Estampes cambrilenques / Juny 1987

És una preocupació constant pels que estimem les coses del poble i ho és també en general per totes aquelles persones sensibilitzades per la conservació del que ens resta dels fonaments originaris del poble naixent. Dit amb paraules de signe una mica estrafolari, podríem afirmar que el nucli antic d'un poble o una ciutat, Cambrils en el nostre cas, és com una mena de carrutxes amb les quals va començar a donar els primers passos pels camins de la història.

Amb el nucli antic de les poblacions va passar com amb els vells objectes de les cases: que en un moment donat tothom va optar per desfer-se'n perquè tot feia nosa, fins que va arribar el temps de les revaloracions, i allò que en un dissortat moment d'ofuscació ens va semblar cosa inútil i com tal la vam vendre, cremar o llençar, ara ens és motiu de remordiment i donaríem qualsevol cosa per tornar a recuperar-ho. Així, doncs, els nuclis antics que per les seves especials característiques s'havien devaluat ara tornen a recuperar protagonisme de la mà dels nous vents d'identitat i d'estima a les arrels que tots diem sentir.

Són moviments psicològics i socials, una mica pendulars, com el nostre impetuós caràcter llatí, que, al llarg de la història, ha fet que la gent ens canséssim de veure meravelles romàniques o gòtiques i ens llancéssim frenètics a pintar parets i enguixar pedres per abarrocar els nostres temples i catedrals, en què avui gastem milionades de pessetes rascant-ho tot perquè tornin a lluir la seva arquitectura primigènia i la seva senzillesa original.

Els veïns que quaranta anys enrere vivien en el nucli antic del poble, i el fet no és exclusiu de Cambrils sinó de tots els pobles i ciutats amb una certa força expansiva, ateses les ínfimes condicions sanitàries i d'espai i distribució dels habitatges, van optar per fer-se casa nova o adquirir o llogar pis als eixamples, amb les cases en condicions i amb horitzons més lluminosos; les velles cases del nucli antic es van anar tancant, llogant o venent a gent d'un baix nivell social, que res no ha fet per millorar les cases i l'aspecte global de la zona, sinó ben al revés, i, naturalment, parlem sempre en termes generals, perquè pot haver-hi honroses excepcions. I els ajuntaments se'n desentenien o ignoraven el problema, o els semblava que tot això ja formava part del ritme de la vida i que el món consumista que vivim aconsellava llençar `por la borda' tot allò que fes tuf de ranci.

Els veïns que quaranta anys enrere vivien en el nucli antic del poble, ateses les ínfimes condicions sanitàries i d'espai i distribució dels habitatges, van optar per fer-se casa nova o adquirir o llogar pis als eixamples, amb les cases en condicions i amb horitzons més lluminosos

Però els aires han canviat, i no solament a Cambrils, sinó arreu. I els nuclis antics, relíquies alliçonadores d'un passat històric irrenunciable, es van revalorant i restaurant amb l'ajuda moral i fins i tot material dels ajuntaments, corporacions i administracions, sense les quals aquesta tasca resultaria poc menys que impensable de poder realitzar.

Val a dir, i cal afirmar-ho amb satisfacció, que el darrer Ajuntament que ha tingut la vila es va mentalitzar des de bon començament de la necessitat d'aquesta recuperació i va dictar una normativa que ha donat força bons resultats i que cal mantenir costi el que costi. Tarragona i Montblanc, salvant distàncies de valors monumentals, ens ofereixen exemples positius en aquest aspecte.

Cal, doncs, que es revisin curosament els projectes que els particulars presentin respecte a modificacions de façanes, portes, finestres i barbacanes, i no deixar que es produeixin disbarats arquitectònics que atemptin fins i tot contra l'estètica del conjunt i el respecte que mereix la unitat de l'entorn. Fins i tot, si és necessari, caldria arribar a ajudar econòmicament o tècnica, o amb materials adients, els esforços dels particulars disposats a fer quelcom de seriós de cara a aquesta revaloració que, potser, la generalitat de la massa ciutadana no aprecia com cal, però que sí que ho fa tota persona una mica sensibilitzada i ben formada culturalment. I d'això en tinc moltes experiències personals.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques