El Centre Cultural va acollir, ahir al vespre, una xerrada a càrrec de la barcelonina Anna Freixas Farré, feminista, professora d’universitat jubilada i autora del llibre "Yo Vieja". Sota el títol "Els anys t'escauen", l'escriptora fa un recorregut per la vellesa, pels drets de les dones i pels tres principis que són fonamentals: llibertat, justícia i dignitat. La presentació de la ponent va anar de la mà d'Arantxa Uranga qui va desgranar breument la seva biografia. Segons va explicar, Anna Freixas viu a Còrdova, és doctora en psicologia per la Universitat de Barcelona i doctora honoris causa per la Universitat Simón Bolívar de Barranquilla (Colòmbia). Fins a la seva jubilació va ser professora de la Universitat de Còrdova i, les seves publicacions han tractat sempre sobre les dones i l'envelliment. És autora de diferents llibres com "Nuestra menopausia: una versión no oficial", "Tan frescas. Las nuevas mujeres mayores del siglo XXI", "Sin reglas. Erótica y libertad femenina en la madurez"i, el darrer Yo, vieja. Apuntes de supervivencia para seres libres (2021).

Uranga va explicar que quan va llegir el llibre li va interessar molt i es va identificar amb moltes coses. Va dir: " va ser un llibre que em va escollir a mi", perquè tot i que la "paraula vieja estigui una mica denostada jo m'identifico amb aquesta. És una etapa complicada, plena de sorpreses; en aquesta som molt més fràgils i vulnerables. La vellesa comporta dos aspectes: un personal, és una elaboració emocional de totes les peces que tenim dins i no és fàcil i, després està tota la visió més social que et marca la societat. L'Anna ens demana que estiguem despertes per defensar els tres principis fonamentals de llibertat, justícia i dignitat, així com altres espectes com: la llei de dependència, la lluita per les pensions, la denúncia de la pobresa de la dona, defensa de la sanitat pública, la normalització de la sexualitat, el concepte nou que volem de les residències i com volem acabar les nostres vides i l'edadisme". "L'Anna ens anima a estar vives i molt vives i tenir visibilitat al món; ser curioses, sempre inconformistes, generoses i amb gran sentit de l'humor".

Per la seva part, Anna Freixa va explicar que és una barcelonina trasplantada a Còrdova des de fa 40 anys. Segons va dir, "aquest llibre és la versió punk d'un llibre anterior –"Tan frescas. Las nuevas mujeres mayores del siglo XXI"–. La paraula vieja/vella vol dir que no ets jove, és una estadi del cicle vital, però no n'hi ha cap denostat negativament com és la vellesa. Cal que resignifiquem, entre tots, la paraula vieja/vella i que la utilitzem amb llibertat perquè sinó resulta que vivirem 30 anys de la nostra vida amargades, aproximadament dels 65 als 95 anys o més. Són molts anys de viure amargades, cabrejades i humiliades. Són 30 anys que ens ha regalat la història del segle XX. Ser vella no és res dolent i cal trencar amb aquest estigma social que les persones velles no som atractives o interessants. La meva idea de la vellesa és tractar de construir una vellesa interessant. Som molta gent que tenim món, interessos, cultura,... podem complicar socialment la idea de vellesa a base de la nostra participació, el nostre qüestionament, la vida quiotidiana. Envellior és una fita, una sort. En el cas de les dones, envellim sense models. Doncs que bé, serem les velles que ens doni la gana. Ens han tret de la televisió, de la política, dels ajunataments i de la vista. El llibre planteja la idea de quina vella vull ser? Podem construir una manera de ser vella, d'estar al món. Les dones volem ser velles i poder semblar-ho. En els últims 75 anys, la vida ha canviat molt i també la gran importància del femeninsme, que ha fet visible allò invisible. Moltes coses que ara veiem abans no les veiem perquè eren naturals i estaven normalitzades".