Estampes cambrilenques / Maig 2000

Si com el clàssic creiem que la història és la mestra de la vida, cal acceptar que Cambrils és una vila amb història i a més una història multisecular amb èpoques que, com totes les històries d’aquest món, són farcides de fets positius i fins i tot gloriosos i també de dades negatives pastades amb sang i llàgrimes. Per això és bo de recordar els grans esdeveniments que al llarg dels anys han marcat amb fites indelebles el teixit humà i social del nostre poble.

Quan la història és llarga, de tant en tant s’escau la rememoració d’algun fet important coincidint amb un nombre determinat d’anys, per regla general considerats en números rodons: centenaris i cinquantenaris.

Ara estem començant una nova dècada, la del 2000, i repassant la memòria dels fets històrics que es van produir els primers anys de les dècades de la llarga rastellera de segles que ja compta la vila de Cambrils, a més dels mitjos segles, trobem tota una corrua d’esdeveniments ocorreguts temps enrere i dels quals els propers anys celebrarem cinquanta o cent anys des que es van produir. És obvi que quan sigui el moment de commemorar-los en farem, si Déu vol, un comentari extens i centrat en cadascun, però ara, globalment, en farem una recensió per tenir-ne una idea de conjunt.

Ho farem per ordre cronològic, no de quan van succeir els fets, sinó de les dates en què caldrà recordar-los.

El primer de tots és el centenari de la vinguda a Cambrils dels germans de les Escoles Cristianes que a bastament hem comentat mesos enrere i que ens estalvia d’insistir en el tema.

Ara estem començant una nova dècada, la del 2000, i repassant la memòria dels fets històrics que es van produir els primers anys de les dècades de la llarga rastellera de segles que ja compta la vila de Cambrils, a més dels mitjos segles, trobem tota una corrua d’esdeveniments ocorreguts temps enrere i dels quals els propers anys celebrarem cinquanta o cent anys des que es van produir.

El 2002 caldrà commemorar el centenari de l’acabament de les obres de reforma de l’església parroquial de Santa Maria, que van durar pràcticament tota la darrera dècada del segle xix. La factura de l’escultor Renart corresponent a la figura de la Immaculada i els àngels que decoren el timpà és del 1902 i és de creure que la col·locació del timpà va ser la darrera de les actuacions respecte a l’obra esmentada, força important perquè va comprendre la remodelació de la façana i de les capelles laterals, la construcció de la capella del Santíssim i el canvi del campanar des del costat esquerre mirant la façana fins al costat dret, com el tenim avui, i que va restar inacabat.

També el mateix any 2002 caldrà recordar la donació del lloc de Cambrils realitzada l’any 1152, i per tant se’n comptaran 850, portada a cap per Robert d’Aguiló a Bertran de Cambrils. Aquesta donació no va donar cap resultat potser per les desavinences de l’anomenat príncep de Tarragona amb l’arquebisbe o potser per la incapacitat de Bertran per complir el compromís de construir unes cases i una torre. Per això ens decantem perquè la memòria del 850è aniversari de la fundació de la vila se solemnitzi dos anys després per les raons que en el seu moment exposarem.

El mes de maig del 2003 caldrà fer memòria del 50è aniversari de la fundació de l’Associació d’Antics Alumnes La Salle i també de les noces d’or d’una cosa per a mi tan entranyable com és la nostra Revista Cambrils. És un fet que directament ens toca als de la casa, però lligat molt estretament, cada vegada més, a la història contemporània i també a l’esdevenir de Cambrils. La ja llarga i brillant trajectòria del periòdic és una de les grans conquestes socials i culturals del Cambrils modern que cal valorar com es mereix.

El 2004 haurem de remarcar quatre fets històrics, cadascun amb la seva importància. En primer lloc el 850è aniversari de la definitiva fundació del nostre poble, perquè el 5 de febrer del 1154 el comte Ramon Berenguer IV va donar la carta de població «a tots els homes que vingan a Cambrils. Concedeixo en efecte a aquests homes tan presents com futurs que vingan a poblar i viure a Cambrils i tingan allí les seves cases i terres que els faré distribuir i donar lliures i franques per a que estiguin allí per tots els segles...». Ja no es tracta, doncs, d’una donació personal com va fer Robert Aguiló a Bertran de Cambrils, encara que aquest personatge fos clau en els primers passos de la història de la vila. Fill com era d’Albert o Arbert de Cambrils, va ser pare de Berenguer de Cambrils, a qui el primer rei de la dinastia catalanoaragonesa, Alfons I el Cast, va ratificar, el 1184, la donació feta al seu pare pel comte Ramon Berenguer. Una família, doncs, cenyida estretament als inicis de la nostra història com a poble. Ara no, la donació és feta a tothom que vulgui venir a poblar Cambrils.

Aquest mateix any 2004 caldrà també commemorar el 250è aniversari de la fundació de la Congregació de la Puríssima Sang. En efecte, en Carles Clanxet, quan era secretari de la Congregació, va escriure el Llibre de la santa Congregació de la Puríssima Sang de Ntre. Sr. Jesuchrist i de Ntra. Sra. dels Dolors de la Vila de Cambrils, Archebisbat de Tarragona. Aquest llibre, que conté la reproducció de nombrosa documentació i autoritzacions dels arquebisbes Francesc Armañà i Romuald Món i Velarde, així com el diploma d’agregació a l’orde dels Servites, dona com a data fundacional de la Congregació l’any 1754, amb reformes dels anys 1787 i 1815.

També el 2004 haurem de festejar el tercer centenari de l’acord pres pel Consell de la Vila de Cambrils de construir una església nova en honor de la Mare de Déu del Camí. Durant el curs de 1704 es va estudiar el projecte de l’obra i es va procedir a la formació de la junta o comissió que portaria a bon terme els treballs i s’encarregaria de la recerca dels cabals necessaris per realitzar una església de notable envergadura, així com de demanar els permisos pertinents a l’arquebisbat. Tot a punt, doncs, el Consell de la Vila, el 2 de novembre d’aquell any, va resoldre que es fes el trasllat de la venerada imatge de Santa Maria del Camí a l’església parroquial i «donar per fer dita Iglésia tota la pedra, cals i arena posada a peu d’obra...» i a més donar mentre durarà «dita fàbrica 250 lliures lo any».

A més, aquest any 2004 recordarem el 150è aniversari de la definició dogmàtica de la Immaculada Concepció de Maria, esdeveniment que tot i essent essencialment religiós ens ateny als cambrilencs ja que la parròquia de Santa Maria és dedicada des de fa segles, molt abans d’aquesta definició del dogma, al misteri concepcionista. Aquest esdeveniment ja es va celebrar d’una manera solemníssima a Cambrils els anys 1904 i 1954 en ocasió d’evocar el cinquantenari i el centenari de la data en què Pius IX va proclamar el dogma, el 8 de desembre de 1854. Les extraordinàries festes del desembre del 1954 tots els cambrilencs grans les recordem encara amb fruïció.

Finalment, l’any 2006 haurem de rememorar també els 800 anys de la concessió del mercat a Cambrils. En efecte, el rei Pere I el Catòlic el 31 de maig del 1206 atorgà a la vila un importantíssim documenten el qual, a més de reconèixer els privilegis concedits a la vila pel seu avi, remarca també que fa mercè de seguretat «a qualsevol que vingui o vulgui venir al mercat de Cambrils amb totes les coses que tingui o porti en l’anar o el tornar o en l’estar, estigui tranquil i segur sota aquesta especial protecció meva...».

Qualsevol d’aquestes dates podria passar desapercebuda i la vida del poble seguiria igual, però seria molt convenient que això no ocorregués, perquè Cambrils té una vertadera necessitat de reafirmar-se en la seva personalitat històrica davant l’allau immensa de nouvinguts que res no saben, o molt poca cosa, dels orígens i dels esdeveniments que han deixat petja al llarg dels segles en les conjuntures cambrilenques. I això és molt important de cara al futur de la vila.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques