El Centre Cultural va acollir ahir al vespre l'acte inaugural de la celebració del 25è aniversari de l'Arjau Vela Llatina de Cambrils. Olga López, responsable de projectes del Museu Marítim de Barcelona, va ser l'encarregada d'exposar els detalls de la candidatura d'aquest sistema de navegació per convertir-se en patrimoni immaterial de la UNESCO. Es tracta d'una candidatura internacional de la qual formen part Croàcia, França, Itàlia i Espanya i a la qual més tard podria sumar altres països del Mediterrani.

L'acte va comptar amb una introducció a càrrec de Jordi Piqué, president de l'Arjau Vela Llatina, que va presentar la xerrada i els actes de celebració de l'aniversari. “El 16 d'agost de 1998 vam redactar el manifest de l'associació que establia tres punts clau: recuperació de la vela llatina, difusió i fomentar la participació”, explicava Piqué, “vint-i-cinc anys després aquests punts continuen sent molt necessaris”. Oliver Klein, alcalde en funcions, va elogiar la tasca de l'entitat dient que “si no fos per la gent que treballa pel record del patrimoni no mantindríem la història viva”. En aquesta introducció també es va presentar el dibuix que ha fet Nuri Mariné dedicat a l'Arjau en motiu del seu aniversari titulat “25 anys veient-les passar”.

Després d'aquesta obertura i de què Piqué entregués a Olga López una placa commemorativa, la conferenciant va començar la seva presentació titulada “L'Art de la Navegació a Vela Llatina, patrimoni mundial?”. En primer lloc, la historiadora va destacar el que es valora des de la UNESCO a l'hora d'atorgar aquesta etiqueta: “per ser patrimoni immaterial, l'organització valora especialment que l'activitat signifiqui un desenvolupament per les societats que la duen a terme”. D'aquesta manera, a l'hora de presentar la candidatura, s'ha de tenir en compte que valorar únicament la tradició històrica no és suficient. “Ha de ser una activitat integradora, tradicional i, alhora, contemporània, viva...”, explicava López, “també ha d'estar en constant evolució, això ho valora molt la UNESCO pel que dèiem del desenvolupament de les comunitats que l'envolten”.

L'Arjau Vela Llatina de Cambrils és una d'aquestes comunitats. De fet, “una de les més importants i amb més trajectòria”, segons Olga López. “La majoria d'associacions acostumen a ser petites i l'etiqueta de patrimoni immaterial ajudaria a integrar-les i a donar-los-hi un segell de qualitat”, explicava la historiadora.

Projecte internacional

La UNESCO valora especialment que diferents països s'integrin dins de la mateixa candidatura. Croàcia encapçala el grup perquè és més probable que, al no tenir molts elements a la llista de patrimoni immaterial, l'organització supranacional vegi amb bons ulls la proposta. Dins del projecte hi són Itàlia –amb un tipus de navegació diferent que, per separat, no hagués assolit l'objectiu i seria complicat preservar-lo–, França i Espanya. Tots porten treballant conjuntament més de tres anys per preparar aquesta candidatura. “És un procés llarg i difícil, però vas aconseguint fites i es va consolidant a poc a poc”, comentava López abans de la xerrada, “possiblement podrem presentar-la el 2024 si tot va bé”. En un futur, si s'accepta la proposta, altres països com Tunis, Xipre o Malta s'hi podrien afegir a posteriori.

La responsable de projectes del Museu Marítim de Barcelona va admetre que “parlem poc de la vela llatina” i, si la candidatura tira endavant, seria una molt bona notícia perquè es garantiria la preservació d'aquesta tradició intergeneracional: “no estàs inscrit per sempre a la llista de patrimoni, has de passar inspeccions i presentar informes periòdics”. Tal com va comentar Olga López, a la llista de la UNESCO hi ha només 10 béns immaterials vinculats a la comunitat marítima, quan el paper del mar en la civilització ha estat molt important. Per això també és especialment rellevant que s'accepti la proposta i l'art de navegar en Vela Llatina, que tant defensen entitats com l'Arjau, sigui protegit i preservat.