Estampes cambrilenques / Març 1990

No és, ni de bon tros, la primera vegada que en aquestes pàgines hem parlat dels noms dels carrers cambrilencs. En pretèrit i en present, ho he fet el maig de 1956, l'agost de 1961, el novembre de 1962 i potser encara en alguna altra ocasió més propera en el temps. També aquí, a la revista "Cambrils", ha escrit sobre aquest tema en diverses ocasions el Dr. Josep Sànchez Real, acadèmic, que sobre temes històrics ha treballat força a Tarragona i a les seves comarques, i concretament també en el nostre terme municipal cambrilenc.

I és que el tema del nomenclàtor vial és realment suggestiu i dóna peu a reflexions i comentaris perquè no deixa de ser un poderós mitjà per conèixer el passat d'un poble, especialment en els seus primers passos pels camins de la història.

Avui ens ha semblat que calia tornar a insistir-hi perquè, en la sessió de l'Ajuntament de la vila, celebrada el dia 13 de març de 1890 (en commemorem, doncs, aquest mes el centenari) es va prendre l'acord de canviar tota una sèrie, quasi la majoria, dels noms dels carrers del poble, i no precisament perquè hi hagués en aquell temps commocions polítiques, sempre propícies al trasbals dels noms dels carrers per tal d'honorar les figures d'ideologia coincident amb el moment històric que es viu, sinó més aviat, sembla, per fer lluir la memòria d'uns cambrilencs que prou ho mereixien, o uns fets de record inesborrable, encara que potser no tots els canvis van resultar prou encertats, qüestió aquesta tampoc no massa difícil d'entendre perquè, tot i atenent la bona voluntat, no sempre s'encerten totes.

Aquella sessió que ara rememorem va ser presidida per l'alcalde Carles Clanxet i Cuchillo i va comptar amb l'assistència dels regidors Hermenegild Ferré, Josep Gimbernat, Josep Paradís, Joan Roca, Joan Ferré, Pau Riba i Josep Chabuch; el secretari era Antoni Gimbernat. El tema principal a debatre era la nominació d'un nou carrer, obert no feia pas massa temps, i el canvi de nom d'una bona part dels carrers de la vila. A aquest carrer, que popularment era conegut com el Pati Nou, se li va donar el nom de Salvador Rovira i Clot, atès que aquest senyor, segons diu l'acta, era el "propietario del terreno que la misma ocupa" (s'entén el carrer). Rovira era un hisendat cambrilenc que havia ocupat llocs de prestigi en institucions de la vila i que havia escrit i publicat, l'any 1886, l'"Opúsculo histórico de la Villa de Cambrils", que amb ocasió del seu centenari vam comentar aquí mateix.

En la sessió de l'Ajuntament de la vila, celebrada el dia 13 de març de 1890 es va prendre l'acord de canviar tota una sèrie, quasi la majoria, dels noms dels carrers del poble

A més, es va acordar de canviar el nom als següents carrers: raval de les Premses per carrer de Foix; carrer de la Concòrdia per carrer de Gimbernat; carrer de la Unió per carrer de Borràs; carrer de les Premses per carrer del Castlà; carrer de l'Olivera per carrer de la Capitulació; carrer del Passeig per passeig Albert, i carrer de l'Oídium per carrer del Baró de Rocafort. Aquests van ser els canvis. A més, es va acordar d'encomanar la realització de les plaques, no solament les corresponents a aquests carrers, sinó per a tots els carrers del poble. Aquestes plaques són de ferro (la fotografia ens en mostra una) i van ser fetes i col·locades l'any següent. En parlarem en una altra ocasió.

Fins aquí la sessió i els acords.

El que és realment curiós és el comentari que a aquests acords va fer en les seves notes manuscrites l'historiador, tantes vegades reflectit en aquestes pàgines, Josep Serra i Dalmau. Certament, Serra va `entrar a sac' en aquests acords i amb una bona dosi d'ironia va glossar, no tant els noms nous, amb els quals està bastant identificat, sinó els motius que l'acord dóna per treure els vells. En realitat té una certa raó, perquè el redactat de l'acta no és pas un prodigi a l'hora de reflectir aquestes motivacions. Potser el comentari més mordaç és el que fa del carrer de Rovira, personatge amb què, possiblement per raons polítiques, sembla que no era massa afi. Serra diu que Rovira va ser jutge de Cambrils i que l'únic que va fer va ser proposar que s'obrís un carrer nou. On? "Nada menos que dintre d'un terreno que era seu..." I encara diu més: "Saben els senyors que prengueren tal acord, lo que van fer? Falsejar la història! ja que els nostres descendents es creuran que el senyor Salvador Rovira fou una celebritat, quan no fou res més que un senyor molt amable, molt honrat, molt bo i jutge de Cambrils alguna vegada."

L'historiador Joan Serra i Dalmau surt en defensa dels noms vells dels carrers i diu que els senyors que composen l'Ajuntament de 1890 no demostrarien tanta ignorància sobre el significat dels noms "si els ajuntaments que ha tingut Cambrils haguessin tingut més cura de l'Arxiu"

Quant a la justificació del nom dels carrers objecte dels canvis, en primer lloc l'acta comenta el perquè es treu el nom, i així diu del raval de les Premses que "esta calle no resulta ser tal arrabal, en razón a que una sola calle no constituye casi nunca arrabal y no tiene este nombre más etimología que el existir en ella unas prensas aceituneras". Diu del carrer de la Concòrdia que "esta calle carece de etimología, ignorándose los fundamentos de este nombre, sin que conste antecedente alguno sobre ello". Del carrer de la Unió diu que "tampoco tiene esta calle a su nombre otro origen que el capricho". Del de les Premses diu que "no conoce otro motivo en llamarse así que el existir en ella unas prensas o molinos aceiteros que habían pertenecido al Común de esta Villa". Del de l'Olivera diu que "carece también de significado alguno" i de la de l'Oídium, que "este nombre tomó origen de la invasión de los viñedos por la enfermedad que también lleva este nombre y como no deja de ser un triste recuerdo para esta Villa...".

Llavors Serra surt en defensa dels noms vells i diu que els senyors que composen l'Ajuntament de 1890 no demostrarien tanta ignorància sobre el significat dels noms "si els ajuntaments que ha tingut Cambrils haguessin tingut més cura de l'Arxiu" i també explica, per exemple, que el nom de Concòrdia es refereix a "un document a acord... que es titula 'Concòrdia de la vila de Cambrils amb el lloc de Montbrió' fet i firmat entre les dues parts el 1622", pel qual aquesta darrera població assolia la seva total independència de Cambrils. Es segregaria, que diríem ara. De totes maneres, Serra es mostra d'acord amb els noms nous quan serveixen per honorar personalitats o fets que han format part de la història del nostre poble.

Aquells noms de carrers posats l'any 1890 han arribat tots fins el dia d'avui, i cal respectar-los encara més en endavant atès que formen part consubstancial de la pròpia història del Cambrils més antic, del Cambrils històric i també per la major sensibilitat que, gràcies a Déu, hi ha avui sobre aquests temes.

És un centenari més a celebrar aquest any i és la nostra missió des d'aquestes 'estampes' donar-li el relleu que es mereix. Encara ens queda per un altre dia parlar d'una altre canvi de noms de carrers: el de 1860. També de les plaques que es van posar per retolar tots els carrers del poble, i de les quals en resten ben poques ja; fins a cert punt, és llàstima que s'hagin tret perquè, de no tocar-les, haurien resultat poc menys que... eternes.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques