El Centre Cultural va acollir ahir una xerrada més de la 5a edició del cicle de Cambrils Pensa, organitzat pel Banc del Temps. El protagonista d'ahir va ser Jordi Armadans, politòleg i periodista especialista en la pau i els drets humans. La conferència va girar al voltant d'aquests temes i els diversos tipus de violència estructural que s'executa en les societats d'avui en dia.

Acompanyat per Jordi Barberà, Armadans va iniciar la seva dissertació allunyant el concepte de "guerra" del sentit més literal de la paraula. "Solem associar la violència amb el que passa a Ucraïna, però va molt més enllà", afirmava l'autor de Pau, el valor de la vida als nostres dies. La problemàtica d'aquest conflictes en ple segle XXI és, pel Jordi, conseqüència de la "ingenuïtat" de gran part de la ciutadania, que allunya la mirada dels conflictes que ens envolten. La fam, la immigració, les mateixes guerres... Són tot desgràcies amb les que la humanitat no acaba mai, tot i que aquesta sí ha demostrat estar capacitada, per exemple, trobant solució a malalties que semblen incurables. "Al contrari del que ens pensem, l'opinió pública encara té el poder de decantar la balança en contra dels conflictes", afirma el periodista i politòleg.

Jordi Armadans es considera "pacifista", un concepte moltes vegades titllat de naïf. Ell creu que els que assenyalen a tots els que lluiten per la pau són "egoistes" i pensen que mirant a un altre costat faran desaparèixer tots els problemes del món. "Abans si vivies al primer món et podies aïllar del que passa als països subdesenvolupats", explica Armadans, "ara, a causa de la globalització, és impossible desconnectar".

Per això, l'escriptor proposa tres solucions aplicables a curt termini per avançar cap a la desaparició de les guerres: generar un sistema de prevenció de conflictes més sòlid, donar més suport i poder als organismes defensors dels drets humans i arribar a la desnuclearització definitiva. Davant un d'una guerra ja començada, com és la d'Ucraïna, les alternatives es compliquen i s'ha d'optar per donar suport als desertors de tots dos bàndols —"cosa que Europa no està fent amb els russos"— i als boicots a l'exèrcit agressor.