Tot i que als cambrilencs i les cambrilenques ens pot semblar que el polígon petroquímic que envolta la ciutat de Tarragona ens queda una mica lluny, si es produís una explosió en cadena seríem uns dels primers en desaparèixer. Aquesta és una de les evidències que Toni Orensanz i Rafa Marrasé demostren al seu llibre "La gran explosió: Corrupció, perill i deixadesa a la petroquímica més gran del sud d’Europa" [Folch & Folch, 2023], un relat periodístic inèdit que ahir al vespre els autors van presentar al Casal Popular El Polvorí acompanyats pel periodista Andreu Dalmau.

Una trentena de persones es va acostar al local del carrer País Basc per escoltar les explicacions dels autors de Falset i l’Ametlla de Mar, respectivament. Tots dos són periodistes reconeguts al Camp de Tarragona per tenir un estil únic i treballar de manera independent. Per primera vegada, s’han ajuntant sota aquest títol per donar a llum un dels treballs d’investigació més complets dels últims anys al nostre territori. Treballar a quatre mans no ha suposat una complicació, sinó un avantatge, ja que s’han potenciat les millors qualitats dels dos autors

L’accident d’IQOXE com a punt de partida

La gran explosió parteix del fatídic 14 de gener de 2020 en que van morir tres persones arran de l’explosió d’un tanc d’òxid d’etilè de l’empresa IQOXE. De fet, el llibre comença amb el viatge que va fer la planxa d’acer va fer pel cel de Tarragona fins a estampar-se contra un bloc de pisos de Torreforta matant una persona. El dia dels fets està narrat de manera hiperrealista i gairebé literària a partir dels atestats policials de més de “12.000 folis”, tal com expliquen els autors. El caos que es va viure aquell dia es fa evident amb les converses que tenen els serveis d’emergència entre ells. Les ambulàncies i els bombers van trigar més d’una hora en arribar al lloc de l’explosió.

IQOXE és el punt de partida, però, d’un llibre que va molt més enllà. Orensanz i Marrasé fan un exercici de periodisme d’investigació que viatja als anys 60 per explicar els orígens dubtosos de la petroquímica, amb un alcalde corrupte com a protagonista i una compravenda de terrenys agrícoles amb fins “poc ètics”. Aquesta perspectiva històrica també serveix per comparar l’accident d’IQOXE amb l’atemptat que ETA va perpetrar el 12 de juny de 1987, quan gran part de la població tarragonina va fugir de la ciutat. “Ens acostumat a viure amb això al costat”, expliquen els autors, “el dia d’IQOXE ningú va sortir corrents”.

Xifres per demostrar la perillositat d’aquest tipus d’indústries

La tercera part del llibre, es destina més a l’anàlisi de dades... o de les no-dades, millor dit. La falta de control per part de l’administració de les emissions generades per la petroquímica ha provocat que, avui en dia, encara no s’hagi fet cap estudi amb cara i ulls sobre la qualitat de l’aire al Camp de Tarragona. Orensanz i Marrasé aporten xifres per demostrar la perillositat d’aquest tipus d’indústries i comparacions amb casos similars a l’estranger que ha cridat l’atenció de les autoritats mediambientals.

En acabar la presentació, els autors també van respondre a les preguntes del públic, relacionades amb la reacció dels mitjans arran de la publicació del llibre (“els mitjans barcelonins han posat més interès en parlar del llibre que determinades publicacions de Tarragona”) o la possible implantació del complex de Hardrock a menys de dos quilòmetres del polígon (“després del que va passar a IQOXE no es pot entendre”). Orensanz i Marrasé van tancar la presentació al Casal Popular signant alguns exemplars.