Estampes cambrilenques / Març 1983

Quan el mes passat explanàvem les grans commemoracions històriques del present any 1983, fèiem referència al cinquantenari de l'inici del port; aquest mes dedicarem la nostra 'estampa' al II centenari de l'acabament de l'obra de construcció i fins i tot, possiblement, també de l'obra ornamental del santuari de la Mare de Déu del Camí, tal com avui el tenim i en gaudim.

Pot ser que aquesta commemoració centenària sigui una mica idealista. L'única referència que tenim del fet és la pedra que, damunt el frontis de la porta principal del temple, ens fixa la data de 1783 emmarcant l'escut de Cambrils. No és cap disbarat, doncs, ja que aquest era el costum, i creiem que els constructors posarien com a record la data de l'acabament definitiu d'unes obres que havien començat quasi vuitanta anys abans, que s'havien desenvolupat per etapes, i segurament a mida que les disponibilitats econòmiques ho permetien.

Les cròniques del segle XVIII ens parlen com l'obra va iniciar-se; com la santa imatge va ser traslladada a la parròquia del poble; com s'arreplegaven els diners necessaris per cobrir les despeses d'una edificació tan monumental; com les barques transportaven la pedra, com a llast, des de Barcelona a Cambrils i com era traslladada de la platja a peu d'obra

L'obra fou començada el 1704 sota l'impuls del canonge ardiaca de Barcelona Dr. Andreu Foix, un cambrilenc enamorat del seu poble i un home ric, certament, en béns materials, però més ric encara en amor, despreniment i devoció a la Mare de Déu del Camí, que va esmerçar esforços organitzatius i la pràctica totalitat dels seus abundants béns en l'obra de 'l'Església Nova', com diuen els documents antics; aquesta no es va fer d'una tirada sinó en diferents espais de temps dintre d'aquests primers quasi vuitanta anys del segle XVIII. Les cròniques d'aquell segle ens parlen com l'obra va iniciar-se; com la santa imatge va ser traslladada a la parròquia del poble; com s'arreplegaven els diners necessaris per cobrir les despeses d'una edificació tan monumental; com les barques transportaven la pedra, com a llast, des de Barcelona a Cambrils i com era traslladada de la platja a peu d'obra; com la imatge va ser retornada al nou santuari, sense acabar encara, però ja amb unes certes garanties de dignitat; d'una inauguració més o menys provisional, i com, poc a poc, van continuar les obres de conclusió del temple i la seva ornamentació. Tot plegat fruit de l'esforç gegantí d'un poble els detalls del qual, quan els llegim, ens emocionen pel que representen de fe, de veneració i d'estima a una imatge històrica que era, a la vegada, un símbol netament religiós, però també un símbol del cambrilenquisme més pur i incontrovertible.

Un altre dia i en una altra 'estampa' explicaré aquests detalls corprenedors, que són com un signe d'aquest 'miracle' que va fer possible aquesta magnífica construcció que avui encara admirem i que és clar que havia de ser prenyada de dificultats, superades amb tota mena de sacrificis, d'angúnies, d'abnegacions i de renunciaments. Al fons comú per l'obra de TEsglésia Nova', hi feien cap les ofrenes més o menys esplèndides de les famílies benestants i les petites monedes de la pobra vídua, que potser era tot el que tenia, com en el cas de la dona que Jesús elogià i que ens conta sant Marc en el seu Evangeli.

La geografia de la nostra terra és ben bé plena de santuaris i d'ermites que proclamen l'amor marià del nostre poble, però potser en pocs llocs com a Cambrils es dóna una simbiosi espiritual tan perfecta entre la història del nostre poble i la de la mare de Déu del Camí. De sempre han estat una mateixa cosa. L'any 1154 Ramon Berenguer IV atorgava als primers pobladors de Cambrils la carta magna de la seva fundació com a poble, i aquells mateixos anys la santa imatge de la Mare de Déu del Camí era trobada al peu de la palmera que s'aixecava airosa a la vorera de l'antiga Via Aureliana. Una butlla del papa Anastasi IV, donada a St. Joan del Laterà entre els anys 1153 i 1154, ens parla d'una església a Cambrils, que ben bé podria ser la primitiva esglesiola que els primers veïns de Cambrils aixequessin a la Mare de Déu del Camí; el cas és que el primer document que ens parla d'aquell remot ermitatge data de 1214. Per a la nostra glòria, els camins dobles de la història de Cambrils i de la Mare de Déu del Camí sempre han estat paral·lels, i l'estima dels cambrilencs de tots els temps per la vila i per la imatge mariana de la seva patrona, també.

Per això aquesta commemoració centenària que proclamem ha de ser com una reafirmació de la nostra joia i del nostre urc de ser cambrilencs i fills de Santa Maria del Camí. No sabem com, ni quan, ni quins seran els actes que puguin organitzar-se per celebrar l'efemèride que glossem, però des d'ara ens hem de fer el propòsit de no desaprofitar una ocasió tan adient per revitalitzar una devoció mariana que entronca íntimament i estreta amb la vida del nostre poble al llarg de tants segles de la seva història.

La Mare de Déu del Camí, això és indiscutible, ocupa un lloc d'honor en el cor dels cambrilencs, i no solament en teoria, sinó també en la pràctica; això s'ha fet palès en el curs de la nostra història multicentenària. I hem de transmetre aquesta estima entranyable a les generacions futures de cambrilencs en un moment clau de la nostra vida comunitària, quan són milers els veïns que no han nascut a la nostra vila, però que l'han escollida com a pàtria adoptiva i molts, per ells i pels seus fills, s'han fet càrrec que han d'estimar el poble i totes les seves coses més característiques com a cosa pròpia, entre elles i en un ordre de privilegi el patronatge de Santa Maria del Camí, cosa ben planera com queda demostrat cada vuit de setembre.

Aquesta commemoració bicentenària pot ser una nova fita en l'assoliment d'aquests objectius. I ho aconseguirem si ens lliurem a la tasca amb entusiasme i il·lusió.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques