La Torre de l’Ermita es reobrirà a la visita, aquesta setmana, gràcies a un conveni signat el passat mes de desembre entre el Centre d’Estudis Cambrilencs i el Museu d’Història de Cambrils. L’edifici catalogat Bé Cultural d’Interès Nacional, inclòs dins del recinte del Santuari de la Mare de Déu del Camí, es podrà tornar a visitar en horari de cap de setmana i festius després que l’entitat gestora hagués de tancar per motius econòmics la passada tardor.

L’Ajuntament de Cambrils a través del Museu d’Història de Cambrils va proposar al Centre d’Estudis Cambrilencs la solució administrativa de redactar un nou conveni ja que l’anterior havia quedat obsolet. Aquest nou conveni té caràcter anual i s’anirà renovant cada exercici segons la proposta que es presenti. Cal tenir en compte que la Torre de l’Ermita és legament una extensió del Museu d’Història de Cambrils i així es reconeix al Registre de Museus de Catalunya de la Generalitat, amb qui es preveu comptar per resoldre les mancances tècniques de l’edifici que s’aniran resolent gradualment.

Una vegada finalitzats tots els processos administratius, l’arribada del període de més afluència de visitants al municipi a partir de Setmana Santa aconsella procedir a obrir ja el monument. Serà a partir d’aquest dissabte 1 d’abril, seguint el règim propi de visita dels altres espais museístics locals: dissabte de 11h a 14h i de 17h a 20h; diumenge i festius de 11h a 14h. Al seu interior es pot veure l’exposició temporal de llarg recorregut “Josep Maria Recasens: passió per la hidráulica” i l’exposició permanent “Un lloc anomenat Cambrils”.

Història de l’edifici

La Torre de l’Ermita es troba situada al costat del Santuari de la Mare de Déu del Camí, vora del traçat de l’antiga Via Augusta romana. La primera notícia de la Torre data de 1375 i es troba en un document del comte-rei Pere III el Cerimoniós. És una edificació de planta rectangular d’amples parets reforçades amb carreus encoixinats en els angles, coronada amb merlets i amb petites obertures del tipus defensiu. La seva situació estratègica al costat del Camí Reial i d’un dels accessos a la vila de Cambrils la convertiren en un dels punts claus de la defensa de la població.

A partir del segle XVIII, amb la construcció adjacent del Santuari de la Mare de Déu del Camí passà a dependre de les diferents comunitats religioses que al llarg dels anys l’ocuparen. Posteriorment durant al segle XIX, degut a la seva alçada, la torre fou utilitzada com a centre de transmissió de senyals telegràfiques i visuals.

Durant el segle XX restà en un estat de total abandó fins a meitats dels anys setanta, quan l’Ajuntament de Cambrils inicià la seva recuperació. Posteriorment, el Centre d’Estudis Cambrilencs va dur a terme obres de restauració per tal de consolidar l’edificació i convertir-la en el primer museu que s’obria a Cambrils, concretament amb presència de col·leccions d’arqueologia. Posteriorment, l’edifici es va incloure a l’acord entre Ajuntament de Cambrils i Centre d’Estudis Cambrilencs, pel qual s’incorporava al Museu d’Història de Cambrils des de l’any 1996.