Són les 9:00. He quedat amb el Dani Martínez, coordinador d’Espigoladors a Tarragona, al pàrquing del Parc Samà a les 9:30, però he arribat una estona abans per no perdre’m res. L’espero mentre escolto el piular dels diferents ocells que resideixen als jardins del parc. Els primers rajos de sol cauen a través d’un cel que l’aire ha netejat de núvols. El vent va obligar a cancel·lar l’espigolada del dijous passat a Cambrils. Esperem que avui, dilluns, no es torni a repetir.

A l’altre costat del polsegós pàrquing, un grup de dones també esperen algú mentre fan petar la xerrada. «Deuen ser les voluntàries», penso i m’acosto per parlar amb elles. Primer em confonen amb un voluntari més, després els hi dic que soc periodista i se n’alegren de què el projecte sigui difós: «a ver si consigues que se apunte más gente», demana la Montse. Ella és de Reus i ja ha participat en diverses espigolades. L’Íngrid, una neerlandesa que viu a Riudecanyes, també ha espigolat per tota la província en els darrers mesos. «He estat a Prades fent poma i també vaig baixar a les Terres de l’Ebre a fer mandarines», explica, «és un projecte molt bonic». La tercera integrant de la tertúlia és la Maria (a la foto de portada). Ella s’ha incorporat recentment a la delegació d’Espigoladors a Tarragona, fins fa poc només integrada pel Dani Martínez.

Primers mesos d’Espigoladors a Tarragona

Espigolar era una activitat tradicional que es realitzava antigament als camps. Persones amb pocs recursos recollien els excedents dels agricultors un cop aquests ja havien fet la collita. Ara, l’organització sense ànim de lucre que duu el nom d’aquesta activitat, recupera l’essència de l’aprofitament alimentari a través del treball voluntari i d’una manera «transformadora, participativa, inclusiva i sostenible».

Espigoladors neix a Barcelona el 2014. Des d’allí, coordinaven totes les activitats arreu de Catalunya fins que, fa uns 18 mesos, una gran crisi en la collita de cítrics va fer que molts pagesos els demanessin ajuda i que s’adonessin que al Camp de Tarragona —especialment al Baix Camp— i les Terres de l’Ebre hi havia molt potencial. Gràcies als recursos econòmics i logístics que els hi van proporcionar la Diputació i l’Ajuntament de Reus (a través del programa de Gestió Alimentària de Taller Baix Camp) van poder establir estructura a la província sud. «Jo vaig ser “l’afortunat” que ha tirat endavant el projecte a la demarcació des d’aleshores», explica el Dani Martínez, «al principi només treballàvem regularment amb 2 productors i actualment ja ho fem amb 18 o 19, a més de treballs esporàdics. Intentem arribar a tota la pagesia de Tarragona».

«Al principi només treballàvem regularment amb 2 productors i actualment ja ho fem amb 18 o 19»

El volum de feina s’ha multiplicat immensament en aquest breu espai de temps. Tal com celebra una de les voluntàries: «Espigoladors ho està petant a Tarragona!». Martínez explica que la setmana anterior van tenir «quatre espigolades seguides», una d’elles a Altafulla, on van collir 1.400 quilos de calçots. Avui són només 9, però aquell dia eren 22 voluntaris. «Actualment, a la nostra borsa comptem amb 250 persones voluntàries i un grup regular de 20-25 que poden venir habitualment», comenta el coordinador, «hauríem de fer-la més gran perquè sempre hi hagi algú disponible». A vegades no són suficients per collir a temps tot el producte aprofitable que es queda al camp. Els pagesos també tenen els seus timings i algun cop han hagut de llaurar abans que els Espigoladors puguin anar a la seva finca.

Verdures, hortalisses, fruita... Gairebé tot es pot espigolar

«Fem de tot», m’explica el Dani, «hem fet llimones, pomes, pebrot, bledes, espinacs, raves... Hi ha molts tipus de cultius i tot és susceptible de quedar-se al camp». Alguns productes com l’oliva o la garrofa són més difícils d’espigolar perquè la logística de recollida és més complicada. L’associació té les seves pròpies eines i compta amb la col·laboració dels pagesos i altres entitats, però per collir determinades varietats es necessita material molt concret.

Avui, en aquesta finca al límit entre el terme municipal de Cambrils i el de Mont-roig del Camp, els Espigoladors en tenen prou amb una navalla i uns guants per collir els enciams que s’han quedat al camp. Al propietari del terreny no li sortia a compte invertir el seu temps i els seus diners en arreplegar-los perquè han germinat massa petits i els supermercats no els compren així, tot i que són perfectament comestibles. «Què un pagès no tingui beneficis econòmics és una pena», reflexiona el Dani, «però és una pena encara més gran que tota la seva feina, l’aigua, els recursos i la contaminació que es genera, es quedi tan sols en matèria orgànica».

Normalment, quan l’agricultor es troba en aquesta situació, deixa que el producte es descompongui per poder passar el tractor i tornar a plantar. Si venen els espigoladors, en un parell de dies pot tenir el terreny net per replantar abans. El procés s’agilitza i l’aliment no es malbarata.

Un terç dels aliments que produïm al planeta acaba a les escombraries

L’Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) estima que al voltant d’una tercera part de la totalitat dels aliments que es produeixen al món es perden o es malbaraten en algun punt de la cadena alimentària, és a dir, entre el productor i el consumidor. A la Unió Europea, això suposa al voltant de 87,6 milions de tones d’aliments cada any.

A aquest impacte directe se li ha de sumar les greus repercussions que té en el medi ambient tot el procés de producció d’aquests aliments que acaben a la brossa. A més, aquestes xifres podrien ser encara més elevades si es té en compte que, segons la normativa europea, el que es queda al camp es consideren “pèrdues” i no “malbaratament”.

A la Unió Europea es perden o es malbaraten al voltant de 87,6 milions de tones d’aliments cada any

Amb la posada en marxa del Pacte Verd Europeu de desembre de 2019, la UE es va comprometre a reduir a la meitat la xifra d’aliments perduts per càpita a escala de consumidor per l’any 2030. Abans, el 2016, la Comissió Europea havia creat la Plataforma de la UE sobre pèrdues i desaprofitament d’aliments, que reuneix a institucions, experts i parts interessades en assolir aquest objectiu.

Aquell mateix any, el Consell Europeu ja havia posat en marxa una sèrie d’iniciatives per fer un millor seguiment del malbaratament alimentari, sensibilitzar a la població i facilitar la donació d’aliments a organitzacions benèfiques.

«Necessitem més aliments frescos»

A mig matí, mentre els espigoladors encara cullen, arriba la furgoneta blanca del Banc dels Aliments. La condueix el Julio, amb qui parlo mentre ell i el Dani carreguen el vehicle amb les caixes d’enciams que ja han estat espigolats. «El projecte d’Espigoladors és molt necessari per nosaltres», explica el coordinador del Banc dels Aliments, «la gent acostuma a donar conserves, arròs i pasta, però d’aliments frescos no en solem rebre».

També són beneficiàries del producte espigolat altres entitats que comenten el mateix que el Julio. «Les donacions d’Espigoladors complementen els aliments que ja rebem. Ens va superbé», explica la Dolors, de Càritas Cambrils. Normalment, aquest tipus d’organitzacions sense ànim de lucre han de comprar el producte fresc al supermercat. Ara, s’adapten al que els hi pot proporcionar Espigoladors. «Mai m’he trobat amb entitats que no puguin absorbir tot el producte que hem collit, sempre en necessiten», explica Martínez, «estic en constant contacte amb ells per no haver de portar producte que acabarà a les escombraries, ja sigui perquè els hi he portat massa o perquè ja en tenen».

«Mai m’he trobat amb entitats que no puguin absorbir tot el producte que hem collit, sempre en necessiten»

El principal problema de l’aliment fresc és la forma de conservar-lo. Si les verdures no es mengen el mateix dia o al següent es fan malbé, per això és tan necessària una cambra frigorífica que moltes entitats no tenen. Una de les feines del responsable d’Espigoladors a Tarragona també és coordinar les donacions perquè totes les ONG tinguin producte i es puguin assegurar de què el poden fer arribar a la gent necessitada. Banc dels Aliments es posa en contacte cada setmana amb el Dani per fer una previsió de les espigolades, Càritas n’acostuma a rebre dilluns o dimarts i Creu Roja els divendres.

