Estampes cambrilenques / Febrer 1987

La matinada del dia 18 de novembre passat moria a Barcelona Josep Iglésies i Fort. El senyor Iglésies va ser un il·lustre geògraf i historiador. Fill de Reus, en el curs dels seus 84 anys de vida va treballar de valent per donar a conèixer tots els entrellats de la història i de la geografia del nostre país, que no només coneixia per referències i perquè ho havia llegit d'altres, sinó que l'havia recorregut, podríem dir, pam a pam, el coneixia de primera mà i l'estimava com pocs.

Uns breus trets biogràfics de Josep Iglésies podrien ser que va néixer el 1902, que va estudiar el batxillerat a la seva ciutat natal i que va cursar la carrera de Dret i estudis de director d'empreses tèxtils a Barcelona. Des de jove s'interessà per l'excursionisme i, potser com a resultat d'aquesta afecció, també per la geografia i per la història. Va ser fundador de la Societat Catalana de Geografia. És seva una copiosíssima producció bibliogràfica, entre la qual cal remarcar els treballs demogràfics referits a la població catalana dels segles XIV, XVI, XVIII i XX, així com les edicions de les geografies antigues, monografies històriques i guies sobre i per a l'excursionisme. Va col·laborar en la redacció de diverses revistes com "La Publicitat", "Serra d'Or" i "Anales de Sociología" i va formar part del consell de redacció de "Geografia de Catalunya".

Els cambrilencs hem d'agrair a Josep Iglésies el seu treball sobre "El setge de Cambrils l'any 1640" que és un llibre petit en volum, però molt dens en contingut, en el qual fa una exposició àmplia i documentada dels heroics episodis viscuts per la nostra vila

Va publicar diversos treballs sobre la divisió territorial de Catalunya i el fet comarcal, i això li va valer el nomenament, l'any 1931, de membre de la ponència de divisió territorial de Catalunya que la Generalitat va aprovar el 1936. També va pronunciar moltes conferències en diverses ciutats i pobles del nostre país.

Les comarques tarragonines que l'havien vist néixer van ser objecte especial de la seva predilecció i va publicar tota una sèrie de monografies sobre temes històrics i geogràfics de moltes de les seves poblacions. Entre molts altres títols cal esmentar: "La crisi agrària de 1879-1900", "La filoxera a Catalunya", "Enciclopèdia de l'Excursionisme", "El setge de Tarragona en la guerra napoleònica", "El guerriller Carrasclet", i molts altres, com "La terra d'en Gallarí" i "Siurana". Va realitzar també una important tasca com a investigador de la població, i en aquest sentit va publicar fogatges i censos de diferents èpoques; en són una mostra "La població de Catalunya en la dècada 1950-60", "El cens del comte de Floridablanca" i "Estadístiques de la població de Catalunya en el primer vicenni del segle XVIII". Com a guies va publicar "Les muntanyes de Prades, el Montsant i la serra de La Llena" i "Les valls del Gaià, de Foix i de Miralles", fetes en col·laboració amb altres estudiosos.

Militant del moviment catalanista des de jove, la seva casa, en la postguerra i durant molts anys, va ser un fogar on es feia país i on van celebrar-se més de cent sessions de lectures poètiques i d'altres ordres, totes, però, encaminades a l'enaltiment de Catalunya i dels seus valors.

Però nosaltres, els cambrilencs, hem d'agrair a Josep Iglésies el seu treball sobre "El setge de Cambrils l'any 1640" que és un llibre petit en volum, però molt dens en contingut, en el qual fa una exposició àmplia i documentada dels heroics episodis viscuts per la nostra vila el mes de desembre de fa tres-cents quaranta-set anys, quan les forces del comte-duc d'Olivares van assetjar Cambrils en la Guerra dels Segadors i, davant la immensa superioritat de l'enemic, en tots els ordres menys en valentia, la gent de Cambrils es rendia i l'invasor, traïdorament, escometia els pobres defensors del poble quan, ja rendits i més o menys confiats, sortien pels portals de la vila, i ocasionava la més gran carnisseria que recorden els anals històrics del poble i la indignació de la resta de Catalunya.

El llibre és dedicat per Josep Iglésies a Mn. Josep Sanabre, un gran historiador també del tema que ens ocupa, i la història, que ell modestament qualifica `d'esbós vulgaritzador', recull, en nou capítols, els fets extraordinàriament dramàtics d'aquells dies que van ser, per a Cambrils, a la vegada de glòria, de sofriments i d'oprobi, i dels quals la vila se sent orgullosa.

Aquest petit llibre va aparèixer l'any 1967, després de ser retinguda la seva publicació per la censura oficial. Era comprès dins la col·lecció "Episodis de la història" i sobre el llibre i la seva temàtica vaig mantenir amb Josep Iglésies, els anys 1964 i 1968, una correspondència per mi molt interessant; conservo amb molt de goig les cartes que em va remetre el senyor Iglésies en aquestes ocasions, com provinents d'una persona lliurada als quefers del país amb delit, intensament i amb profit, que cal que algun dia Catalunya agraeixi com cal. A més, les lletres que em va escriure són un testimoni valuós del seu gran amor a la terra i dels nobilíssims ideals que va mantenir al llarg de la seva profitosa vida.

El text d'una de les cartes que em va adreçar, la reproducció de la qual em plau d'oferir-vos, denota el tremp i la fermesa del tarannà d'aquest home, que va dedicar tot el seu saber a enriquir el fons cultural català com pocs hagin pogut fer-ho.

A Cambrils, el llibret va tenir molta acceptació i va ser adquirit per moltíssima gent, desitjosa de conèixer aquest episodi tan important de la nostra història local. Sobre aquest mateix tema, el senyor Iglésies va donar una conferència a Cambrils el desembre de 1983, a la qual correspon la fotografia que il·lustra aquest treball, i també, l'any 1984, va presidir el jurat del I Premi d'Assaig Vila de Cambrils.

Raons d'oportunitat en la presentació d'altres temes han endarrerit aquest modest homenatge de la revista a Josep Iglésies, aquesta preeminent figura que ja ha entrat per mèrits propis en la llarga i brillant relació de grans personalitats històriques de les nostres comarques tarragonines.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques