El Joan Claver Trio va presentar ahir a La Cripta de l’Ermita una proposta jazzística plana d’energia i potència. El pianista de Vila-seca va estar acompanyat dalt de l’escenari per Artemi Agràs al contrabaix i Xavier Reija a la bateria. Aquest últim va tenir un paper decisiu a l’hora d’imprimir-li un ritme despietat a la música del conjunt.

El Joan Claver Trio aviat complirà el desè aniversari. En els seus 8 anys d’història ja havien tingut l’ocasió de passar-se pel Festival de Jazz&Blues de Cambrils. Ahir van tornar-hi per presentar el segon àlbum de la formació titulat “Mist” —“boirina” en anglès—. “És un àlbum que neix de la pandèmia”, explica Claver, “quan ens van desconfinar vaig anar a la Mussara a desconnectar i allí em va sorprendre una boira densa que em va inspirar”. Aquesta boirina la trobem amb claredat a l’inici de la cançó que dona nom al disc. El tema comença amb una massa espessa de sorolls, que li donen un aire misteriós i de ciència-ficció a la música que de sobte apareix del no-res.

La introspecció que supuren alguns dels temes de “Mist” no té res a veure amb el frenesí que et generen uns altres. El paper de Reija a les baquetes és crucial per entendre perquè moltes de les cançons del Joan Claver Trio semblen més hip-hop —Dirtyland o Trampe L’oil, per exemple— o rock and roll que no pas jazz. Temes com “The Revenants” van agafar per sorpresa a més d’un al públic, doncs per un segon semblava que el bateria havia embogit i estava fent la guerra pel seu compte, amb un solo enèrgic molt contrastant amb la melodia tranquil·la que executava el piano.

Una altra característica destacable de la música de Joan Claver és la fusió d’aquesta formació clàssica del jazz amb sonoritats contemporànies i la música electrònica. El mateix pianista va jugar amb les cordes del seu instrument en repetides ocasions i va fer servir la fusta de l’interior de la caixa com a instrument de percussió. També comptava amb un aparell electrònic que, connectat al piano, generava ecos llunyans. Com diu el títol de l’àlbum, una boira misteriosa que va envoltar moltes de les cançons del concert.

Durant el concert també van sonar temes del seu anterior àlbum, “Triangles” (2016), com Vertebrados o Gymnopédie No.1, una versió jazzística de la coneguda peça d’Eric Satie. En acabar el concert, Joan Claver va informar que tenen CDs a la venda, “tot i que ja ningú escolta CDs” i va agrair al públic la seva assistència i a l’organització per haver-lo tornat a portar al Festival de Jazz&Blues de Cambrils.

La propera cita amb la mostra és el pròxim 13 de maig, al Teatre del Casal, amb el concert d’Imaga Mondo. Les entrades costen 10 euros i es poden adquirir a codetickets.com