Estampes cambrilenques / Febrer 1990

Els primers dies del mes de novembre passat es feia pública la sentència del Tribunal Suprem que fallava la separació de Vila-seca del nucli de Salou; es feia realitat la segregació, que tanta tinta havia fet vessar, de Salou del vila-secà municipi mare. Entusiasme explosiu a Salou, fort desencís a Vila-seca. Tot ben normal i fàcil d'entendre.

Cambrils s'ho ha mirat distesament i sense prendre posicions, que tampoc haurien estat del cas. Jo que, personalment, tinc família i amics tant a Vila-seca com a Salou, i també procuro mantenir la 'no-bel·ligerància', tot reconeixent, però, que tots els pobles tenen dret a viure en llibertat i ésser amos dels seus propis destins, més en cas que el poble tingui prou entitat en veïnatge i compti amb suficients mitjans per desenvolupar-se adequadament. Cambrils ha de continuar amb els braços oberts vers Vila-seca, una població amb què durant molts anys ha mantingut un excel·lent clima d'entesa, i ha saludat cordialment el naixement de Salou com un nou municipi; una població amb què es tenen molts punts en comú, amb interessos molt semblants i amb què caldrà estar en contacte permanent, perquè els problemes són més o menys els mateixos, amb matisacions, és clar! i les solucions gairebé sempre hauran de passar per línies paral·leles. La continuïtat dels dos termes, per la costa, i la incidència del turisme en la vida econòmica, laboral i social de Cambrils i Salou, que indiscutiblement són les dues poblacions capdavanteres del turisme tarragoní i de bona part del de Catalunya, hauran de propiciar molts contactes i una voluntat oberta d'entendre's i sense suspicàcies de cap classe.

De Vila-seca només som veïns territorialment encara no fa cent cinquanta anys i de Salou només fa uns mesos. Però val a dir que, siguin quines siguin les circumstàncies històriques que ens han apropat, fem bons auguris perquè les relacions de Cambrils amb ambdós municipis siguin el més cordials i positives possibles

Certament, la partició en dos de l'antic municipi de Vila-seca i Salou, nom oficial 'inventat' no fa pas massa anys per l'Ajuntament de Vila-seca (com la barreja dels abonats dels dos nuclis a la guia telefònica, amb un afany desmesuradament integrador que a la fi tampoc no ha servit de res), no ha de reportar a Cambrils cap problema de cap mena i, si més no, el goig de tenir dos veïns, si les relacions són bones, sempre és un signe de caire positiu. Avançarem un lloc en el rànquing de les poblacions amb més habitants de les comarques tarragonines, en què passarem a ser la sisena en lloc de la setena, i segurament també avançarem un lloc entre les poblacions amb més quantia en els pressupostos municipals, encara que això no podem ben bé dir si és un motiu de satisfacció o de preocupació.

Tot aquest preàmbul, una mica llarg però potser necessari per centrar la qüestió dels canvis experimentats pels nostres veïns de llevant-tramuntana, té poc a veure amb el que és habitualment una 'estampa'. Procurarem que el que seguirà ho sembli una mica més.

El terme de Vila-seca havia tingut fins ara una superfície de 36,70 quilòmetres quadrats, una mica més gran que el de Cambrils, que en té 34,76; ara, suposant que els límits territorials dels dos municipis no s'hagin d'alterar per la qüestió del parc d'atraccions de la Busch, el terme de Vila-seca en tindrà 24,49, i el de Salou 12,21. També el nombre d'habitants de Salou és d'una meitat aproximada del de Vila-seca, dotze mil aquest per sis mil els veïns de Salou.

Els límits dels termes de Cambrils i Vila-seca havien estat fins ara de 4,8 quilòmetres. En endavant, les fites seran de dos quilòmetres amb el terme de Salou (de la mar fins el camí de Mas de Bosc que, en el seu perllongament, és el que dividirà el terme de Salou amb el de Vila-seca) i 2,8 els límits amb el terme vila-secà.

El que potser no sap molta gent és que veïns, amb Vila-seca i amb Salou, no ho havíem estat, històricament, mai de la vida fins gairebé la meitat del segle passat, ja que entre Cambrils i Salou s'interposaven els termes rurals de Barenys i de Vilafortuny, amb un cert nombre estable de població, i entre Cambrils i Vila-seca els termes rurals de Vilagrassa, el Mas de l'Abat i les Comes d'Ulldemolins, amb una incidència de població mínima.

Barenys, que en els temps de la seva màxima expansió sembla que no havia passat dels 135 habitants i que ara és desfet del tot i fins i tot va passar al domini de Vila-seca l'any 1672 en virtut de la venda que va fer als vila-secans el que n'era el senyor feudal, l'arquebisbe de Tarragona Joan Miquel Espinosa. En canvi, Vilafortuny va ser agregat a Cambrils per un acord de la Diputació Provincial, ens llavors recentment creat per l'administració, que va determinar la supressió dels termes rurals, petits i independents fins llavors, el 7 de març de 1842, fa quasi cent cinquanta anys.

El Mas de l'Abat era entre els termes de Barenys i les Comes; no havia estat mai un poble, només uns pocs masos, i es desconeix, com el cas del nostre Mas del Bisbe, a quin prelat es podia referir el nom. Les Comes d'Ulldemolins tenia unes característiques semblants a les del terme anterior: poca població i disseminada. Els termes de Vilagrassa, amb el Mas de l'Abat i les Comes d'Ulldemolins serien agregats, segurament el mateix any 1842, el primer a Cambrils i els dos restants a Vila-seca. Avui tots serven el nom originari com partides dels termes actuals.

Eclesiàsticament, fins aproximadament aquesta mateixa data, els termes de Vilagrassa, Mas del Bisbe, Vilafortuny, Barenys, les Comes d'Ulldemolins, el Mas de l'Abat i les Franqueses van pertànyer a la parròquia de Santa Maria de Vilafortuny, que tenia la seva església i cementiri a Mas de Bosc, església que va ser restaurada no fa pas massa anys i que és encara avui lloc de culte.

Sobre aquesta temàtica ha aparegut recentment un llibre força interessant: Antics territoris del municipi de Vila-seca i Salou, de Ramon Farriol, Carles Jansà i Josep Morell, editat per l'Agrupació Cultural de Vila-seca i Salou, secció de Lletres, 1988, dins la col·lecció de Monografies.

Com es pot veure, doncs, de Vila-seca només som veïns territorialment encara no fa cent cinquanta anys i de Salou només fa uns mesos. Però val a dir que, siguin quines siguin les circumstàncies històriques que ens han apropat, fem bons auguris perquè les relacions de Cambrils amb ambdós municipis siguin el més cordials i positives possibles, tot desitjant-los la més gran prosperitat en la seva futura trajectòria.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques