El ple municipal va aprovar el passat 2 de maig la modificació puntual del POUM per tal d'incloure elements de l'arquitectura contemporània al catàleg d'edificis protegits. Aquesta modificació en la qual “feia molt temps que es treballava”, segons va explicar l'alcalde, Oliver Klein, identifica aquelles obres dels anys seixanta que tenen una particularitat arquitectònica a preservar.

La redacció d'aquesta modificació ha comptat amb la col·laboració de la Universitat Rovira i Virgili. L'arxiu d'arquitectura moderna i contemporània de Tarragona de la universitat comprèn el període de 1925 a 1996 i té unes 153 entrades (el número és fluctuant perquè es tracta d'una base de dades dinàmica). Vint d'aquestes entrades pertanyen al municipi de Cambrils, entre 1962 i 1986. Aquesta concentració d'obres assenyala la importància del nostre municipi en l'àmbit tarragoní pel que respecta al patrimoni arquitectònic contemporani.

Obres arquitectòniques del “desarrollismo”

Les obres que s'inclouen en el catàleg són representatives del període del “desarrollismo” i la irrupció del turisme a la província de Tarragona per la seva qualitat de llenguatge compositiu i per l'expressió de materials pel seu valor intrínsec: pedres, ferros, ceràmiques i arrebossats.

En aquesta etapa, a partir de la dècada dels seixanta, Cambrils va desenvolupar intensament el sector turístic amb l’aparició dispersa de noves urbanitzacions costaneres. Als anys seixanta, a la província de Tarragona, també irromp amb força una altra activitat econòmica de difícil convivència amb el turisme: la indústria. Aquestes dues activitats competeixen per establir-se en terrenys ben comunicats amb els dos eixos principals que discorren paral·lels a la línia de costa: el ferrocarril i la carretera N-340.

Entre els arquitectes que s'inclouen en el catàleg destaquen Manuel Baldrich Tibau (1911-1966), Antonio Bonet Castellana (1913-1989) o arquitectes de la generació posterior com Josep Ferrer Bosch, Miquel Maria Aragonès, Guillermo Boxó i Alfonso Bacquelaine.

Alguns dels edificis inclosos en aquest catàleg són la urbanització Vilafortuny, construïda al voltant del Castell de Vilafortuny sota la direcció de Manuel Bladrich; els apartaments Cormorán, del mateix arquitecte; els apartaments Haus Am Meer, de Josep Ferrer Bosch; el conjunt residencial Torre de Cambrils, de Francisco Gómez de Puig i Ignacio Costa Valls; o el complex de Reus Mediterrani, de Miquel Maria Aragonès.

La modificació classifica els edificis catalogats en dos rangs de protecció: el rang A i el rang B. El primer s'ha atorgat a nou obres seleccionades com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) i el segon a vuit edificis d'interès paisatgístic seleccionats com a bé a protegir.

Retrets de l'oposició

El regidor de Junts per Cambrils, Lluís Abella, va aprofitar aquest punt de l'ordre del dia per lamentar-se: “ens sap greu no trobar en aquesta llista l'edifici de l'antiga estació, catalogat d'emblemàtic i d'interès històric segons aquest mateix Ajuntament”. Tot i això, la moció es va aprovar per unanimitat.