Aquest passat dimarts a la tarda, a l'Amfiteatre anatòmic Antoni de Gimbernat de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya a Barcelona, va tenir lloc la presentació del llibre del Dr. Pere Mestres “Antoni de Gimbernat i Arboç (1734-1816)”. Prop de 50 persones la majoria catedràtics/ques de diferents especialitats mèdiques, així com metges exalumnes del Dr. Mestres de la UAB van ocupar les senyorials butaques de roure, carregades d’història d’aquesta impressionant sala. Davant la taula presidencial hi ha la taula de marbre, la mateixa que Gimbernat utilitzava en les seves disseccions anatòmiques.

L’acte el va obrir el Dr. Josep Antoni Bombí, anatomopatòleg i president de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, que va glossar l’extens currículum professional del Dr. Mestres i en l’aspecte personal va destacar-ne l’empatia, els dots d’oratòria, així com la capacitat d’estudi de l’autor i la seva gran qualitat humana. Va remarcar que el llibre escrit pel Dr. Mestres és garantia d’investigació profunda i seriosa.

A continuació el Dr. Jacint Corbella, catedràtic emèrit de la Facultat de Medicina de la UB i acadèmic numerari emèrit de la RAMC, va ser l’encarregat de fer la presentació del llibre. El Dr. Corbella va explicar detalladament la biografia que conté el llibre del Dr. Mestres i va destacar que és un llibre de bon llegir i amb una bona presentació. Va recordar alguns moments destacats de la vida de Gimbernat: fill d’una família de notaris, va néixer a Cambrils on cursà els seus primers estudis, i que els continuà a Riudoms en un Col·legi religiós. Als 15 anys va anar a estudiar a Cervera durant 8 anys. Decideix estudiar cirurgia a Cadis al Real Colegio de Cirugía de la Armada on hi havia com a director el Dr. Pere Virgili. Passa després a Barcelona, on durant 12 anys fa de professor d’anatomia i cirurgia. L’any 1768 va descobrir un lligament a l’engonal conegut com a "lligament de Gimbernat".

El rei Carles III li va encomanar la creació del Col·legi de Cirurgia, a Madrid

El rei Carles III, tenia el projecte de crear un Col·legi de Cirurgia a Madrid i a tal fi Gimbernat va ser enviat a diversos països europeus per  informar-se dels nous desenvolupaments i implementar-los en el nou Col·legi. Gimbernat va anar acompanyat de Marià Ribas, també cirurgià com ell.  El viatge va durar 4 anys visitant París, Londres així com Escòcia i Holanda. Gimbernat observà i intervingué en l’activitat clínica (operacions) dels llocs que va visitar. Gimbernat parlava anglès amb el que tenia avantatge sobre Marià Ribas i gràcies a això, estant a Londres, va poder exposar el seu mètode d'operar les hèrnies. 
Quan tornen a Barcelona, el rei Carles III li encomana que vagi a Madrid i comenci amb l'organització del Col·legi de Cirurgia que rebrà el nom de San Carlos. Gimbernat va ser el primer director i va donar com a tal la lliçó inaugural. La creació del Col·legi va ser un projecte que es va realitzar, però afrontant moltes dificultats i conflictes amb els representants de la medicina i cirurgia locals.
Gimbernat va ser nomenat cirurgià de Cambra i després Primer Cirurgià de Cambra. Aquí es trobà que aquests càrrecs tenien un important caire polític i quan puja al tron Carles IV, Gimbernat deixa d'exercir com a cirurgià i passa a ocupar càrrecs administratius i ascendeix fins a arribar a se President de la Junta Suprema de Sanitat, una posició amb molt de poder, que quan arribaren els francesos (Rei Josep I Bonaparte) va mantenir i inclús augmentar.

L’any 1813 Josep I deixà el país i el substituí el Rei Ferran VII, qui va destituir Gimbernat dels seus càrrecs negant-li la pensió a la qual tenia dret. Gimbernat ja molt gran i amb seriosos problemes a la vista va ser acollit per al seu fill Agustí i morí cec l’any 1816.
El Dr. Corbella finalitza la seva intervenció afirmant que Gimbernat va ser un dels primers cirurgians del seu temps.
El Dr. Mestres intervingué a continuació i explicà com li va néixer la idea d'escriure aquesta biografia. Tot va començar quan arribà a Cambrils ja jubilat i pensà fer honor a la memòria de Gimbernat, cambrilenc il·lustre i cirurgià reconegut internacionalment. L’any 2016, coincidint amb el segon centenari de la seva mort, organitzà un Simposi sobre Gimbernat a Cambrils que va tenir molt èxit i ressò. Tots els treballs que es van presentar van ser traduïts a l’anglès i publicats en la revista internacional "European Journal of Anatomy".
Entre altres aspectes del llibre, el Dr. Mestres va explicar que en les seves recerques ha trobat el document pel qual Gimbernat i els descendents directes eren distingits nobles. El document manuscrit es pot llegir molt bé, i per això s’ha inclòs en el llibre en tota la seva extensió. Cal remarcar que aquest títol és de “Noble del Principado de Catalunya”, amb el que la corona li reconeix els seus orígens catalans.

"La figura de Gimbernat, fora d'aquí, és una figura llegendària"

El Dr. Mestres va clarificar que la figura de Gimbernat fora d’aquí és una figura llegendària i que li va interessar saber com va arribar a tenir un renom internacional tan important. S’han escrit tesis doctorals a EU i també als EUA sobre ell. El seu treball estrella sobre com operar l'hèrnia es va traduir a molts idiomes, d’aquí la seva fama i renom.
A Alemanya i a Anglaterra considera que va ser ben tractat, a diferència de França per un tema d’enveges professionals.
Gimbernat ensenyava al costat dels malalts, donant més importància a aquesta circumstància que als llibres. El Dr. Mestres el considera un gran educador, però també un mànager de la sanitat i de la universitat (Medicina i Cirurgia) sagaç i competent. En el llibre es documenten i expliquen els principals projectes que Gimbernat va realitzar en aquest període de la seva vida.
Un tema interessant en la gènesi del llibre va sorgir quan la relació autor i personatge va adquirir molt de pes. El problema era imaginar-se la seva fisonomia, perquè la majoria d'imatges de Gimbernat varen ser fetes anys després de la seva mort.  El llibre conté totes les imatges conegudes fins ara. Però també relata com s'ha descobert un bust que, evidentment, var ser fet en vida de Gimbernat, concretament l'any 1786. Una còpia en bronze d'aquest bust  es troba al vestíbul de l'Hospital Gimbernat de Cambrils, donació del 2016 de la Universitat Complutense de Madrid.

El Dr. Mestres comenta que amb aquesta obra no ha fet una sobrevaloració de la figura de Gimbernat, molt al contrari, però  a part de demostrar la seva admiració pel personatge, també ha volgut fer manifest l'afecte pel seu poble: Cambrils.