Entre les moltes novetats de la Fira Multisectorial d’enguany, l’espai Lletres de Fira n’és una dels més destacables. La Torre del Llimó es converteix durant el transcurs de la Fira en l’escenari literari per excel·lència, acollint presentacions, contacontes, tastos de vins i taules rodones. Tot vinculat, com no podia ser d’una altra manera, al món dels llibres.

“Estem molt contents que des de Promoció Econòmica ens proposessin aquesta activitat”, destacava la cambrilenca Rosana Andreu, bibliotecària, escriptora i moderadora de la taula, “ara és especialment important reivindicar la importància de la lectura, després dels informes que adverteixen de la baixada nivell en comprensió lectora entre els nostres nens”. La conversa a l’ombra del pati de la Torre del Llimó girava entorn del vincle entre localitat i literatura. “Salvador Dalí deia que per arribar a ser universal cal partir d’allò local”, comentava Andreu, “per això hem d’aspirar a que ens llegeixin més enllà de les nostres fronteres”.

La localitat en la literatura

La conversa amb els escriptors, per tant, va iniciar-se tractant aquest tema. Robert Benaiges, que presentarà properament Breus relats fantàstics de la quotidianitat, pensa que la localitat en les seves obres “és inevitable” perquè els seus “paisatges, persones i vivències” estan sempre vinculats a Cambrils. “El que passa aquí pot interessar a una persona d’Estats Units, per exemple”.

En el cas de Màrius Domingo, el factor local és encara més “evident”. Ell ha publicat recentment Excursions a peu per les muntanyes de Prades, un llibre per gaudir d’un dels espais naturals més bonics que tenim al nostre país. “A Girona i Barcelona es pensen que Tarragona és tot desert, i, en canvi, tenim llocs preciosos com les mateixes muntanyes de Prades”, comentava Domingo.

Jordi Ledesma, en canvi, fa una literatura molt diferent, però el factor local també hi és molt present. Les seves novel·les negres s’han ambientat sovint a Cambrils i amb aquestes històries ha estat reconegut internacionalment. Dels quatre escriptors asseguts a la taula, ell era l’únic “professional”, tot i que Ledesma bromeja dient prefereix descriure’s com un “aturat de llarga durada que aprofita el temps per escriure”. “Volia ubicar Lo que nos queda de la muerte en un poble costaner i turístic”, explicava l’escriptor cambrilenc, “així que no tenia molt de sentit inventar-se un escenari poden ambientar-lo a Cambrils”.

La poesia també estava representada a la taula a través d’Helena Martínez-Ferreruela. L’autora cambrilenca va presentar recentment el poemari La casa de les absències. Ella pensa que “la poesia mateixa és universal”, per tant partir del localisme no et limita en cap cas, sinó que et pot arribar a unir mitjançant els versos.

Els autors també van tocar altres temes relacionats amb l’hàbit d’escriure. La moderadora els hi va preguntar, per exemple, perquè es dediquen a la literatura. Per Martínez-Ferreruela l’escriptura és “introspecció”, Benaiges fa servir la literatura per explicar el que sent i el que pensa i Domigo admet que sempre vol escriure el llibre que li agradaria trobar-se a la llibreria. En aquest sentit, Ledesma va afegir que l’exercici d’escriure és bastant “egocèntric, inconscientment”, ja que “tots volem escriure el que ens agrada llegir”.

Per últim, Rosana Andreu va demanar als escriptors que expliquessin algunes de les seves manies. “A mi m’agrada fer el darrer repàs a la novel·la escoltant com me la llegeix el lector automàtic del Word”, admetia Ledesma. Martínez-Ferreruela també repassa versos i compta síl·labes mentre camina.

La conversa es va tancar amb les preguntes d’un reduït, però atent públic, que es va quedar amb ganes de més i va allargar la xarrada, ja sense micròfons al davant, al pati de la Torre del Llimó. Sota l’ombra dels arbres.

Aquesta va ser l’activitat  més destacada del divendres a Lletres de Fira, la programació de la qual continua avui amb més contacontes i tastos de vins.