La confirmació de l'entesa per formar pacte a quatre (ERC + PSC + Junts + En Comú Podem), ahir a la nit, ja ha provocat la primera reacció per part d'una de les forces que es queden fora del pacte i del govern municipal, el PP.

En un comunicat, el PP diu que existeixen dues claus a considerar  en aquest "pacte entre els principals perdedors de les eleccions del passat 28 de maig". Segons el PP, "la primera, la por del PSC a l'ascens en vots i escons de PP i NMC, forces que han vist reforçat el suport per part dels electors, mentre que els socialistes patien una important caiguda. Recordar que en 2007 era la força hegemònica, amb un percentatge de vot del 34%, i que elecció rere elecció ha anat encadenant un progressiu declivi amb alts i baixos, per a situar-se en el 12,79% actual. Caiguda que probablement serà encara més evident el proper 23 de juliol."

La segona clau, segons el PP, "és que el deteriorament de la marca no es deu al pacte establert al setembre de 2021, ja que dues de les forces que el van impulsar han doblat representació, mentre que el PSC la perd (cas diferent és el de Cs, ja que el partit es troba en un procés de desaparició irreversible des de fa temps a nivell estatal). Per tant, s'entén que els socialistes han estat incapaços de rendibilitzar el seu pas pel govern, al que haurien de sumar-se d'altres factors com ara presentar a un candidat de perfil baix i una campanya electoral erràtica que no ha sabut calar entre la ciutadania."

 

En el comunicat, el PP repassa la resta de partits que han pactat per formar govern, "si la caiguda del PSC és substancial, no ho és menys la d'ERC, que s'ha deixat 2 regidors indubtablement castigat per una abstenció que s'ha fet extensiva a tota Catalunya. El fet queda avalat per la caiguda de participació a la Comunitat, la més alta d'Espanya (-9,3 punts), i que podria justificar-se en la nefasta gestió de Pere Aragonès al capdavant de la Generalitat, incapaç d'articular un projecte polític solvent i perdent 300.000 vots respecte al 2019. En el cas de Junts, destacar també que malgrat tenir nou candidat (i una campanya caríssima) ha obtingut menys vots que en les eleccions de 2019, on Lluís Abella va obtenir 1660 (12,30%), contra els 1348 (11,81%) dels de Puigdemont, certificant la caiguda del suport a les forces obertament independentistes, i fracassant a Cambrils, ja que a la resta de Catalunya han quedat per sobre d'ERC. Vist així, només ECP pot presumir de considerar-se un dels vencedors de la nit del 28, en aconseguir tornar a la sala de plens després de 4 anys de travessia pel desert. Després d'haver escoltat el candidat Jordi Barberà defensant en el debat la pujada d'impostos, la regulació del preu del lloguer, o l'empadronament d'okupes, entre altres propostes, la pregunta és fins a quin punt condicionarà les polítiques del pacte social-nacionalista. Veient els antecedents del PSOE amb Podemos a La Moncloa, caldria recordar efemèrides com ara la Llei d'Habitatge, que atorga drets als okupes davant els propietaris legítims; la llei del Només Sí que és Sí, que ha deixat al carrer a centenars d'abusadors sexuals condemnats; o l'intent de modificar la Llei de Seguretat Ciutadana per a restringir encara més el marge d'actuació de la policia."

Finalment, el PP pronostica que aquest pacte no acabarà el mandat, "a la vista dels perfils polítics, i amb els antecedents ja coneguts en matèria de traïcions mútues creuades, les probabilitats d'una implosió no gaire llunyana en el temps són altes i permeten anticipar un mandat complex i, per descomptat, quatre nous anys perduts per a Cambrils en el cas de consumar-se aquest pacte de perdedors en la seva integritat."