El periodista Miquel Ramos va fer una àmplia exposició de la lluita contra l'extrema dreta a l'estat espanyol a partir dels anys 90. I ho va fer ahir a la tarda al Casal Popular El Polvorí en la presentació del seu llibre Antifeixistes, en el que era la seva primera presentació del llibre en l'espai geogràfic que va des de la ciutat de Barcelona fins la ciutat de Castelló, segons va dir el mateix Ramos. Aquest llibre, la versió catalana del qual va sortir a la llum el passat mes de setembre, recull tot un seguit d'històries totes elles documentades, d'accions de grups nazis i feixistes i de com la societat s'ha organitzat per combatre'ls. Miquel Ramos explicava que va entrevistar persones al llarg d'un any per conèixer la seva lluita contra l'extrema dreta, "el llibre conté històries de col·lectius antifeixistes i també he documentat que la lluita antifeixista es pot fer a través de diferents àmbits i fora dels col·lectius, també".

Miquel Ramos ha fet un llibre que, tal com va dir, "no és ni objectiu ni acadèmic, en el primer capítol ja dic que és un assumpte personal" i va explicar com a punt de complir els 14 anys, l'any 1993, el professor va entrar a la classe i els va explicar que Guillem Agulló, alumne de l'escola i quatre anys més gran, l'havien matat per odi, per ser antifeixista. Segons va explicar Ramos, "l'assassinat de Guillem Agulló va despertar alguna cosa en una nova generació de joves que començava a interessar-se per la política, una generació que no havia viscut la dictadura i la transició només de passada".

Miquel Ramos; "Quan hi ha una xarxa organitzada potent des dels col·lectius i entitats als barris, l'extrema dreta no hi té res a fer"

Ramos va explicar que disposa d'un ampli recull d'articles publicats als diari sobre les accions de l'ultradreta, des dels anys 90 en endavant, "a partir de l'any 2005 internet ja ho fa tot més accessible". El llibre recull moltes històries, algunes de les quals Miquel Ramos en va fer un esbós en la xerrada d'ahir; el cas del periodista Xavier Vinader que va denunciar la formació dels GAL i les clavegueres de l'estat i va haver d'exiliar-se i, posteriorment, entrar a la presó simplement per informar; o el del nazi Leon Degrelle, refugiat a l'estat espanyol i que va ser denunciat per Violeta Friedman, una supervivent dels camps d'extermini nazis tot i que la denuncia no va servir perquè Degrelle fos repatriat a Bèlgica. També va explicar el cas de Carlos Palomino, un noi de 16 anys que va ser assassinat per un militar quan anava a una manifestació o la formació del col·lectiu Color Power, al voltant de Madrid.

L'autor d'Antifeixistes també va dir que "quan hi ha una xarxa organitzada potent des dels col·lectius i entitats als barris, l'extrema dreta no hi té res a fer" i va reivindicar les lluites compartides contra el feixisme amb col·lectius feministes, LGTBI,...., "gràcies a molta gent que es va jugar la vida i hi va posar el cos ara es pot anar amb certa tranquil·litat pels carrers de València". Ramos va acabar dient que en el llibre, en el fons, "hi ha una història d'amor, d'agrair a la gent el que va fer per combatre el feixisme".