Podem seguir vivint amb aquest model turístic? Aquesta era la premissa amb la qual el cicle Cambrils Pensa —organitzat per ACTE i el Banc del Temps— va voler posar el focus sobre un sector molt present al nostre municipi i arreu de l’estat. Per respondre a la pregunta, el Centre Cultural va acollir ahir al vespre Ernest Cañada i Alba Font, tots dos investigadors experts en la matèria.

La conferència va començar amb la projecció d’un fragment del documental “Overbooking” que tracta la problemàtica de la turistificació —massificació del turisme— a les Illes Balears. A partir d’aquest document audiovisual, Cañada, investigador d’Alba Sud (associació de recerca especialitzada en turistificació) i autor de llibres com Turisme Postcovid o Turisme de proximitat, va abordar una de les mancances més evidents del nostre model turístic: la precarietat laboral. “Estem igual que l’any 2014, quan vaig escriure Las que limpian los hoteles”, deia el ponent, “moltes d’aquelles dones segueixen medicant-se per poder anar a treballar. La violència està present en l’àmbit laboral del turisme actualment”. Segons l’investigador, el treball turístic moltes vegades es basa en l’explotació i això sempre acaba beneficiant als grans empresaris i els fons voltor: “tenim un problema amb la redistribució dels beneficis del turisme”.

"Hem d'entendre el context i ser ètics"

Tant Ernest Cañada com Alba Font, van insistir en el fet que el turisme és important pel territori —“a Catalunya no hi ha turismofòbia”—, però que cal repensar-ne el model. “Depenem massa del turisme econòmicament, hem de diversificar”, afirma Cañada. El problema és que, per adaptar el model, cal que hi hagi un debat obert i crític entre la ciutadania i la classe política: “hem d’entendre el context i hem de ser ètics a l’hora de pensar quina relació volem amb el turisme”.

Font, geògrafa i investigadora de la URV, va posar un exemple local perquè els assistents entenguessin la gravetat de la problemàtica: “a Cambrils teniu turisme gastronòmic i, en canvi, els pescadors estan en unes molt males condicions”. Amb això, la conductora de l’acte, volia dir que per vendre el nostre municipi a l’exterior, primer és necessari conèixer en quines condicions es troben els sectors locals.

"Hard Rock no és el model de turisme que defenso"

Però, que es pot fer per canviar aquest escenari? Alba Font creu que és fonamental impulsar un “turisme del benestar”, entenent aquest com aquell que “té una millor relació amb els residents i el territori”. En la mateixa línia, Cañada explica que, actualment el “turisme de qualitat” és el que “més diners genera” i que aquesta lògica és insostenible perquè “no hi ha rics per tothom i tothom els intenta atraure”.

En aquest “turisme del benestar”, lògicament, no hi cabrien projectes com el macrocomplexe de Hard Rock —“no és el tipus de turisme que defenso”, deia Font— o l’arribada massiva de creuers, dos dels debats turístics més habituals al Camp de Tarragona. Tampoc hi cabria el model immobiliari actual que permet la proliferació massiva d’habitatges d’ús turístic. “L’habitatge és un dret i no un negoci”, afirma Cañada, “no podem emetre més llicències per habitatges turístics i hem de construir eines de regulació i control diferents”.

Una classe política sobre pressió

Aquestes lleis haurien de ser promulgades i executades per una classe política que, segons Cañada, després de la pandèmia està sent molt pressionada per un sector empresarial del turisme “molt agressiu” que busca recuperar els beneficis que van perdre amb la Covid. Entre les mesures per canviar de model, el conferenciant va proposar deixar d’invertir en promoció internacional i començar a impulsar un turisme de proximitat.

En acabar la ponència, Cañada i Font van respondre a les preguntes del públic, també a la d’algun alcaldable. Tots els candidats a les eleccions municipals havien estat convidats a la xerrada, però només en van assistir tres: Jordi Barberà (que va preguntar), Oliver Klein i Isabel Segarra.

Ernest Cañada va voler tancar la ponència amb un missatge encoratjador: “aquesta no és una batalla perduda, però l’hem de disputar si no volem estar a mercè dels que fan negoci”. Així va respondre, de manera indirecta, la pregunta que desenes de persones tenien al cap abans de la xerrada i ara, potser, ja està resposta. Realment, podem seguir vivint amb aquest model turístic?