Helena Martínez-Ferreruela és filòloga i poetessa cambrilenca, amant de la poesia i també creadora d’aquest tipus de literatura. El seu recull de poesies titulat La casa de les absències és “una metàfora de la identitat de l’ésser”, tal com va explicar ella mateixa, o “un diàleg interior i filosòfic amb veus passades”, com va descriure-la el també poeta Alfred Gavin, en el darrer acte de Dies de Llibres acte que va tenir lloc ahir al Centre Cultural.

Gavin va conduir la presentació d’una manera que va permetre a tots els assistents, no només passar una bona estona escoltant i parlant de poesia, sinó que també va ajudar a Martínez-Ferreruela a despullar els misteris de la seva obra perquè els menys avesats a la lectura d’aquest gènere poguéssim captar la sensibilitat de l’autora. “La casa de les absències no només conté poesia de gran qualitat, sinó que també està molt ben planificat”, elogiava el presentador. Potser aquest factor ha estat decisiu perquè el passat 2022 rebés el Premi Pont Vell de poesia de la Vila de Montblanc.

El llibre d’Helena Martínez-Ferreruela es divideix en quatre parts. La primera ens presenta la poesia més introspectiva, la segona és la menys filosòfica i està centrada en la crítica social, la tercera retorna a l’autoreflexió i la darrera parla sobre la mort. Precisament, el nexe que uneix tots els poemes són les absències: “a mesura que cremes etapes, sumes absències a la teva vida”, explicava l’autora que, en la seva primera intervenció, va voler tenir un record per la seva amiga Teresa Delgado.

Lectura en directe a càrrec de Montserrat Aloy

Tanmateix, el fil conductor no impedeix a Martínez-Ferreruela reflexionar entre versos sobre altres debats, com per exemple, la competitivitat que envolta al món literari: “A vegades no cal que ens comparem amb els grans poetes. La vida és un teatre on tots volem sortir a escena”.

Com que “a vegades, els rapsodes interpreten de manera personal la poesia dels autors”, tal com va afirmar Alfred Gavin, la presentació va poder comptar amb una intèrpret de luxe per escoltar alguns dels poemes de La casa de les absències. Montserrat Aloy, poetessa de Tàrrega i amiga de l’autora del llibre, va fer una lectura excel·lent d’un poema de cadascuna de les parts. La musicalitat i el ritme en la poesia és molt important i Aloy va aconseguir imprimir-li el caràcter just a cada vers.

L'Helena persona i l'Helena poetessa

La presentació es va tancar amb Gavin fent-li el famós qüestionari de Proust a l’autora, una manera original de què la coneguéssim millor. Gràcies a aquestes preguntes vam descobrir que Martínez-Ferreruela aprecia la intel·ligència i l’honestedat, que “igual que tothom” és una mica envejosa i que el més imprescindible per ella és compartir moments amb la gent que estima. Abans el presentador ja havia fet que descobríssim els detalls més personals de l’Helena escriptora: és de llapis i paper, memoritza els seus poemes mentre fa la compra, el seu vers preferit és l’octosíl·lab i els autors que més ha llegit darrerament són Charles Bukowski, César Vallejo, Joan Vinyoli...

No es podia acabar la presentació, a dos dies de Sant Jordi, sense que Alfred Gavin demanés a la poetessa que ens recomanés als assistents uns títols per regalar als nostres éssers estimats. La llum subterrània, de Xavier Mas, va ser la seva recomanació. La casa de les absències és la meva. Bon Sant Jordi a tothom.