Una altra entitat que col·labora assíduament amb Espigoladors és el Centre Social El Roser —finançat per la Regidoria de Benestar Social de l’Ajuntament de Reus—, que compta amb un programa de gestió alimentària que enguany ha celebrat el desè aniversari. El menjador i rebost social del Roser proporciona aliments a 1.000 famílies en situació de vulnerabilitat i, a diferència d’altres entitats benèfiques, sí que disposen de cambres frigorífiques i transport. «Moltes vegades ajudem a Espigoladors amb el transport i l’emmagatzematge dels aliments», explica l’Albert, coordinador del centre, «en 2 o 3 hores de collita, poden aconseguir 1 o 2 tones d’aliments». Això no és fàcil de repartir abans no es podreixi. Avui, Espigoladors ha collit 1.050 quilos d’enciams que acabaran al plat de molta gent necessitada del Camp de Tarragona. Dijous vinent tornaran al mateix terreny perquè no han pogut acabar la feina.

«Tots som part del problema i tots hem de ser part de la solució»

La tasca d’Espigoladors no es queda tan sols al camp. Tant a Tarragona com a tot Catalunya, l’associació organitza tallers de sensibilització i cuina d’aprofitament per formar a la ciutadania en l’art de la gestió alimentària. A tots ens ha passat alguna vegada que comprem més del que necessitem o tenim menjar tombant per la nevera que no utilitzem a temps. «Si ets un pagès, ens truques i nosaltres venim i t’espigolem», reflexiona el Dani, «però si estàs a casa i llances alguna cosa a la brossa, no hi ha un espigolador que ho salvi. El malbaratament a casa de cadascú no és el problema més gran, però tots som part del problema i tots som part de la solució».

«Si ets un pagès, ens truques i nosaltres venim i t’espigolem, però si estàs a casa i llances alguna cosa a la brossa, no hi ha un espigolador que ho salvi»

L’Ateneu Juvenil de Cambrils va acollir una d’aquestes formacions l’any passat. «Els participants van aprendre a aprofitar aquelles parts dels vegetals que normalment llancem a la brossa, per exemple, les fulles de la pastanaga», explica la Laia Salsench, tècnica de Joventut de l’Ajuntament, «per reaprofitar-los el Dani ens va ensenyar una recepta de gyozas fetes a partir d’aquest producte».

Espigoladors també ha fet formacions als grups de 4t i 5è de primària de totes les escoles de Miami Platja, a un centre de desintoxicació de Torreforta, al centre de dia de l’hospital psiquiàtric Pere Mata, i, gràcies a una subvenció del Departament de Drets Socials de la Generalitat, va poder fer un cicle de 28 tallers a Tarragona i Barcelona on combinava la sensibilització i el showcooking amb receptes d’aprofitament. «El que preparem per a aquest any és un “combo” de taller de sensibilització, més cuina, més una espigolada perquè els participants entenguin com funciona el projecte», explica el Dani.

Inclusió social

Una altra funció importantíssima d’Espigoladors és la seva vessant inclusiva. Avui justament no n’ha vingut cap, però a vegades participen en les espigolades persones en risc d’exclusió social. «Estem oberts a treballar amb tota mena d’entitats», explica el coordinador de l’entitat, «hem treballat amb menors no tutelats, amb el centre ocupacional del Pere Mata, amb la fundació Santa Teresa del Vendrell, que ajuda a persones amb discapacitats físiques o intel·lectuals...».

Aquesta activitat inclusiva també requereix una planificació, perquè moltes vegades no tots els voluntaris estan preparats per treballar al camp. Des d’Espigoladors, però, sempre s’intenta que «s’integrin en el grup» coordinant-se amb els orientadors i fent que participin de la cadena de producció d’alguna manera o una altra.

Espigoladors, una organització única

«A Catalunya no hi ha més organitzacions que facin espigolament», afirma Dani Martínez, coordinador del projecte a Tarragona. Conjuntament amb la Generalitat han elaborat la “Guia de bones pràctiques per un espigolament segur” que va ser publicada el 2020 i estableix les bones pràctiques perquè qualsevol entitat pugui reproduir la seva funció. Aquest document públic explica que «l’espigolament no pot evitar en cap cas les pèrdues econòmiques de la pagesia, la problemàtica continua existint».

Per això, Dani Martínez creu que Espigoladors té la responsabilitat de visibilitzar una situació que «la major part de les vegades» no és culpa dels productors, sinó del «sistema econòmic en el que vivim». Mentre aquest sistema continuï provocant pèrdues alimentàries de les dimensions que s’han explicat en aquest reportatge, la tasca d’Espigoladors encara serà necessària per pal·liar-ne els efectes i redistribuir els aliments que produïm.  Per ells, l’aprofitament alimentari és un art, una forma de vida. I ho continuaran fent mentre sigui necessari.