Cultura

Música

Imaga Mondo i la seva música onírica arriben al Teatre del Casal

El conjunt liderat per la violista Leonor Falcón va comptar amb la col·laboració de Noa Fort, artista americana de primer nivell

Per Andreu Dalmau

Falcón (viola), Juanma Trujillo (guitarra elèctrica) i Oriol Roca (bateria) van estar acompanyats a l’escenari per Noa Fort
Falcón (viola), Juanma Trujillo (guitarra elèctrica) i Oriol Roca (bateria) van estar acompanyats a l’escenari per Noa Fort | Andreu Dalmau

La pluja va fer acte de presència sobre el barri marítim de Cambrils pràcticament al mateix moment que els integrants d’Imaga Mondo pujaven a l’escenari del Teatre del Casal. Ahir al vespre, en el marc del Festival Jazz&Blues de Cambrils, la formació liderada per Leonor Falcón va presentar a una reduïda audiència el seu projecte polimòrfic i experimental, una música més enllà del que es coneix o s’interpreta habitualment.

Falcón (viola), Juanma Trujillo (guitarra elèctrica) i Oriol Roca (bateria) van estar acompanyats a l’escenari per Noa Fort, una artista estatunidenca que va posar veu als temes instrumentals del conjunt. El seu “taral·leig” —només va cantar amb lletra en un parell de cançons— va acompanyar la música original d’Imaga Mondo, un repertori “preparat expressament per aquest concert”, va explicar Falcón.

Aquella part del públic que desconeixia la música de Leonor i la banda la van descobrir ja amb la primera cançó. Monjes va obrir un programa amb caràcter espiritual i oníric que feia viatjar a l’oient més enllà de la frontera de les tres dimensions que coneixem. A través de la música composta per Falcón es té contacte amb animals fantàstics —com a la cançó Cronopios, inspirada en una novel·la de Julio Cortàzar— i se senten ecos de cultures llunyanes. Altres cançons que es van poder escoltar al Teatre del Casal van ser Para Emilio —dedicada al fill de Leonor— i Closer, composició de Noa Fort.

La melodia, a la música de Falcón, és pràcticament inexistent, tal com es coneix en el seu sentit més literal. Tanmateix, aquelles vegades en què es percebia una successió lineal de sons, eren la viola i la guitarra les que es passaven el fil, com si ningú volgués adquirir un protagonisme excessiu. I, realment, així va ser. El conjunt va ser un durant tot el concert, sense solos destacats ni exhibicions virtuoses, però amb una harmonia total entre els quatre músics sobre l’escenari. El concert es va tancar amb Moon River de Henry Mancini.

La propera cita amb el Festival Jazz és el pròxim 20 de maig, amb el concert de The Dam Jawn al Teatre del Casal. Les entrades costen 12€ i es poden adquirir a codetickets.com.

Comenta aquest article