punts de Catalunya i seguir amb la seva tasca de recuperació, "Volem arribar a la zona de Tarragona; hem començat per la Garrotxa, el Ripollès i ara estem seguint per Osona i el Bages. Arribarem a aquesta zona i, de ben segur que ens trobarem amb pobles que vulguin seguir recuperant aquesta història".