Estampes cambrilenques / Juny 1989

El Club nàutic de Cambrils celebrarà aquest estiu (1989) diversos actes en commemoració del vint-i-cinquè aniversari de la seva fundació. Era l'11 de maig de 1964 quan rebia llum verda de la Federación Española de Clubs Náuticos i la definitiva autorització per la seva constitució era rebuda del Govern Civil de la província el 23 d'octubre del mateix any. Una nova entitat, mig social, mig esportiva, començava a donar els seus primers passos a Cambrils.

És per això que la nostra revista, que té com una de les seves missions donar la resplendor que mereixen els esdeveniments locals, aprofita aquestes pàgines que, amb motiu de les festes de Sant Pere, dediquem a la mar i a tot allò que aquesta representa en el conjunt de la vida local, per remarcar la neta trajectòria del Club Nàutic, la seva força d'expansió i les fites assolides, moltes i molt notables, en aquests 25 anys.

Convé donar unes xifres que serviran per fer més entenedora la tasca i els esforços realitzats en el curs d'aquests anys, les millores aconseguides i el prestigi assolit, prestigi que per altra part està a la vista i en l'ànim de tothom.

Era l'11 de maig de 1964 quan rebia llum verda de la Federación Española de Clubs Náuticos i la definitiva autorització per la seva constitució era rebuda del Govern Civil de la província el 23 d'octubre del mateix any. Una nova entitat, mig social, mig esportiva, començava a donar els seus primers passos a Cambrils

El 14 d'abril de 1966 es va rebre el permís de la Dirección General de Puertos per a l'ocupació i utilització d'una part del port, mil metres quadrats, i ja uns mesos més tard, el 18 d'agost del mateix any, es procedia a la inauguració de la primera passarel·la, on podrien amarrar les poques embarcacions esportives d'aquell moment. Aquesta passarel·la es va construir amb tota una sèrie de blocs quadrats de ciment sobrants de la construcció del port i que, per espai de més de trenta anys, havien quedat a la part final de la riera d'Alforja, prop de la seva desembocadura a la mar. Joan Baptista Ferrando, amb una grua, tingué cura de transportar-los a la seva ubicació definitiva. L'acte d'inauguració va revestir una certa solemnitat, i va ser beneïda l'obra pel que llavors era rector de Sant Pere, Mn. Ramon Baltà, amb l'assistència de l'alcalde Josep Martí; el president del Club, Francesc Sullà, i el del Pòsit, Josep Pardo.

Era el començament, però ja no es pararia. L'any següent, el 1967, es construiria una nova passarel·la de 60 metres, paral·lela al moll de llevant, i dos anys més tard, el 1969, se'n construïren 40 metres més. No eren, però, solament els metres de passarel·la els que anaven creixent; creixia també el nombre dels socis i això, d'una manera espectacular: el Club en tenia 52 el 1967 i 130 el 1969. Deu anys més tard, enguany, en té 405.

El 1972 es va començar a construir l'escullera del far verd que tanca les instal·lacions del Club i, dos anys després, el 1974, restarien acabades les obres i parets que delimiten l'espai que dins el port és utilitzat pel Club. Aquest mateix any ja es va demanar el permís preceptiu per realitzar la remodelació del pla d'amarrament tal com és encara avui. La burocràcia, que mai no corre, va tardar uns anys a accedir-hi. Les obres es començaren el 1979 i es van acabar el 1981.

L'any 1980 es va inaugurar la seu social del Club com és ara, obra de l'arquitecte Jesús Coll; compta amb oficines, sala de juntes, despatxos, bar, sales d'estar i sala d'exposicions.

Remarcàvem més amunt com havia crescut el nombre dels socis en el curs de tots aquests anys. Cal afegir que també el nombre d'embarcacions dels socis ha crescut de forma para•ela: 29 eren les que hi havia amarrades l'any 1967 i són ara 147. Però hi ha encara un altre aspecte que potser no és prou valorat perquè no és massa sabut pel funcionament del Club; és el gran nombre d'embarcacions de totes les mides que amarren a les instal•lacions del Club i que tenen el caire de transeünts o d'itinerants. L'any passat, el 1988, els serveis d'estadística de l'entitat van enregistrar l'entrada de pas de 1.220 embarcacions, que van fer a Cambrils estades de més de vint-i-quatre hores, casos que es donen especialment a l'estiu.

Això són les dades més o menys fredes dels números, freds, però també interessants i que convé conèixer per poder calibrar convenientment la trajectòria d'una entitat que té una empenta, cada any que passa, més accentuada i que és un dels punts de mira més positius del turisme cambrilenc.

Però hi ha encara un altre aspecte que també convé valorar. Volem referir-nos a les actuacions del Club que són certament ambicioses, però que l'experiència que tots els cambrilencs tenim demostra com el Club és prou capaç de portar endavant. El calendari d'activitats de cada any és ben ple, curull, de proves esportives de caire social, de més importància cada any que passa. Només cal donar un cop d'ull a les pàgines de la nostra revista, que normalment recull les activitats del Club, per adonar-se de les idees que s'hi coven i del ritme dinàmic en què es converteixen en esplendents realitats, reveladores d'un saber fer del tot engrescador.

Concursos de pesca esportiva, proves d'òptimist, campionats de vela, escola nàutica per als més petits... són només una senzilla mostra de les moltes activitats del Club, que van culminar el mes passat amb la celebració de la Setmana Catalana de la Vela, una prova de primera categoria que va tenir un amplíssim ressò a nivell estatal, i fins i tot a l'estranger, per l'acurada atenció amb què va ser planejada i realitzada i també per la participació de les primeres figures de la vela catalana i espanyola, entre d'elles la de diversos membres de la família reial, entre els quals destaquen la infanta Cristina, que és una habitual dels concursos de vela que es fan a Cambrils.

Aquest és un nou aspecte per remarcar: la promoció que el Club Nàutic fa de la vila al llarg de tota la costa espanyola i la projecció del nom de Cambrils en l'ample món de la nàutica nacional i estrangera, la qual cosa fa que el nom del nostre poble sigui cada vegada més conegut.

És per tant d'agrair la tasca que en el curs d'aquests vint-i-cinc anys han realitzat els dos presidents del Club Nàutic: Francesc Sullà (1964-1973) i Alberto Talayero a partir de 1973 i reelegit en diverses ocasions, i amb elles les juntes que els han acompanyat en el treball i en la dedicació. Cal alegrar-se dels fruits aconseguits i expressar l'esperança que la trajectòria del Club seguirà endavant amb més resplendor encara que l'assolida fins ara, i a la vegada desitjar que els actes commemoratius de la joiosa efemèride siguin tot el brillants i esplèndids com es mereixen.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques